Joan Carles I sí que pot presentar recurs per la seva immunitat al Regne Unit
La justícia britànica autoritza el rei emèrit a recórrer contra la decisió del mes de març que considerava que no gaudia d'immunitat diplomàtica
El Tribunal d'Apel·lacions de Londres ha autoritzat el rei emèrit Joan Carles I a recórrer la decisió del Tribunal Superior de Londres, que el mes de març passat va denegar-li la immunitat en la demanda per presumpte assetjament presentada per Corinna Zu Sayn-Wittgengstein.
En acabar la vista, que s'ha celebrat a la sala 71 del tribunal, el jutge Nicholas Underhill ha donat permís als advocats de l'emèrit per apel·lar. D'aquesta manera, ara s'iniciarà un procés legal per establir si Joan Carles I té immunitat.
La vista s'havia de celebrar l'11 de juliol, però es va ajornar perquè els advocats de Joan Carles I i de Corinna Larsen poguessin exposar els motius pels quals creien que s'havia d'autoritzar o impedir respectivament la petició de retirada d'immunitat.
Immunitat denegada al març perquè els fets havien passat després de l'abdicació
El 24 de març, un magistrat del Tribunal Superior de Justícia britànic va determinar que Joan Carles no gaudia d'immunitat diplomàtica perquè quan suposadament haurien passat els fets denunciats per Corinna Larsen ja havia abdicat. Matthew Nicklin subratllava que "només hi ha un rei i un cap d'Estat a Espanya, i des del 19 de juny del 2014, és el seu fill, Felip VI".
El jutge britànic va fixar que Joan Carles I no podia recórrer la seva decisió, però els seus advocats van demanar permís a la Cort d'Apel·lacions, que és qui avui ha decidit, adduint que el jutge Nicklin havia aplicat un criteri jurídic erroni a parer seu per valorar el reconeixement de la immunitat diplomàtica.
Aquesta interlocutòria obria el camí perquè la demanda de Larsen seguís el seu curs davant la justícia britànica.
L'empresària sosté en la seva demanda que el rei emèrit l'hauria assetjat després que ella posés punt final a la seva relació. Larsen acusa Joan Carles I d'assetjament continuat des del 2012 fins al 2020 i demana una indemnització pels suposats danys soferts, de quantitat desconeguda.
Larsen també descriu amenaces, difamacions, vigilància il·lícita encoberta, seguiments i intervencions il·legals al mòbil i als ordinadors per part dels serveis d'intel·ligència espanyols i d'agents vinculats al rei emèrit. Aquestes accions, segons la demandant, "van amenaçar" la seva seguretat i la dels seus fills.
- ARXIVAT A:
- Casa Reial espanyola
