Llinares diu que el Palau va passar de "víctima" a "encobridor" en no actuar contra CDC
Aquest dimarts ha declarat un testimoni clau en el judici pel cas Palau: Joan Llinares, que el juliol del 2009 va substituir Fèlix Millet al capdavant del Palau de la Música després de destapar-se el cas. Llinares, que actualment és el representant de l'Ajuntament de Barcelona al Consorci del Palau de la Música, el 2009 era el gerent del MNAC i el mateix Consorci li va demanar de situar-se al capdavant de la institució per fer net.
A preguntes del fiscal Emilio Sánchez-Ulled, Llinares ha explicat que quan va entrar el va sorprendre la gran quantitat de comptes corrents que feia servir el Palau, un centenar. Per poder saber del cert què hi havia al darrere va contractar una auditoria amb la consultora Deloitte, que es va posar a treballar a principis d'agost.
Les vacances d'agost, un avantatge
El fet que durant l'agost el Palau tanqués li va facilitar la feina, perquè tots els treballadors que es resistien a col·laborar amb ell van haver de marxar de vacances. Llinares ha explicat que Gemma Montull es va voler quedar, però que ell va insistir. Això li va permetre no haver d'entrar en procediments disciplinaris per les resistències del personal i dedicar-se a analitzar la documentació trobada.
En aquest sentit, Llinares ha afirmat que el segon dia el van avisar que a la planta de comptabilitat, de la qual era responsable Gemma Montull, s'hi estava destruint documents i va haver de córrer per parar-ho. També ha explicat que Rosa Garicano es va resistir a facilitar als auditors la documentació dels convenis del Palau.
L'exdirector general també ha explicat que una de les primeres coses que va fer va ser contractar un director de seguretat, ja que el Palau no en tenia a pesar de les dimensions de la sala, amb un aforament superior a les 2.000 persones. També ha revelat que van haver de desconnectar el Palau d'internet per evitar que ningú hi entrés telemàticament i esborrés o canviés arxius.
El finançament de Convergència
Llinares ha explicat que un document dels que va trobar li va cridar especialment l'atenció: el quadre que detallava les xifres de diners del 2008 en què apareixia l'empresa Ferrovial i el nom de "Daniel", que s'ha identificat com a Daniel Osàcar, l'extresorer de CDC.
L'exdirector del Palau ha dit que quan van buscar a quins documents podien correspondre aquelles xifres es van adonar que només podien ser de les factures a les empreses New Letter, Letter Graphic i Hispart, entre altres, que feia temps que intentaven esbrinar a què corresponien.
Llinares ha dit que aquestes empreses els havien dit que corresponien a treballs fets per al Palau, però no van aportar cap documentació que ho pogués corroborar i que, a més, els treballadors del Palau tampoc sabien a què podien correspondre. També ha destacat que eren factures de molts diners, algunes per sobre de 100.000 euros, i que no podien correspondre a la producció de fulletons i mailings, com argumentaven els responsables de les empreses.
Pel que fa a Daniel Osàcar, Llinares ha dit que només el va veure una vegada, que estava amb la presidenta de l'entitat, Mariona Carulla, i que estaven parlant d'unes factures pendents de pagar a l'empresa NaturSystem. A preguntes del fiscal, Llinares ha admès que en aquell moment Osàcar semblava actuar d'acord amb els interessos de l'empresa.
El Palau, de "víctima" a "encobridor"
L'exdirector general ha afirmat que, amb aquestes conclusions, va proposar que el Palau es presentés com a acusació particular contra Convergència Democràtica, però que el president interí que llavors tenia el Palau, Josep Maria Busquets, s'hi va negar.
Llinares ha detallat que el conflicte es va manifestar en una junta "molt tensa" a finals de novembre del 2010 en què, ha dit, la majoria de membres va fer-li costat i va desautoritzar Busquets, però que aquest ja havia donat ordres als advocats de no fer-ho, saltant-se la seva autoritat com a director general:
"Des del meu punt de vista, amb aquesta acció es generava un dany al Palau, perquè la institució passava de ser víctima a encobridora. I així ho vaig explicar a tots els membres de la junta de l'Orfeó, que van recolzar aquesta tesi que el Palau havia de denunciar no tan sols aquells que s'havien emportat diners per a usos personals, sinó també l'ús i la instrumentalització d'una institució com el Palau de la Música per a beneficis d'una formació política."
Una "trucada curiosa" a un telèfon amagat
Llinares també ha explicat una anècdota: una "trucada curiosa" rebuda el juny del 2010, 10 mesos després de fer-se càrrec del Palau, a un telèfon directe i amagat que era al despatx que va heretar de Jordi Montull:
"Era un telèfon que estava en un calaix, el vaig obrir, despenjo i una veu que s'identifica com a Felip Puig em pregunta si això dels convenis ja estava clar i si hi havia més coses."
Segons Llinares, el que va ser secretari general adjunt de CDC i conseller en diversos departaments del govern es referia als convenis que el Palau signava anualment amb la Fundació Trias Fargas, directament vinculada al seu partit. Ha afegit que per a ell va ser una sorpresa l'existència d'aquests convenis.
El secretari de la Fundació i de l'Orfeó elogia Millet
Aquest dimarts el judici ha començat amb la declaració de Joan Segura, que va ser secretari de la Fundació Palau de la Música i també secretari segon de l'associació Orfeó Català. Segura ha descrit com abans de l'escàndol Fèlix Millet formava part de l'elit del país:
"Però si anaven cada vegada a més, i hi havia cada vegada més projectes a fer. No ho sé, era un continu, i tot eren èxits. Ja ho vaig dir al jutjat d'instrucció: del 22 de juliol al 24 de juliol van ser dos mons. Fins al 22 de juliol el senyor Millet era... la gent es barallava per estar amb ell, sopava amb el president del govern, es reunia amb el rei, amb els ministres, amb l'alcalde, tots volien sortir a la foto amb ell i estar amb ell. El 24 de juliol, un 'denostat'!"
Segura, que ha elogiat repetides vegades Fèlix Millet i la seva gestió al capdavant del Palau de la Música, també ha afirmat que les remuneracions de Millet i Montull mai van passar per la junta del patronat de la fundació.
Millet i Montull hauran d'assistir a tot el judici
Abans de tancar la sessió d'avui el tribunal ha desestimat la petició de les defenses de Millet i Montull de no assistir al judici per motius mèdics, amb l'argument que l'assistència no ha d'agreujar les patologies que tenen. La presidenta, Montserrat Comas, ho ha basat en l'informe forense que s'ha fet arrel de la petició. No hi ha fonament per la petició, ha conclòs Comas, que ha afegit que l'assistència al judici també és un dret de defensa que tenen.