Jordi Cuixart presenta a Estrasburg el primer recurs contra la sentència del procés

Primer recurs a Estraburg d'un dels nou líders independentistes a la presó. La causa de Jordi Cuixart ja és al Tribunal Europeu de Drets Humans, segons ha pogut saber TV3.

L'ha presentat aquest matí Benet Salellas, un dels advocats que s'encarreguen de la defensa del president d'Òmnium Cultural. El lletrat ha assegurat que no han volgut dilatar-ho més: "Hem volgut tenir la pressa d'una persona que està empresonada", ha explicat l'endemà de fer-se públics els arguments del Tribunal Constitucional per rebutjar el recurs de Cuixart.

En el recurs, de més de 2.000 pàgines, al·leguen que s'han vulnerat els drets de reunió i de llibertat d'expressió i s'hi fa una àmplia lectura de drets fonamentals que consideren que no s'han respectat en la condemna del Suprem a nou anys de presó per sedició.

Salellas ha explicat que són els mateixos arguments que es van fer servir durant el judici del procés: "Persones com Cuixart tenen llargues penes de presó per haver exercit drets fonamentals".

"Volem que el regne d'Espanya sigui condemnat per vulneració de drets fonamentals i que Estrasburg reconegui i repari el dolor no només dels presos, sinó també dels exiliats i dels més de 3.000 represaliats."

L'equip de defensa de Jordi Cuixart --format per Benet Salellas, Olivier Peter, Marina Roig i Àlex Solà-- ja feia temps que treballava en aquest recurs a Estrasburg. Però han volgut esperar a tenir els arguments concrets dels vots particulars dels magistrats progressistes del Constitucional Juan Antonio Xiol i María Luisa Balaguer. Uns arguments que van tenir aquest dimarts i que s'han incorporat al recurs perquè, segons ha dit Salellas: "Ens avalen".

Tots dos magistrats van considerar que el Constitucional hauria d'haver acceptat el recurs d'empara de Jordi Cuixart i llançaven aquest advertiment sobre les penes:

"Suposa una ingerència en el dret de reunió, amb un devastador efecte de desànim sobre aquest dret, que amenaça d'empobrir la nostra democràcia, d'alinear-nos amb societats disciplinades per l'abús del sistema penal en la repressió de conductes que es desenvolupen en l'àmbit material de drets fonamentals."

Salellas també ha destacat que han pogut presentar el recurs al TEDH en català: "Allò que no hem pogut fer al Constitucional, sí que ho hem pogut fer a Europa".

Els detalls del recurs, s'explicaran en una roda de premsa, dimarts que ve.

I ara què?

Primer, el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) ha de decidir si admet a tràmit el recurs. Es fa una primera anàlisi per decidir si el recurs té prou elements substantius per arribar a judici. El TEDH només acaba dictant sentència d'un 5 per cent dels 50.000 recursos que, de mitjana, rep cada any. Segons la defensa de Cuixart, calculen que aquesta primera resposta podria arribar d'aquí a mig any.

Si el tribunal considera que el recurs té prou substància, aleshores s'informa a la part demandada, en aquest cas, l'estat espanyol. Tindria cinc setmanes per presentar al·legacions. Després, la part acusadora pot replicar. S'obre un debat. En tot aquest procés, encara es podria desestimar el recurs. Si tira endavant, arribaria a sala.

La sala la formen set jutges, entre els quals sempre hi ha un del país demandat, en aquest cas Espanya. El motiu és que coneix millor les qüestions i els dubtes que podrien aparèixer sobre el dret a l'estat espanyol.

Què analitzen aquests jutges? Si s'ha vulnerat alguns dels drets del Conveni Europeu dels Drets Humans.

I quins podrien veure's vulnerats en el cas dels líders del procés?

• El 5 parla de la llibertat individual, per què estan privats de llibertat i en quines condicions.
• El 6 planteja si han tingut un judici equitatiu, si el tribunal era competent i imparcial.
• El 7 explica la previsibilitat legal, és a dir, el dret que siguin condemnats per un delicte clar i ben definit, un dels punts que es qüestiona amb la sedició.
• El 8, la vida familiar.
• El 9, la llibertat ideològica.
• El 10, la llibertat d'expressió.
• L'11, la llibertat de reunió i de sindicació.

Si hi ha sentència condemnatòria, els magistrats diuen a l'Estat que ha de prendre totes les disposicions que consideri necessàries per reparar la vulneració dels drets i perquè això no torni a passar. Podrien ser indemnitzacions o canvis legislatius.

I quant de temps pot trigar el TEDH a tenir sentència? Es calcula que, de mitjana, uns dos anys i mig,

El segon recurs, aquest dijous

Aquest dijous es presentarà el segon recurs a Estrasburg, el de Jordi Turull. Ho farà l'expresident Carles Puigdemont, juntament amb els advocats de Turull, Jordi Pina i Francesc Homs.

Segons ha pogut saber TV3, en aquest cas al·legaran que s'han vulnerat drets relacionats amb tenir un judici just.