Joan Manuel Serrat, Alba Sarraute i Joan-Pere Viladecans, entre els Premis Nacionals de Cultura

El cantautor Joan Manuel Serrat, el pintor Joan-Pere Viladecans, la pallassa Alba Sarraute, la traductora Dolors Udina i el festival Eufònic són els Premis Nacionals de Cultura 2023, que concedeix el Consell Nacional de la Cultura i les Arts (CoNCA).

La màxima distinció del país en l'àmbit cultural reconeix les seves trajectòries en la 15a edició dels premis, que s'han proclamat i lliurat en un acte al Col·legi d'Arquitectes de Catalunya. Cada any, el CoNCA distingeix cinc personalitats o institucions. 

Joan Manuel Serrat

De Joan Manuel Serrat, que rep la distinció després que, el desembre passat, va tancar al Palau Sant Jordi 56 anys de carrera. El CoNCA destaca que és una de les figures més destacada de la cançó moderna en català i en castellà. Una trajectòria que l'ha convertit en un cantant "de gran projecció popular, nacional i internacional".

Se li reconeix haver sabut arribar a públics diversos, des dels inicis amb la Nova Cançó, bevent de gèneres diversos, des del folklore català a la cobla andalusa, passant pel tango argentí i la cançó francesa, adaptant versos d'Antonio Machado, Miguel Hernández, Joan Salvat-Papasseit o Mario Benedetti, entre altres.

Nascut al Poble-sec de Barcelona el 1943, va debutar a Ràdio Barcelona el 1954, al programa "Radioscope", de Salvador Escamilla. De seguida es va incorporar a Els Setze Jutges com a número 13. Amb el grup va debutar a Esplugues el maig del 1965.

El 1967, cantant en català, salta a la resta d'Espanya, i cançons com ara "Cançó de matinada" el converteixen en el número u en vendes a tot l'Estat.

Va ser seleccionar per representar Espanya al Festival d'Eurovisió de 1968, però dies abans es va negar a cantar si no ho podia fer en català.

El 1975, arran de les seves declaracions pels afusellaments de cinc combatents antifranquistes on manifesta el seu "rebuig a la violència oficial", se li obre un procés per injúries al cap de l'Estat que l'obliga a exiliar-se un any a Mèxic.

Amb cançons tan conegudes com "Paraules d'amor", "Mediterráneo" o "Hoy puede ser un gran día", el seu esperit mediterrani ha conquerit el planeta, fent d'ell una icona indiscutible del panorama musical.

Entre molts altres premis, ha estat distingit doctor honoris causa per quinze universitats i ha rebut la Medalla d'Or al Mèrit en Belles Arts, que concedeix el govern espanyol, la Medalla d'Or de la ciutat de Barcelona o el Grammy d'Honor 2014.

En recollir el premi, de mans de Sílvia Pérez Cruz, ha comentat què significar per a ell el fet d'escriure cançons: 

"Fa més de 50 anys que escric cançons. Les cançons són imprescindibles per entendre'm a mi i al meu temps. (...) Les cançons de vegades ens apreten, ens colpegen, ens fereixen i ens maten, però sense les cançons no sabríem viure." 

Joan-Pere Viladecans

Pintor i gravador autodidacte, ha treballat en les arts visuals des de finals els anys 60. L'artista barceloní va exposar per primera vegada el 1969 i, de forma progressiva, la seva obra ha anat perdent rigidesa geomètrica per esdevenir més flexible i dinàmica.

El CoNCA ha remarcat que, partint de l'informalisme català de postguerra i l'avantguarda, "ha assolit un llenguatge propi per a les seves obres".

Gran cartellista, Viladecans ha exposat arreu del món, amb peces que s'inspiren en la natura i els éssers i en les quals explora diverses tècniques per depurar símbols i formes.

El govern francès el va distingir amb la condecoració de Cavaller dins l'Ordre de les Arts i les Lletres (1996) i va ser un dels artistes seleccionats per representar la Generalitat de Catalunya en el Pavelló de Catalunya a l'Expo 92 de Sevilla.

Va rebre el segon premi del Ministeri de Cultura (2003) i el premia l'Excel·lència de la Society for New Design (Nova York, 1997).

Viladecans ha cridat a defensar la cultura pròpia: 

"No podem defallir, com ho hem fet alguna vegada, enlluernats pel que venia de fora. Sense memòria no hi ha futur."

Alba Sarraute Pons

Pallassa, saxofonista i directora d'espectacles de circ, obté el premi per una "sòlida formació en diverses disciplines escèniques" que s'han traduït en una "solvència artística indiscutible i molt creativa".

Se'n valora el pas per diverses companyies i projectes europeus, que li han donat una gran projecció internacional.

També actriu i acròbata, va néixer a Argentona, es va formar a l'escola de l'Aula de Teatre de Mataró i al Centre de les Arts del Circ Rogelio Rivel de Barcelona, i es va graduar a l'Académie de Cirque Contemporain Fratellini de París.

Des dels seus inicis, ha dirigit i participat en múltiples espectacles de teatre de carrer i de circ. Les últimes creacions de Sarraute han aportat reflexions sobre el cos de la dona, la maternitat i les arts del circ.

Actualment, és codirectora de la Fira Trapezi conjuntament amb Cristina Cazorla.

En recollir el premi, Sarraute ha fet una crida a omplir els teatres de circ i ha afirmat que "el circ, les dones i la maternitat necessiten aquesta visibilització", en referència al premi. 

Dolors Udina

Se'n distingeix l'excel·lència i pulcritud com a traductora literària, sobretot de l'anglès al català, encara que també ha treballat amb el francès i el castellà.

També per una llarga carrera en la docència, com a professora associada a la Facultat de Traducció i Interpretació de la UAB entre el 1998 i el 2020. Una tasca que, destaca el CoNCA, ha contribuït a la formació d'una generació de traductors.

La seva feina ha permès incorporar al català més de 200 títols d'autors com Cynthia Ozick, Alice Munro, J. M. Coetzee, Toni Morrison, Raymond Carver, Nadine Gordimer, J. R. R. Tolkien, Jane Austen, Virginia Woolf i Ali Smith, així com a rebre nombrosos reconeixements.

El 2009 va rebre el Premi Esther Benítez per "Home lent", de Coetzee, i el 2014 va guanyar el Premi Crítica Serra d'Or per la traducció de "La senyora Dalloway", de Virginia Woolf.

El 2017 la Generalitat li va concedir la Creu de Sant Jordi i el 2019 el Ministeri d'Educació li va atorgar el Premi a l'Obra d'un Traductor.

Ha publicat articles sobre literatura i traducció a diversos mitjans.

Udina ha considerat que s'està començant a viure una "edat d'or" dels traductors, malgrat que encara treballen en condicions precàries. Per això ha llançat aquest missatge:

"Dedico aquest premi a tots els traductors que treballem en solitari i en una situació força precària, amb una llengua que ens fa patir, però que mirem de polir per engrandir-la". 

Eufònic

El Festival de les arts sonores, visuals i digital-performatives de les Terres de l'Ebre rep el premi per la "reeixida combinació d'innovació i tradició".

Se'n destaca que inclou propostes artístiques de tendències avançades que es vinculen amb l'entorn geogràfic i la riquesa patrimonial de les Terres de l'Ebre, amb espais singulars i amb jornades per a professionals i tallers de formació.

Aquestes experiències s'exporten a altres seus, més enllà de la celebració del Festival d'estiu.

La Ràpita, principalment, però també Amposta, Tortosa, Miravet, Roquetes i Ulldecona són l'escenari de l'Eufònic, que celebrarà la 12a edició entre el 24 i els 27 d'agost.

Vicent Fibla, director del festival, és qui ha recollit el guardó, tot celebrant el reconeixement "amb una visió supralocal i sobre un territori que sovint hem de recordar on és i quan es tarda en arribar-hi."