Joaquim Forn: "No hi va haver comandament polític dels Mossos"

TV3 ha tingut accés a l'escrit de la defensa de l'exconseller d'Interior, Joaquim forn, que demana la seva absolució en el judici contra els líders independentistes.

Aquest escrit s'articula en tres línies d'argumentació: la primera assegura que Forn no va prendre part en les grans decisions polítiques i que no va canviar els càrrecs d'Interior quan, el 14 de juliol del 2017, va rebre la conselleria de mans de Jordi Jané.

L'argumentació continua amb l'afirmació que tampoc no va introduir cap canvi per fer que els Mossos contribuïssin a l'objectiu polític de la independència i que mai els va donar directrius polítiques:

"Joaquim Forn era un càrrec públic que va participar en un govern que havia decidit la celebració d'un referèndum, malgrat que aquest havia estat declarat suspès, i que va haver de mantenir un delicat equilibri entre la lleialtat a l'acció política d'aquell govern –a més de a les seves pròpies conviccions- i el compliment rigorós dels deures que li imposava ser el màxim responsable (en el pla polític) del cos de policia autonòmic (MMEE). El va mantenir amb èxit."

No es va qüestionar l'actuació dels Mossos

Una segona línia té a veure amb els desplegaments policials de setembre i octubre del 2017: pel que fa al 20 de setembre, assegura que, davant la manifestació a Economia per l'escorcoll judicial, ell no va prendre cap decisió tècnica.

I respecte a l'1-O fa diferents consideracions: la primera que el dispositiu dels Mossos d'Esquadra, a qui s'acusa de passivitat, va rebre el vist i plau de la fiscalia, del coordinador nomenat pel ministeri, el coronel Diego Pérez de los Cobos, i de la jutge que va ordenar impedir el referèndum.

Les acusacions, "fabricades" a posteriori

En tot cas, s'afirma que en cap moment aquests actors van mostrar-se en contra, ni el van esmenar. L'advocat de Joaquim Forn, Xavier Melero, considera que totes les acusacions es van "fabricar" a posteriori:

"L'eix de la defensa de Forn és que no hi va haver comandament polític de la policia. La policia va complir escrupolosament les directius, primer de la Fiscalia, després del TSJC i en última instància del coordinador designat pel Ministeri de l'Interior. Totes les observacions a posteriori de si la policia va ser passiva, que si estava manipulada políticament, etc., surten posteriorment a l'1 d'octubre. I crec que a conseqüència del fiasco policial."

L'escrit de defensa recorda que l'actuació de Forn davant dels comandaments dependents del Ministeri de l'Interior no ha quedat recollida documentalment perquè no es van fer actes de les reunions de coordinació.

Notícia relacionada: El Suprem denega els permisos de Nadal a Rull, Turull, Forn, Forcadell i Sànchez

No hi va haver perill d'insurrecció violenta o armada

La tercera línia és la negació de la rebel·lió: es pregunta que, si hi havia de debò perill d'insurrecció violenta o armada, com és que l'estat espanyol en cap moment va decretar l'estat de setge.

Assegura que tot plegat és un relat de la fiscalia per acusar-los de rebel·lió a partir de les proves que ells han donat com a vàlides i que no n'accepten altres, malgrat que tot i cada un dels capítols del procés han estat i són públics.

En aquest sentit, s'afirma que els atestats de la Guàrdia Civil i de la Policia Nacional són esbiaixats i parcials.

Millo, Puigdemont i Pérez de los Cobos

La defensa de Forn demana que declarin els caps policials, tant dels  Mossos com dels cossos depenents del ministeri de l'Interior, el coronel Pérez de los Cobos, l'exdelegat del govern Enric Millo i l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont.