Joan Pau II i Benet XVI van encobrir els abusos sexuals de l'exarquebisbe de Washington

El Vaticà admet que els papes Ratzinger i Wojtyla tenien informació sobre abusos sexuals de l'exarquebisbe de Washington Theodore McCarrick, i la van ignorar. L'informe encarregat pel papa Francesc amb la voluntat, segons va dir en el seu moment, de "fer l'Església més transparent", reconeix "errors" i "informacions inexactes" que, lluny d'investigar i condemnar, van impulsar la carrera eclesiàstica del que va ser el cardenal de més confiança de la Santa Seu als Estats Units. El papa Francesc va expulsar McCarrick del cardenalat i de l'estat clerical el 2019.

La Santa Seu reconeix que l'informe deixa molt mal gust de boca pel dolor causat a les víctimes i perquè els fets han malmès la fe de molts fidels.

L'informe McCarrick, fruit d'una investigació interna, s'ha publicat aquest dimarts després de 2 anys d'anàlisi de tota la documentació del cas conservada als arxius de la Santa Seu, de la nunciatura dels Estats Units i de més de 90 entrevistes a víctimes que descriuen els abusos i  agressions sexuals comesos per McCarrick.
 

50 anys d'encobriment

Durant mig segle, una xarxa d'encobriments i mentides va permetre a Theodore McCarrick cometre dotzenes d'abusos sexuals a víctimes la majoria de les quals mai va presentar denúncia formal per por. La investigació acusa alguns bisbes dels Estats Units que van donar informació "no exacta" o "imcompleta". El Vaticà admet que l'any 2000, quan va ser nomenat bisbe de Washington, "se sabia que McCarrick havia compartit llit amb homes joves en les seves residències com a bisbe de Metuchen i de Newark" i amb "seminaristes adults en una casa davant del mar a la costa de Nova Jersey". McCarrick, aleshores, va dir que "mai ho va fer en secret" i assegurava que mai va arribar a consumar relacions sexuals.

Joan Pau II el fa bisbe de Washington

Malgrat aquesta informació, el novembre del 2000, Joan Pau II va ascendir McCarrick de bisbe de Newark a arquebisbe de Washington i un any després el va fer cardenal. El papa Wojtyla no va fer cas de la denúncia que existia d'un sacerdot de la diòcesi de Metuchen del juny de 1987, ni de cartes anònimes de víctimes que havien arribat a la Conferència Episcopal dels Estats Units i al nunci, el 1992.

El Vaticà justifica que no s'havia rebut cap denúncia directa i, la que havia arribat, la del sacerdot de Metuchen, no es va considerar fiable perquè "també havia abusat d'adolescents en el passat".

McCarrick va enviar una carta personal al papa en la qual assegurava que "mai a la vida havia tingut relacions sexuals amb cap persona, fos home o dona, jove o vell, clergue o laic". La Santa Seu va creure la seva versió.

Benet XVI no l'investiga

L'informe explica que les informacions que arriben al Vaticà sobre la "mala conducta de McCarrick" són similars durant el pontificat de Benet XVI. El 2005, però, van reaparèixer les acusacions que McCarrick havia abusat d'un adult i Benet XVI va prendre les primeres mesures. Va obligar McCarrick ha presentar la seva dimissió "espontània" i a la Pasqua de 2006 va abandonar el bisbat de Washington.

El papa no va anar més enllà, i la Santa Seu no va obrir cap procés canònic contra McCarrick ni li imposa cap sanció, només li implora que "porti una vida més reservada".

Francesc l'expulsa

No és fins al 2017 que arriba al Vaticà la que es va considerar la primera acusació ferma: la denúncia d'un antic escolà de la diòcesi de Nova York per abusos soferts quan era menor d'edat al començament dels anys 70 i que van continuar durant dues dècades. La investigació va confirmar els fets i es van descobrir casos similars.

El papa Francesc va aplicar la mesura més greu, destituir McCarrick de l'estat clerical després de sotmetre's a un ràpid judici canònic. Va ser expulsat de la cort cardenalícia i suspès de tot exercici de ministeri públic juntament amb l'obligació d'estar reclòs per fer vida d'oració i penitència. Actualment McCarrick té 90 anys i viu en una comunitat de sacerdots expulsats dels ministeris.
 

El cardenal Pietro Paroli, secretari d'Estat responsable de l'informe i mà dreta del papa, demana en un comunicat als bisbes "ser mé conscients del pes de les seves decisions o omissions" i lamenta "les ferides que el cas ha causat a les víctimes i les seves famílies", a les quals agraeix els testimoniatges, que diu, han estat "fonamentals" perquè l'Església "hagi pogut buscar la veritat".

Des dels Estats Units, la Conferència Episcopal també ha fet un comunicat lamentant el "dolor causat a les víctimes".

En els dos anys que ha durat la investigació la Santa Seu ha aprovat normatives per posar fre als abusos en el si de l'Església.