Jordan Bardella, el jove escuder de Le Pen que pot portar l'extrema dreta francesa a la majoria

Ha estat una feina minuciosa de professional de la comunicació. Militant a l'aleshores Front Nacional de Jean-Marie Le Pen des dels 16 anys, el perfil polític de Jordan Bardella ha millorat a marxes forçades en els darrers quatre anys. L'home que s'hi va posar primer, Pascal Humeau, ho va explicar així en el primer i polèmic retrat televisat de Bardella: 

"L'objectiu era que la gent digués: per ser un fatxa, sembla simpàtic."  

El programa polític el posava el Reagrupament Nacional de Marine Le Pen, rebatejat per evolucionar i aparèixer com un partit acceptable a ulls dels francesos amb memòria de la història recent del país. Le Pen filla oficialitzava, el novembre del 2022, el nomenament de Bardella com a president del partit, amb només 27 anys, després d'anunciar-ho a l'abril durant la nit electoral del segon torn de les segones presidencials perdudes davant d'Emmanuel Macron. Va perdre, però amb un resultat de rècord per ella: més el 41% dels vots, o sigui, 13.288.686 ciutadans.

La intenció, aquella nit electoral de derrota dolça, era que el trajecte de tots dos agafés velocitat de creuer: Jordan seria a la primera oportunitat candidat a primer ministre i Marine continuaria lluitant per ser presidenta el 2027. Les xifres i, sobretot l'evolució, mostraven que això era possible. Els bons resultats del partit a les legislatives d'aquell estiu ho van ratificar.

Un noi de barri?  

Però qui és Jordan Bardella? És realment un jove de barriada, com li agradava presentar-se a les entrevistes? Les dades certes són que va néixer el 1995 a l'hospital de Drancy, ciutat al nord de París, i vivia en un barri d'habitatges socials amb la seva mare a la veïna ciutat de Saint-Denis. Dels quatre avis, tres són d'origen italià i un d'origen algerià, però són poques més les dades confirmades sobre la seva trajectòria com a immigrants.  

El diari Jeune Afrique assegura, per exemple, que un dels avis està instal·lat al Marroc i es va convertir a l'islam en casar-se amb una marroquina. Detalls que la família no ha confirmat, però que han agafat rellevància durant la campanya de les legislatives després que Bardella digués que els ciutadans binacionals, que són moltíssims a França, no haurien d'ocupar càrrecs públics de responsabilitat.  

En tot cas, a Bardella li ha agradat sempre presentar-se com un jove que se n'ha sortit malgrat créixer en un entorn social d'immigració i drogues. Tampoc això està del tot contrastat amb testimonis directes i fiables. Però ell sí que s'agafa a aquest argument:

"Com molta gent que viuen en aquests barris, vaig haver d'afrontar a la violència i veure com la meva mare no arribava a finals de mes." 

És una veritat a mitges. El periodista Pierre-Stéphane Fort ha publicat una biografia no autoritzada de Bardella i explica l'altra mitja veritat. El pare de Bardella vivia en un poble de classe mitjana, Montmorency, i ell repartia la vida entre la casa de l'una i de l'altre:

"Bardella va anar a escoles privades catòliques. Als 19 anys el seu pare li va comprar un Smart i als 20 li va oferir un apartament en un altra ciutat de la perifèria nord de París."  

Una imatge sempre impecable

Des que va començar a militar al Front Nacional que es presenta a les reunions del partit amb vestit d'home clàssic i corbata a joc. La seva imatge, tant si està al carrer com visitant la Fira de l'Agricultura com si fa una entrevista a la televisió, sempre és impecable. Els experts de la "com" --abreviació de "comunicació" a França-- ja fa temps que van observar que era un primer pas imprescindible per descriminalitzar la imatge xenòfoba de Reagrupament Nacional.  

En paral·lel, un Bardella amb bones notes al batxillerat acabat a l'institut privat Saint-Jean-Baptiste-de-la-Salle de Saint-Denis, va començar el 2014 els estudis universitaris a la Sorbona, per fer-hi un doble grau en Geografia i Història i Espanyol; això després de suspendre l'examen d'entrada a la prestigiosa escola d'estudis polítics de Sciences Po de París.

Segons el diari satíric Le Canard Enchaîné, el primer semestre del primer any les seves notes no van superar el 5/20. El segon any va decidir deixar els estudis, amb "una nota global d'1,8/20" després de presentar-se a només un dels deu exàmens que se li exigien. 

I és així com Bardella va començar a fer carrera política: com a conseller regional primer; com a coportaveu de Reagrupament Nacional després; com a director general de les joventuts del partit fins al 2021, i com a cap de llista a les europees el 2019, on va quedar empatat amb la llista macronista. Aquest 2024 s'hi ha tornat a presentar i ha aconseguit un fulgurant 31% dels vots i 30 eurodiputats a l'Eurocambra, que fan de Reagrupament Nacional el grup parlamentari més nombrós de França i el segon més important de tota la Unió Europea.  

Li queda guanyar aquestes legislatives, a les quals es presenta directament com a candidat a primer ministre. Un càrrec que no apareix a les paperetes, sinó que està en mans del president de la República, Emmanuel Macron.

Bardella diu que només ho voldrà ser si Reagrupament Nacional i els candidats d'Els Republicans que han seguit Éric Ciotti aconsegueixen majoria absoluta. Un pols que Macron haurà de saber jugar i, potser, tornar a perdre.