Jordi Cuixart: "Em preocupa la provocació que pot portar l'Estat el 21D"

Fa catorze mesos que Jordi Cuixart i Jordi Sànchez van ingressar a la presó. Nou mesos a Soto del Real i cinc mesos a Lledoners. Un equip de TV3 entrevistem el president d'Òmnium Cultural. La cita és a les quatre però, abans d'entrar, gravem unes imatges exteriors del centre penitenciari. Hi ha un petit turó, en un extrem, que ens permet tenir unes vistes clares dels mòduls, els murs i les filferrades.

Al darrere s'hi veuen les finestres de les cel·les amb els barrots verticals. A cada finestra s'hi pot descobrir alguna peça de roba. Veig unes vambes. La vida quotidiana, a dins. Des del turó, sempre em sorprèn una sensació. És subtil, però al cap d'una estona es fa evident: el silenci. Al voltant de Lledoners, hi ha silenci. A dins, també.

"A fora, el teu cap s'atura de rebre tants inputs. Vosaltres en poques hores podeu tenir els mateixos impulsos que jo rebré en quinze dies. Això et permet pensar i coneixe't a tu mateix. La manca d'estímuls també pot ser saludable per al cos. Et pot donar lucidesa."

Jordi Cuixart apareix darrere els vidres dels locutoris. L'acompanya una funcionària. Somriu i ho fa com sempre. No l'havia vist des de la gravació del 30 minuts "Els dies clau".

Els dies abans i just després de l'1 d'octubre el vam seguir exhaustivament amb una càmera. A ell, i a diversos personatges clau, d'un cantó i de l'altre. Uns dies intensos, decisius, la gran convulsió.

A l'espai dels locutoris no hi ha parets. Hi ha vidres, a tot arreu, que van alineant tots els locutoris, i formen unes cabines transparents. Tothom està separat, però tothom es veu. I ningú se sent. Jordi Cuixart entra i toca el vidre amb la mà una estona. Es fa per saludar. El visitant li retorna la salutació posant la mà sobre la seva, amb el vidre entremig.

Vesteix amb cura. També vestia així a fora. Agafa el telèfon per parlar. Podria ser un gest ple de significat, però ell el desproveeix de tota importància. Els visitants parlem directament, sense telèfon, i ens sent.

Les primeres explicacions de Cuixart són més personals: "He après a ser un pres. Un pres amb tota la consciència de pres polític." Li pregunto: "És molt rutinària la vida a la presó? Els horaris estan molt reglats?" Somriu. "És cert que és una rutina, però la vida a fora també és una gran rutina." L'escolto i tinc una sensació. Ha desenvolupat unes estratègies, conscients o inconscients, per entendre i sobreviure la situació.

"Quan estava a Soto del Real ens despertàvem tots els presos a les 7.30 amb el cop de porta de la cel·la quan s'obria automà­ticament. Penseu-hi bé: cada dia et despertes amb un cop de porta metàl·lic, fort i sec. Oi que és molt dur? Ho era, vaig dir prou i vaig decidir llevar-me a les 6.30 i fer una hora de meditació, abans que s'obrís la porta. Així tenia jo el control. Ja no em despertava el metall. Ho canvia tot. Has d'aconseguir el control de tu mateix."

"La teva cel·la és casa teva. Tu t'has de tractar com et tractes a casa. O t'ho fas teu, o l'adversari et fa fràgil". Per l'escala baixa Josep Rull, amb una ampolla d'aigua de litre i mig. El dia de l'entrevista porta nou dies de vaga de fam. Compartim la sensació que aparentment té un aspecte saludable.

Té una visita al locutori del costat. Entra al nostre, saluda, i se'n va cap a la seva visita. Jordi Cuixart continua. Li pregunto per la vaga de fam. "Intento estar molt per ells. Vam fer reunions per parlar-ne. És una decisió molt extrema. En el meu cas, soc president d'Òmnium Cultural i Òmnium va decidir col·lectivament no fer-la. L'estratègia és afrontar el judici en les màximes condicions. Però no la descartem en un futur. La vaga de fam ens ha unit encara més."

Les càmeres i els mòbils es deixen en el primer control de Lledoners. Hi ha unes taquilles, els poses a dins i t'emportes les claus. Fins que tornis a sortir. No tenim cap imatge de Jordi Cuixart ni de ningú a les visites. Es pot entrar amb llapis i paper. Dels tres periodistes que el visitem de TV3, Salvador Sala té la mà trencada amb el dibuix, i específicament amb el retrat. És capaç de reproduir amb esbossos les sensacions d'una escena, sap trobar l'expressió de les cares, amb un traç àgil, i precís. Em recorda l'estil dels dibuixos dels judicis que es fan als Estats Units. Mentre fem l'entrevista, escolta, pregunta i fa esbossos. La imatge de Jordi Cuixart als locutoris.

Per l'escala baixen Oriol Junqueras i Raül Romeva. L'exconseller d'Exteriors vesteix d'esport. Està atlètic. Fa esport. Junqueras porta una camisa blau fosc. Li recordo el mateix aspecte físic a fora. És curiós el mecanisme de comparar amb el record que en tenim d'abans d'entrar a la presó. L'equip de TV3 coincidim amb aquesta impressió. Junqueras i Romeva tenen una visita conjunta. Entren a saludar a la nostra cabina.

Per al "30 minuts" també vam seguir exhaustivament Raül Romeva i també va ser l'última vegada que el vaig veure. La separació del vidre es fa més evident quan hi ha més gent. Se'n van tots dos al locutori del costat de Josep Rull, dues cabines més enllà de la nostra. Jordi Cuixart entra en matèria.

"A la presó perds el regat curt de la política. Però tens més lucidesa per pensar a mitjà i llarg termini. Es poden produir escenaris nous que ens demanaran molt coratge a Catalunya."

Cuixart parla del 21D: "Em preocupa la provocació que pot portar l'Estat el 21D. Els nostres actes han de ser escrupolosament metòdics i pulcres. Des d'Òmnium no descartem cap mitjà, però han de ser escrupolosament pacífics i democràtics."

Parla del judici: "Serà un judici polític. L'acusació està parlant en termes polítics. Ens deixarem la pell per aconseguir l'absolució. Si algú creu que el govern de torn influeix en el tribunal, s'equivoca. El tribunal defensa els interessos de la Corona. Rebel·lió vol dir repartir armes. Sedició, fer crides a la violència".

La nit electoral d'Andalusia es va quedar impactat amb els resultats de Vox. Hi ha pensat i torna a recórrer a la mirada amb perspectiva. "L'extrema dreta comença amb el primer govern d'Aznar i s'ha instal·lat a dins de Ciutadans. El PSOE té dos camins: o juga a competir per la banda espanyolista però mai guanyaran aquests partits en espanyolisme, o s'alia amb les nacions històriques."

La funcionària indica el final del nostre temps. Em quedava parlar de les acusacions de privilegis a la presó. "Qualsevol persona que conegui una presó, sap que és impossible tenir privilegis." Junqueras i Romeva també s'acomiaden de la seva visita. El líder d'ERC ens fa entrar al locutori on és per dir adeu. Abans, però, ens recorda una classe que impartia als seus alumnes de la Universitat Autònoma de Barcelona. Els començava parlant de física quàntica per acabar amb una reflexió sobre l'honestedat i el compromís del periodisme. Posa la mà al vidre, els visitants també, i marxem, nosaltres abans que ell.

L'última imatge que tenim és impactant. Baixa Jordi Turull. Té un aspecte desmillorat. Està visiblement prim i es mou més dèbilment. Al cap de dos dies, haurà d'entrar a la infermeria. Sortim. Entre la sala de les visites i el control de sortida hi ha un pati. Els murs i les parets són molt alts i estan pintats d'aquests colors càlids i terrosos que imiten el paisatge que els envolta del Bages. De fet, des de lluny, sembla com si la presó volgués passar desapercebuda o dissimular-se l'entorn. Al pati, un altre cop, la sensació és el silenci. No hi ha res, està buit.

Arribem a la sala del control de seguretat, però abans ens trobem amb l'únic motiu nadalenc que hem vist a Lledoners: un arbre de Nadal decorat amb uns llums petits i repartits per les fulles de l'avet. Tota la resta, han estat sales nues, passadissos buits, espais desproveïts de decoració.

A fora, al pàrquing, compartim la impressió inequívoca que Jordi Cuixart és un torrent d'energia. Quan marxem, em ve al cap una frase que ha dit durant la visita: "A Soto del Real ja ho vaig plorar tot. Ara, fora dramatismes. Tots ho hem plorat tot."