Joe Biden, el salvavides de Pedro Sánchez

Que Pedro Sánchez no travessa el millor moment polític del seu mandat no és cap secret, ho comparteix fins i tot una bona part del seu nucli dur i de la cúpula del PSOE, a més de les terminals mediàtiques, una expressió que el president espanyol ha repescat els últims dies, especialment després del sotrac electoral del seu partit a Andalusia.

Forma part del seu "Manual de resistència", títol del llibre que va escriure el secretari general del PSOE per explicar el seu enderrocament al partit, la reconquesta del poder a les primàries i l'accés al govern amb la moció de censura contra Mariano Rajoy. I a aquesta guia de supervivència ha recorregut Sánchez per fer front al negre panorama polític que té al davant.

Ho va fer en presentar el nou paquet de mesures econòmiques per fer front a la pujada dels preus, per atacar l'oposició d'un PP eufòric per l'absolutíssima victòria de Juanma Moreno a Andalusia i la desfeta de les esquerres.

Sánchez acusa Feijóo, els poders econòmics que defensen la dreta espanyola i els mitjans de comunicació afins de voler acabar amb ell i el seu govern, i repeteix com un mantra que es tracta d'un govern que molesta, incomoda, i ho rebla amb l'expressió "no podran amb nosaltres". És la recuperació del seu discurs èpic, centrant la seva actuació en les classes mitjanes i apel·lant a les grans majories.

I si Sánchez no tenia prou fronts oberts, la massacre de Nador i la seva reacció davant els morts a la tanca de Melilla li han complicat encara més les coses a un president a qui l'economia no li dona ni un minut de treva i es fa públic quan arrenca la Cimera de l'OTAN que la inflació ha arribat als dos dígits i se situa en el 10,2 %.

Però Sánchez i el seu entorn són plenament conscients de les dificultats polítiques de l'últim tram de la legislatura, i han reaccionat prement l'accelerador per superar la situació. Però, a més, comptaven amb un altre roc a la faixa: l'escena internacional. Des de fa mesos, fins i tot anys, La Moncloa treballa perquè la Cimera de l'OTAN de Madrid sigui un èxit que permeti donar al president espanyol una dimensió i un prestigi internacional que l'ajudi a consolidar el seu lideratge fora, però també rendibilitzar-lo a Espanya.

Estava tot mesurat i preparat perquè durant aquests dies la figura de Sánchez brillés amb les seves reunions i contactes bilaterals amb els mandataris que visiten aquests dies Madrid.

Però on més ha treballat la diplomàcia espanyola, i altres terminals, ha estat en la preparació de la primera entrevista cara a cara amb el líder de la primera potencia mundial. Joe Biden ha estat finalment a La Moncloa amb Pedro Sánchez, com abans hi havien estat els presidents dels Estats Units de visita a Madrid, menys Donald Trump.

Algun, com George Bush, fins i tot va anar al ranxo d'Aznar, a la finca de Quintos de Mora. Aznar va tornar la visita al ranxo texà on es va veure com s'havia empeltat de l'accent de la zona...

Però Biden, a qui Sánchez qualifica de líder progressista com ell, portava al seu majestuós cotxe superblindat amb el qual es mou per Madrid aquests dies ("la bèstia", li diuen), un regal per al líder socialista: un salvavides. Evidentment, no és un regal físic, sinó virtual, polític, per un a líder en hores baixes i molt qüestionat internament.

Que el president del país més important del món et digui que ets un "aliat indispensable" és més que un baló d'oxigen per a un dirigent que travessa un moment complicat. Encara que això comporti ampliar el complicat acord militar d'Espanya amb els Estats Units i que s'ampliï la presència de destructors nord-americans a la base de Rota.

En aquests moments, a Sánchez no sembla que això el preocupi gaire, ni la bronca política que pugui tenir amb els seus socis de Podem i els altres aliats parlamentaris. Ja se sap que en aquestes qüestions l'altre partit d'estat, quan vol, sempre acabarà donant-li suport.

A més, la Cimera Atlàntica també pinta bé per als interessos del president espanyol i, si no es torça res, podrà sumar-ho al seu balanç d'èxits internacionals i engrandir el seu prestigi. Per això no és d'estranyar que La Moncloa treballi en silenci des de fa temps en la preparació d'una altra fita internacional: la presidència espanyola de la Unió Europea, que li correspon el segon semestre del 2023.

Sánchez insisteix un cop i un altre que esgotarà la legislatura, fins que pugui, sembla que fins al desembre del 2023. Per tant, els últims mesos del mandat serà el president de torn de la UE, amb tot el ressò polític i mediàtic que això comporta. Com ho ha estat Emmanuel Macron durant la campanya de les presidencials franceses que ha tornat a guanyar. De vegades a més de lluïment i projecció, aquestes fites internacionals també donen vots.