Joan Manuel Serrat: "M'estimo molt més acomiadar-me jo que no pas que m'acomiadin"

Joan Manuel Serrat ha començat aquest dimecres al Beacon Theatre de Nova York la gira de comiat dels escenaris. Amb la gira "El vicio de cantar, 1965-2022", Serrat vol dir adeu "personalment" al públic amb el qual ha compartit "vida i cançons durant més de mig segle".

L'autor de cançons com "Mediterráneo" o "Paraules d'amor" assegura que la raó principal de la gira és la voluntat d'"acomiadar-se en persona" i no per una epidèmia.

La gira, que tindrà una seixantena de concerts, passarà pel Carib i l'Amèrica Llatina. Està previst que acabi el 23 de desembre al Palau Sant Jordi de Barcelona.

TV3 ha parlat amb Serrat a Central Park, hores abans del tret de sortida de la gira. El cantautor explica que l'aturada de la pandèmia ha contribuït a retirar-lo dels escenaris, però afegeix que també hi ha hagut altres motius. El principal, poder decidir el moment de la retirada:

"M'estimo molt més acomiadar-me que no pas que m'acomiadin. Acomiadar-me jo que m'acomiadi l'edat, que m'acomiadi la malaltia, que m'acomiadi el públic o qualsevol altra cosa."

Amb 79 anys, el cantautor creu que potser ha arribat el moment de "prendre's les coses d'una altra manera" encara que continua tenint "il·lusió" per pujar als escenaris. Diu que, un cop jubilat, seguirà component.

El Noi del Poble Sec reconeix que saber que és probable que no torni a cantar a Nova York l'afecta una mica, però vol que el públic d'aquesta última gira surti dels concerts "pensant que hem passat una bona nit junts".

Aquesta és l'entrevista que ha fet el corresponsal de TV3 als Estats Units, Xesco Reverter, a Joan Manuel Serrat:

Amb totes les entrades venudes, Serrat va estrenar la gira a Nova York. Es va entregar a un públic que no el volia deixar anar durant dues hores i mitja de concert i va sortir fins a tres vegades a fer bisos, amb un gran somriure.

Serrat va exhibir molta energia i forma física, en un recital en què no hi van faltar clàssics com "Mediterráneo" i "Penélope", però també "Pare", "Cançó de bressol" o "Caminante, no hay camino". Va compartir protagonisme, deixant cantar el públic i, per als bisos, va reservar "Fiesta" i "Aquellos locos bajitos".