Cuixart: "La prioritat no és sortir de la presó, sinó denunciar l'atac a les llibertats"

El judici del procés s'ha reprès aquest dimarts, a partir de les 9.30 del matí, amb la declaració del president d'Òmnium, Jordi Cuixart. Per decisió del president del tribunal, Manuel Marchena, la sessió ha començat mitja hora abans del que era habitual fins ara.

A l'inici, Cuixart ha confirmat a Marchena que només respondria a les preguntes de la Fiscalia i de la seva defensa.

"El dret a votar es guanya votant"

La declaració de Cuixart a la Fiscalia s'ha centrat a expressar la voluntat de no renunciar a l'exercici dels drets fonamentals.

Cuixart ha parlat en tot moment a títol personal, però també com a president d'Òmnium. En aquest sentit, ha afirmat que té la intenció de continuar mobilitzant-se per la democràcia: "Volem més democràcia, l'estat de dret no està per damunt."

Ha reblat aquesta afirmació assegurant que en aquests moments la seva prioritat no és sortir de la presó, sinó treballar perquè es solucioni el conflicte polític.

Cuixart ha insistit en la legitimitat de les mobilitzacions per expressar disconformitat amb l'actuació de l'administració central, i ha afirmat que "el dret a votar es guanya votant".

El full de ruta, "una declaració d'intencions"

A preguntes del fiscal Jaime Moreno, ha explicat que el full de ruta que va subscriure Òmnium Cultural el març del 2015 el va signar la presidenta de llavors, Muriel Casals, i ha afegit que en cap cas era un "document estratègic":

"El full de ruta, de fet, és una declaració d'intencions. Si la llegeixen amb detall, veuran que no és un document estratègic, no s'hi exposa cap tipus d'estratègia, més enllà de la intenció -certa, que va ser pública i notòria- de convertir les eleccions del 27 de setembre en unes eleccions de caràcter plebiscitari."

"El preàmbul d'aquest full de ruta ho marca de manera clara, encara que està en català, els tradueixo literalment: 'Aquest full de ruta pretén aglutinar les organitzacions sobiranistes que comparteixen l'objectiu que Catalunya iniciï un procés de transició democràtica per poder ser un estat independent si així ho vol la majoria de la ciutadania de Catalunya.'"

"Aquest" si així ho vol la majoria de Catalunya" ja denota que no és una estratègia, sinó que és intentar aglutinar les principals formacions polítiques sobiranistes i convertir el 27 de setembre en unes eleccions plebiscitàries."

 

El fiscal Jaime Moreno, aquest dimarts interrogant Jordi Cuixart al Tribunal Suprem

 

"Soc un pres polític, no un polític pres"

Quan Moreno li ha preguntat pel decret de convocatòria del referèndum de l'1-O i la suspensió ordenada pel Tribunal Constitucional, Cuixart li ha dit que ell no tenia responsabilitats polítiques:

"Aquí crec que cal fer un matís: jo soc un pres polític, no soc un polític pres. I, juntament amb el meu company Jordi Sànchez, que hem entrat a la presó per ser activistes socials i no polítics, la diferència és que jo, de tot el que m'està parlant el ministeri fiscal, no tinc un coneixement en profunditat, sobre el número de les lleis, perquè no participo del dia a dia de la vida parlamentària, no puc parlar d'una cosa en la qual no he participat."

 

El president d'Òmnium Cultural acusat de rebel·lió, Jordi Cuixart, aquest dimarts al Tribunal Suprem

 

Un tribunal "lingüísticament competent"

Moreno li ha preguntat per un correu electrònic que li va enviar el vicepresident d'Òmnium, Marcel Mauri, l'estiu del 2017, i Cuixart li ha demanat que precisés quin era, perquè -ha dit- la Guàrdia Civil li va treure més de 30.000 correus electrònics del seu ordinador personal.

Quan s'ha pogut projectar el correu a la pantalla, Cuixart l'ha traduït ell mateix del català al castellà, i ha aprofitat per queixar-se que aquest no és un jutjat "competent lingüísticament" parlant:

"Si fa més gran la lletra, els faig la traducció al castellà i tot. Aquest era un dels motius de demanar ser jutjats per un jutjat competent lingüísticament, perquè el problema ara és que he de fer de traductor quan si el jutjat fos competent lingüísticament, no hauria de fer de traductor."

Marchena li ha dit que això ja "ho van fer constar" els advocats i que el tribunal "ho valorarà en el seu moment".

 

Reivindica el "tsunami democràtic"

El fiscal li ha preguntat per una expressió que apareix al correu de Mauri, "tsunami democràtic", i Cuixart l'ha reivindicat com a pròpia:

"Recriminar-me que vull fer un tsunami democràtic, doncs no sé on veu allò punible, o que jo hagi de dir que em retracti, perquè és al contrari. Sí, volem més democràcia, societats més obertes, més participatives."

 

 

 

La prioritat no és sortir de la presó

Quan el fiscal li ha recordat el que havia dit al jutge Pablo Llarena durant la instrucció, Cuixart s'ha desdit de la seva declaració de llavors:

"Vull deixar clar, perquè, si no, hi ha equívocs: les meves declaracions davant del jutge instructor estaven vinculades a una voluntat de sortir de la presó al preu que fos. I aquesta ja no és la meva prioritat. Soc un pres polític."

"Després de 500 dies, la meva prioritat no és sortir de presó. La meva prioritat és poder denunciar l'atac i la vulneració de drets i llibertats a Catalunya i a l'estat espanyol."

"La meva declaració davant del jutge instructor va ser condicionada davant l'impacte, que és molt gran quan entres a la presó i quan estàs convençut de la teva innocència, com ho segueixo estant avui, però els insisteixo que la meva prioritat és l'absolució, òbviament, però la meva prioritat és la resolució del conflicte polític entre Catalunya i Espanya, i la recuperació de drets i llibertats a l'Estat. La meva prioritat ja no és sortir de la presó, com ho era anteriorment."

 

La investidura de Mas el gener del 2016

Moreno també li ha preguntat per una reunió apuntada a l'agenda de Josep Maria Jové per "tractar la investidura de Puigdemont", i Cuixart li ha negat que fos per això:

Jaime Moreno: "En aquesta agenda, apareix una anotació d'una reunió al gener del 2016, amb assistència dels senyors Turull, Rull, Anna Gabriel i vostès, senyors Cuixart i Sànchez, com a presidents per tractar de la investidura de Puigdemont. ¿Va estar vostè en aquesta reunió, la recorda?"

Jordi Cuixart: "No era la investidura de Puigdemont. Era la investidura del president Mas, que no tenia prou suports, i aquesta reunió, que és pública, no perquè la posi a l'agenda el senyor Jové, és que va ser pública, ho vam dir obertament. Ha de pensar vostè que totes les activitats que fa Òmnium, totes, no han de ser transparents, sinó que ho són. Totes són publicitades i públiques."

Segons ha explicat Cuixart, Òmnium va participar en aquella reunió per ajudar que hi hagués prou consens perquè hi hagués govern, i ha afegit que no van tenir èxit.

Segons ha explicat, no va participar en cap més reunió i, finalment, no va haver-hi govern d'Artur Mas, sinó de Carles Puigdemont.

 

La concentració davant d'Economia

Pel que fa a la concentració del 20S davant d'Economia, una de les principals bases de l'acusació, el fiscal li ha preguntat per la "convocatòria" d'aquella concentració, i Cuixart li ha dit que no hi va haver cap convocatòria:

"Diu convocar. Perdoni que el rectifiqui: la convocatòria es va generar de manera espontània. A primera hora del matí, un dels principals canals de difusió en aquest cas va ser el diari El Mundo, que envia una foto on es veu que entra la policia a la seu de la Vicepresidència i, de manera espontània, es comença a posar davant de la seu la gent que era al bar, el bar que va estar obert durant tota la jornada del 20 de setembre."

"Quan vam arribar, doncs sí, sí: òbviament, en veure que s'estava congregant una quantitat de gent molt important, com exercici de responsabilitat una vegada més, com va explicar Sànchez l'altre dia, vam assumir plenament la convocatòria per  garantir que la primera vegada dels últims deu anys del sobiranisme, que estàvem veient una actitud que trencava amb el guió original de la resposta de l'estat de la voluntat de Catalunya de celebrar un referèndum d'autodeterminació."

 

"Una falta de respecte"

Preguntat per un tuit que alertava la gent concentrada que evités actituds violentes, Cuixart s'ha sentit ofès per la formulació de la pregunta de Jaime Moreno:

Jaime Moreno: "Ja preveien actituds violentes?"

Jordi Cuixart: "A veure, a veure, a veure, amb tot el respecte: crec que la pregunta és una falta de respecte cap a la meva persona. El que li dic és que quan, des del meu compte oficial dic: 'Tothom a Rambla Gran Via dient aïllem qualsevol actitud, qualsevol acció violenta', és el que ens ha caracteritzat sempre com a entitats del sobiranisme i és l'actitud que sempre hem tingut de pacifisme."

 

Pel que fa a l'actitud de la gent concentrada durant tot el 20S, Cuixart ha assegurat que la Guàrdia Civil no va actuar correctament, i ho ha comparat amb altres escorcolls similars:

"Diverses matitzacions: quan s'inicia el registre, la Guàrdia Civil no pren les precaucions habituals. El dia que van entrar a la seu d'Òmnium, la policia van tallar el carrer. La Guàrdia Civil talla el carrer. I es queden tan amples, perquè estan fent un registre. No deixen armes davant de la porta, no ho fan. Tallen el carrer i exerceixen l'escorcoll."

El dinar de la comissió judicial

El fiscal ha assegurat que la comissió judicial que feia l'escorcoll a la conselleria no va "tenir llibertat de moviments", i Cuixart ha dit que això no és veritat:

Jaime Moreno: "Va saber vostè que la comissió judicial no va tenir possibilitat de sortir a menjar, no tenia llibertat de moviments?"

Jordi Cuixart: "Això no és cert. Que no tingui llibertat de moviments no és cert. Es va crear un passadís expressament perquè poguessin entrar i sortir del Departament d'Economia. I, de fet, va sortir moltíssima gent."

Jordi Cuixart: "I no se'ls demanaven cap tipus d'autorització, perquè a la porta, a l'exterior, hi havia, durant tot el dia i part de la nit, una parella de Guàrdia Civil i de policia de Mossos d'Esquadra que van estar-hi tot el dia i que, al seu criteri, deixaven entrar o no a la gent. Però eren a la part exterior de Vicepresidència."

Jordi Cuixart: "Ells deien qui entrava, estic convençut que els que volien sortir, ho van poder fer. És veritat que hi havia molta gent, era un passadís que podien passar 4 persones en paral·lel. Hi havia una multitud de manifestants, però no impedien el pas, sota cap concepte."

El passadís "aparatós"

Cuixart ha reconegut que el passadís que van fer va ser "aparatós", però ha defensat que això va permetre resoldre la situació de manera pacífica:

"La policia feia la seva feina, els funcionaris feien la seva feina i la ciutadania feia la seva feina. Molts no van anar a treballar per defensar el que creuen que legítimament han de defensar, que són drets fonamentals i el dret a l'autodeterminació, el dret a l'autogovern."

"Per tant, sí, era més aparatós, però no qüestionaria la bona voluntat dels que van fer el passadís, en aquest cas, els voluntaris, que van estar tot el dia aguantant, i no qüestionaria sota cap concepte la finalitat del passadís, que no era altra que pogués entrar i sortir tothom qui volgués."

 

Cuixart es desmarca de l'"a por ellos"

En una nova pregunta del fiscal que Cuixart ha interpretat que considerava provada l'actitud violenta dels manifestants, Cuixart ha respost fent ús de l'expressió "a por ellos":

"El que vull destacar és que al contrari del que la seva pregunta afirma, l'actitud de la gent era pacífica i era serena, però amb un enuig molt gran, amb un descontentament molt gran pel que passava i el que continua passant. Aquest enuig, per sort, a Catalunya, se sap canalitzar sense l'ús de la violència ni de l'"a por ellos"."

"Se'm jutja pels meus fets, no pels meus gustos"

Cuixart s'ha queixat d'una altra pregunta del fiscal sobre el 20S que ha considerat inapropiada:

Jaime Moreno: "Li va agradar aquell dia, li va semblar un dia amb el qual està d'acord, amb com va succeir, o no li va agradar?"

Jordi Cuixart: "Miri... Sobre el que m'agrada o no, no crec que sigui l'objecte d'aquest judici, se'm jutja pels meus fets i no pels meus gustos o disgustos. Això d'una banda... I, per tant, em sembla que la pregunta..."

Jaime Moreno: "La faig d'una altra manera: Hi va haver pocs incidents pel que hauria pogut passar, atesa la situació?"

Jordi Cuixart: "El 20S l'actitud de la ciutadania de Catalunya no em va sorprendre. Si tornés a passar, estic convençut que passaria exactament el mateix, a excepció dels vehicles de la Guàrdia Civil, que és un comportament molt impropi."

 

 

Compara els cotxes de la Guàrdia Civil amb les destrosses de l'1-O

Pel que fa als famosos vehicles de la Guàrdia Civil malmesos durant la concentració, Cuixart ha dit que no li va agradar gens que passés, però que fins a la nit no va ser conscient del grau de deteriorament.

El president d'Òmnium ha relativitzat els danys considerant-los "anecdòtics", i ha aprofitat per comparar aquestes destrosses amb les que van fer la Guàrdia Civil i la Policia Nacional quan van intentar impedir el referèndum de l'1-O:

"Em pregunta si jo era conscient del dany que tenien els vehicles. Complemento el que va dir Sànchez: quan vaig arribar a primera hora del matí, a les 10 o així, jo crec, ja vaig veure corresponsals que estaven sobre dels cotxes i, de veritat, al meu sentit comú ja vaig pensar, és una actitud molt poc habitual, això de posar-se a sobre d'uns cotxes, hi havia també manifestants..."

"Tot això denotava que era una convocatòria que no és de les que ens agraden a nosaltres, tot ben programat, però era el que hi havia. La població volia mostrar la seva disconformitat legítimament i nosaltres assumim la responsabilitat del moment. Els cotxes danyats, no en soc conscient fins a partir dde dos quarts d'una de la nit, quan es buida la zona."

"I ho veig i dic: ostres, realment, els danys que tenen els vehicles, no n'era gens conscient. Però era merament anecdòtic, i ho dic amb tot respecte cap al mobiliari urbà, cap als col·legis electorals que es van destrossar l'1 d'octubre i dels cotxes de la Guàrdia Civil."

 

"Ni vull ni puc" renunciar als drets fonamentals

El fiscal li ha insistit si en cap moment es van plantejar desconvocar la concentració, i Cuixart li ha dit que havien decidit fer-ho quan s'acabessin els escorcolls.

El president d'Òmnium ha fet servir una expressió de Mariano Rajoy per referir-se a l'exercici dels drets fonamentals:

"El que vam fer va ser, a dos quarts d'onze de la nit, és fer els preparatius de la desconvocatòria, fent un discurs a l'escenari principal i un altre sobre els cotxes de la Guàrdia Civil. Però no volíem desconvocar, i no ens ho plantegem, perquè l'objectiu era mostrar la disconformitat cap a aquell escorcoll, aquella entrada a la seu de Vicepresidència."

"Si el que vostè em demana és que jo renunciï a exercir drets fonamentals, li dic que no renunciaré mai a exercir drets fonamentals. Parafrasejant un president del govern: "ni vull ni puc", i no renunciaré mai a exercir aquests drets fonamentals."

"Tantes manifestacions com calgui"

Preguntat pels terminis per avisar d'una manifestació, Cuixart ha respost que per Òmnium és una rutina molt establerta:

"M'agradaria saber si els senyors Pepe Álvarez o Unai Sordo saben quins són els terminis per demanar una manifestació o si ho sap qualsevol altre líder social o cultural, si saben en concret la llei, el termini que demana la llei."

"Soc president d'una entitat cultural que convoquem manifestacions, però que sempre coparticipem en les manifestacions de l'ANC, i que una gran manifestació que vam fer va ser la del 10J i que, si cal, en convocarem tantes com calgui per defensar el nostre dret de manifestació, però no per retret de ningú, sinó en defensa de la democràcia."

 

 

Un "altar majestuós"

El fiscal li ha preguntat per una expressió que va fer servir quan era a sobre del cotxe de la Guàrdia Civil, quan diu que parlava des d'un "altar majestuós", i Cuixart no ho ha volgut comentar:

Jaime Moreno: "Quin altar? Quin altar majestuós era aquest?"

Jordi Cuixart: "L'escenari."

Jaime Moreno: "Era a l'escenari?

Jordi Cuixart: "Ah, perdó, ho vaig dir també des de l'escenari. No ho sé. Altar majestuós... que els podia veure. No tinc res més per comentar."

Jaime Moreno: "No vol comentar sobre l'"altar majestuós". Està vostè enfilat a un cotxe de la Guàrdia Civil."

El president del tribunal ha dit al fiscal que l'acusat ja havia dit que no tenia res més a comentar.

El 20S, "un punt d'inflexió"

Cuixart ha fet un balanç del que va passar el 20S incloent-hi escorcolls, detencions, declaracions, imputacions i accions policials:

"El 20 de setembre a Catalunya es produeixen uns fets que són un punt d'inflexió: hi ha 17 detencions d'alts directius de la Generalitat, més de 40 entrades i escorcolls en domicilis particulars d'aquestes persones, i en seus, també, de la Generalitat de Catalunya."

"Aquell mateix dia, hi ha 750 alcaldes que són investigats per la Fiscalia. Aquell mateix dia, hi ha 30 alcaldes que van a declarar davant la Fiscalia."

"Aquest dia la seu de la CUP veu com vuit furgonetes de la Policia Nacional intenten fer un escorcoll sense tenir una ordre per fer-ho, però intenten fer-lo, cosa que ara investiga un tribunal, què va passar amb aquell intent, sense ordre judicial."

"El comportament cívic, pacífic, no-violent de la població, no va permetre que la policia provoqués els manifestants i van haver d'anar-se'n sense poder escorcollar una seu per a la qual no tenien ordre judicial."

 

La legitimitat de la desobediència civil

Pel que fa al referèndum de l'1-O, i preguntat per si coneixia la suspensió del Tribunal Constitucional, Cuixart ha fet una defensa de la legitimitat de la desobediència civil:

"La desobediència civil mai ataca l'ordenament jurídic. La desobediència civil el que fa és fixar-se en una decisió judicial o una llei que considera injusta."

"Tenim el cas dels insubmisos i podríem parlar històricament de la batalla que hi va haver a nivell de desobediència civil als Estats Units contra la segregació racial, que hi havia unes lleis que sí que autoritzaven que hi hagués segregació racial, però Rosa Parks va dir que s'asseia davant de l'autobús. Si no, possiblement, en nom de la llei, encara hi hauria segregació racial als Estats Units, o les dones no podrien votar, o la qualitat de les lleis que han anat avançant ja no seria la que és."

"Però en cap cas la desobediència civil va contra tot un ordenament jurídic: agafa una decisió judicial o una part de la llei amb què no està d'acord i, sota un principi que és prioritari, perquè, si no, no és desobedient, que és el principi de la no-violència, assumeix plenament les conseqüències. Un principi que va teoritzar molt bé Hannah Arendt, i també Gandhi i Luther King són grans referents en aquest sentit."

El Suprem avala la desobediència

En la seva defensa de la desobediència civil, Cuixart ha citat jurisprudència de la mateixa sala que l'està jutjant:

"Aquest mateix tribunal ha dit en nombroses ocasions que l'exercici de la desobediència civil és un símptoma del bon estat de salut d'una democràcia. No ho ha dit Òmnium, ni l'ANC ni els partits polítics independentistes, ho ha dit aquesta sala."

"Benvingudes les sentències i resolucions d'aquesta sala que defensen la desobediència civil com a instrument per millorar i fer progressar la societat. El que fem l'1 d'octubre, i si em permeten l'expressió amb no tanta consciència, és un exercici de desobediència davant d'una suspensió que seguim considerant il·legítima i injusta."

"Per tant, aquesta desobediència civil no és punible, o en tot cas segur que no ho és de 500 dies de presó i tampoc d'una petició de la Fiscalia de 17 anys de presó o els 50 que demana l'extrema dreta. Del que estic convençut és que aquest tribunal té a bé que la desobediència civil és un instrument que tenen les societats per progressar socialment."

 

Òmnium no va organitzar el referèndum

Preguntat per l'organització de l'1-O, Cuixart ha negat que ni ell ni l'entitat que presideix hi tingués cap paper:

"És impossible que el president d'Òmnium Cultural participi en l'organització del referèndum. Ni Òmnium Cultural. No podem, tenim un codi ètic, la responsabilitat de preservar l'entitat, la independència de l'entitat de partits polítics, institucions i de qualsevol element de pressió."

Per donar força a aquesta afirmació, el president d'Òmnium ha assegurat que la Guàrdia Civil va escorcollar aquesta entitat i no va trobar cap prova al respecte.

L'1-O, l'exercici més gran de desobediència a Europa

Cuixart ha afegit que cap tribunal va adreçar-se directament a Òmnium per prohibir-los res. També ha destacat que l'únic que es va fer l'1-O va ser un "exercici de drets" fonamentals, i ha recriminat al fiscal la seva interpretació:

"I en aquest exercici de drets, vostè hi veu un intent com d'escenari de violència, i jo li dic que aquest exercici de protesta és de reafirmació de la voluntat de celebració d'un referèndum d'autodeterminació."

"I insisteixo: el més bonic de tot això és que 2.300.000 persones, en un racó d'Europa, amb tota l'onada de xenofòbia i racisme que hi ha, es solidaritzen amb els altres, s'organitzen de manera transversal de baix a dalt per participar en un referèndum, en una cosa tan poc delictiva com un referèndum."

"Del que hauríem d'estar orgullosos tots els ciutadans d'Espanya és que l'1 d'octubre és l'exercici més gran de desobediència civil a Europa històricament. No hi ha un exercici igual."

 

Cuixart ha negat haver fet una crida a través de Twitter per "ocupar" les escoles, sinó per participar en el referèndum.

També ha defensat que la vaga del 3 d'octubre va ser la "canalització" de la "impotència" davant l'actuació policial, i s'ha queixat del discurs del rei i de l'"a por ellos":

"Aquella violència desproporcionada, i que estic segur que a la resta de l'Estat s'ha vist que s'actuava de manera, sense cap tipus de ..., com animaven els agents de la policia quan deixaven els seus llocs de destinació al crit d'"A por ellos",  per qui? Per ciutadans com nosaltres? Sóc fill d'una murciana, jo també sóc mig espanyol. A qui volien enganxar, aquesta gent? A gent que estàvem exercint els nostres drets?"

"Dos perfectes desconeguts" fins al 16O

Segons ha dit Cuixart, tant ell com el llavors president de l'ANC van ser "dos perfectes desconeguts" fins al dia que l'Audiència Nacional els va enviar a presó preventiva, on encara són:

"Jordi Sànchez i jo érem dos perfectes desconeguts per a la societat espanyola. La societat catalana, el sector més sobiranista sí que ens reconeix una autoritat moral, també relativa, que no som pas gurus! Però érem dos personatges més de dues entitats importants, però que formàvem part d'un ecosistema."

"No hi ha ni un sol tuit, ni un sol esment de cap líder, de cap líder de cap partit d'àmbit estatal ni català que esmentin ni Jordi Cuixart ni Jordi Sànchez, ni l'1 d'octubre! Una expressió col·loquial: passaven de nosaltres, perquè érem ... Perquè érem uns perfectes desconeguts. Hi ha una altra pericial que parla de les recerques de Jordi Sànchez i Cuixart a Twitter, a Google ... Zero, inexistent. No pintem res."

"Quan comencen les cerques? A partir del 16 d'octubre, perquè ens fiquen a la presó. Què ha passat? Quan ens han posat a la presó, nosaltres ens hem convertit en uns referents de la societat catalana, més enllà de l'independentisme, i contra la meva voluntat."

 

Marchena desautoritza el fiscal

El llarg interrogatori de Moreno a Cuixart s'ha acabat de manera abrupta quan li estava preguntant pels incidents a l'escola Ramon Llull de Barcelona durant l'1-O.

Això ha passat després que l'acusat s'hagi queixat reiteradament de la manera que el fiscal li feia les preguntes i que el president del tribunal hagi desautoritzat Moreno:

Jaime Moreno: "Sap si van ser lesionats set policies?"

Jordi Cuixart: "Jo el que sé és que hi ha 17 policies investigats i acusats de violència al Ramon Llull."

El fiscal s'ha queixat i Marchena l'ha tallat:

Manuel Marchena: "Té dret a respondre així."

Jaime Moreno: "Però no ha contestat si sap si set policies van ser lesionats."

Manuel Marchena: "Senyor fiscal, d'aquesta falta de resposta el tribunal obté una inferència, però el que no podem és estar interrogant fins que digui... O fins que l'acusació obté la resposta."

Jaime Moreno (a Marchena): "No vull una resposta ... Pot dir que no respon, que no ho sap o sí que ho sap." (a Cuixart) "Sap vostè si hi havia set policies lesionats? ¿Sí o no?"

Manuel Marchena: "El que sap és el que ha contestat i punt. Formuli una altra pregunta."

Jaime Moreno: "Entenc que no ho sap."

Manuel Marchena: "El que entengui el fiscal, el que entenguin... Tindrà un altre moment processal."

Jaime Moreno: "El que va passar en aquest col·legi és per vostè un acte violent?"

Jordi Cuixart: "Per part de la policia, sí."

Jaime Moreno: "Per part dels manifestants?"

Jordi Cuixart: "Exercici de drets fonamentals en tota regla."

Jaime Moreno: "No hi ha més preguntes."

Manuel Marchena: "Gràcies."

 

El torn de la defensa

Un cop acabat l'interrogatori fiscal, l'advocada de Cuixart, Marina Roig, li ha preguntat si les mobilitzacions d'aquells dies es van convocar com a "instrument" per "doblegar", "coaccionar" o fer "capitular" algú, i ell ho ha negat:

"No, perquè no és el nostre objectiu i perquè tampoc és en els termes que nosaltres, una entitat que treballa per la cohesió social, fem servir. Quina imatge donaríem a la societat catalana si li diguéssim que per mantenir la cohesió social a Catalunya cal doblegar algú, sigui l'Estat o la Generalitat?"

En aquest sentit, ha assegurat que totes les crides que va fer Òmnium van ser a la mobilització, pacífica, i que això queda recollit també a "la selecció de tuits que ha fet el ministeri fiscal".

En referència al 20S, Cuixart ha dit que aquell dia van demanar que "s'aïllés qualsevol actitud violenta" perquè havien vist coses no habituals:

"És un esment que jo vaig fer en el discurs a la tarda a l'escenari principal, perquè havíem detectat que, curiosament, cosa que no havia passat mai, sí que hi havia alguns grups que semblaven una mica alterats, però no responien al perfil dels nostres manifestants."

Fotograma d'un vídeo del 20S projectat aquest dimarts al judici al Tribunal Suprem

 

A petició de l'advocada s'ha projectat un vídeo gravat davant d'Economia a última hora de la nit del 20S, i Cuixart ha explicat que hi havia un grup reduït que no volia marxar:

"Eren joves, o no, tant és, i els vaig dir "ja està, s'ha acabat, que tothom marxi" i ells deien "la comitiva judicial encara és a dins". I jo els deia: "No sé si hi és o no, però hem fet un passadís tota l'estona perquè puguin sortir i no la necessitem per a res."

"Finalment surt una veu del darrere que diu "Fem-li cas, que té raó", i tothom va marxar. Crec que no és pels meus dots de convenciment, sinó perquè és com de sentit comú, que un grup de persones, molt poques, que es volien quedar per protestar més."

 

L'advocada de Jordi Cuixart, Marina Roig, aquest dimarts al Tribunal Suprem

Òmnium i ANC, "unitat d'acció granítica"

Roig li ha preguntat per les relacions entre Òmnium i l'ANC, i Cuixart ha dit que, tret d'algunes diferències estratègiques, són molt fluïdes:

"Òmnium i l'ANC estan molt acostumades a treballar conjuntament. I si em permeten l'expressió, ens podem entendre sense parlar-nos. No tenim fulls de ruta, però respectem els de l'ANC. Ells no fan premis d'honor, no és una entitat cultural, però tenim una unitat d'acció granítica."

Cuixart ha negat haver causat danys al vehicle de la Guàrdia Civil quan hi va pujar, que tampoc va "incitar" perquè se n'hi fessin, i ha afegit que a la nit allà hi havia gent que no eren "del moviment":

"A partir de les 12 h de la nit ve gent que no són ni del moviment ni res i la qüestió és embolicar una mica. Jo, com també tenim ja els nostres anys, sabem que el millor és que, quan es desconvoca, tothom cap a casa i demà, a plena llum del dia, es convocarà de nou."

 

"Mans a dalt, cul a terra"

En referència al dia del referèndum de l'1-O, Cuixart ha dit que durant tot el dia la preocupació "prioritària" d'Òmnium va ser que no hi hagués actes violents i que van centrar tots els missatges emesos en aquesta línia:

"Aquesta era la idea. Per això diem nosaltres tota l'estona: "Mans dalt, cul a terra", perquè entenem que es crea una situació de molta frustració quan veus que la gent està resistint pacíficament i la policia actua amb aquesta violència tan desproporcionada. I d'aquí aquests missatges."

"No passaran", d'Apel·les Mestres

Roig ha preguntat per un eslògan que van fer servir aquells dies i que apareix als escrits de la Guàrdia Civil i de les acusacions, el "No passaran", i Cuixart n'ha explicat la història:

"'No passaran' és l'eslògan utilitzat sempre en la lluita antifeixista, també es va utilitzar a Madrid i s'ha utilitzat durant anys en moltes presons del món. Les Pussy Riot quan van sortir de la presó a Rússia portaven No passaran'."

"Respon a un poema d'Apel·les Mestres, que era un poeta català que deia així: 'No passareu, i si passeu, quan tots haurem deixat de viure, sabreu, de sobres, a quin preu s'abat un poble digne i lliure, més, no serà, per més que feu no passareu'."

"El reconeixement a aquest poema és el que va acabar provocant que el senyor Apel·les Mestres rebés la condecoració de la legió francesa, o sigui, un reconeixement cap a un intel·lectual català, en una situació que esperem que no ens tornem a trobar, quan el feixisme, la intolerància i la xenofòbia estava arrassant tot Europa."

La declaració de Jordi Cuixart s'ha acabat amb les preguntes de Roig poc abans de les 2, i el president del tribunal ha suspès la sessió fins a les 4 de la tarda, quan començarà la declaració de l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell.

 

Interactiu relacionat: Les claus del judici del procés

 

17 anys per rebel·lió

La Fiscalia acusa Cuixart de rebel·lió i li demana 17 anys de presó, mentre que l'Advocacia de l'Estat rebaixa la petició a 8 anys, per sedició.

Previsiblement, com va passar dijous amb l'expresident de l'ANC Jordi Sànchez, l'interrogatori se centrarà en la concentració del 20 de setembre davant de la Conselleria d'Economia, i també en el cap de setmana del referèndum.

Per la Fiscalia, la mobilització va ser violenta i ho exemplifica amb les destrosses als cotxes de la Guàrdia Civil. A més, remarca que va cridar a la mobilització permanent i a mantenir la determinació mostrada en la Guerra Civil, fent ús de l'expressió "No passaran".

L'encarregada de la defensa de Cuixart és l'advocada Marina Roig. La defensa al·lega que les mobilitzacions del 20S i l'1-O van ser pacífiques, que l'única violència va ser la policial, i que s'han vulnerat els drets fonamentals dels acusats.

La junta d'Òmnium ha difós aquest dilluns un comunicat en suport del seu president i de l'entitat, que té més de 140.000 socis, i s'ha definit com un "baluard en defensa de les llibertats davant els intolerants, els repressors i l'extrema dreta que marca el ritme polític i judicial" a l'Estat.