Joan Carulla, l'avi de 100 anys que cultiva un dels primers horts urbans de Barcelona
Carulla ha narrat les seves experiències com a pioner dels horts urbans al llibre "Mi siglo verde", en què explica que cultiva hortalisses i arbres fruiters en un terrat de Barcelona
Ignasi Gaya
Redactor de Cultura de TV3
Ja és sabut que Barcelona disposa, des de fa temps, d'alguns horts urbans, molts dels quals impulsats per l'Ajuntament de la ciutat. Però que a principis dels anys setanta algú creés un hort de 140 metres quadrats a la terrassa de casa seva al barri del Guinardó, amb desenes d'arbres fruiters i vegetals de tot tipus, era molt més insòlit.
Aquest "algú" té nom. Es diu Joan Carulla i va néixer a Juneda, a la comarca de les Garrigues, fa exactament 100 anys. La seva és la història d'un pioner de l'ecologisme, malgrat que Carulla reconeix que, llavors, quan va començar a cultivar el seu hort urbà en un cinquè pis del barri del Guinardó, no sabia què significava la paraula "ecologisme".
"Mi siglo verde": 100 lliçons de vida d'un pagès centenari
Joan Carulla ha narrat les seves experiències com a pioner dels horts urbans al llibre "Mi siglo verde" (Icaria Editorial), en col·laboració amb el periodista Carlos Fresneda. Al volum, per tant, dona detalls del seu hort, en què explica que cultiva tomàquets, pebrots, alls, patates, cebes i un llarguíssim etcètera. Com també dels arbres fruiters, que es compten per desenes.
Per al visitant ocasional, el més sorprenent de tot plegat és que aquest hort "aeri", com que està envoltat de diversos blocs de pisos, té tot l'aspecte d'un oasi de verdor. A més, fins ara, tot i la sequera, l'aigua no ha estat mai un problema perquè un enginyós sistema d'acumulació en bidons permet a Carulla emmagatzemar fins a 9.000 litres cada any.
Pioner, també, dels supermercats
Joan Carulla procedeix d'una família de pagesos. I va ser a Juneda on va conèixer els secrets d'una terra ben cultivada. Després de la Guerra Civil, però, el nostre protagonista va haver d'abandonar el seu poble per fugir de la misèria. Va marxar a la gran ciutat, a Barcelona. I allí, gràcies a jornades maratonianes de 16 hores, va aconseguir obrir un dels primers supermercats de l'època. Carulla, amb els anys, fins i tot va arribar a ser president del gremi de l'alimentació.
La seva és una història de superació comuna a la de moltes altres persones que es van haver d'obrir camí en temps difícils. Però potser el que la distingeix és que, sense proposar-s'ho, Carulla es va convertir en un home avançat al seu temps, no només gràcies al seu hort urbà (que va començar a cultivar, entre d'altres coses, per transmetre als nens el seu amor per la terra) sinó també perquè, de forma intuïtiva, sempre ha seguit una alimentació vegetariana, que especula podria ser un dels secrets de la seva longevitat.
Testimoni de tres monarquies, dues dictadures i una república, Carulla ha volgut deixar per escrit la seva història. I ho ha fet amb una vella Olivetti, indispensable per posar per escrit els records d'un segle de qui ja és conegut com "l'avi de les teulades verdes".