Sànchez, sobre el 20-S: "Jo no assumeixo la seguretat, faig tasques de servei d'ordre"

L'expresident de l'ANC Jordi Sànchez ha negat cap "intent d'assalt" durant la concentració del 20 de setembre de 2017 davant d'Economia i ha defensat que no es volia impedir la feina de la comitiva judicial. Aquests han estat dos dels arguments de la seva declaració al Suprem, en el judici del procés. 

"És fals el relat que hi va haver un intent permanent d'assalt. Radicalment fals. No hi va haver, ho mantinc, cap risc per la integritat física de cap persona. I no hi va haver cap dany a l'edifici que permetés imaginar en algun moment de la jornada que s'estigués a punt de produir un assalt al Departament."

La declaració de de Sànchez ha arribat aquest dijous, després de la declaració de l'exconseller d'Empresa i Coneixement, Santi Vila, i s'ha allargat des d'un quart de 12 del migdia fins a dos quarts de 7 de la tarda, amb el recés de dues hores per dinar. 

Ha contestat tant la Fiscalia com l'Advocacia de l'Estat, a més de les defenses, però no l'acusació popular, que exerceix Vox. Sànchez, que havia tingut poca estona per descansar després de la sessió maratoniana de dimecres, lluïa el llaç groc a la solapa. Damunt la taula, documentació i el llibre "La prosa de la vida", de Joan-Carles Mèlich. 

Comença declarant-se "pres polític"

L'expresident de l'ANC s'ha sotmès a les preguntes del fiscal Javier Zaragoza, i ha començat declarant-se com un pres polític.
 

Sànchez també ha assegurat que "els fets" que fan servir la Fiscalia i l'Advocacia de l'Estat per acusar-lo són "falsos":

"Em considero un pres polític. Això és un judici polític i crec que la meva obligació com a ciutadà que té la voluntat de donar resposta a la veritat, i davant un tribunal que es presenta amb la voluntat de ser imparcial, vull donar aquesta oportunitat de demostrar-ho."

"I com que estic convençut que tots els fets que el ministeri fiscal manté contra la meva persona i també l'Advocacia de l'Estat són falsos, no tinc cap temor a poder respondre i poder oferir la veritat als meus conciutadans."

 

El full de ruta de l'ANC

Preguntat pel fiscal per l'anomenat "full de ruta" de l'ANC, Sànchez ha defensat que aquest tipus d'eina és molt comú en molts àmbits, i que només són "elements declaratius d'intencions".

Sànchez ha puntualitzat, però, que quan es va aprovar el de l'ANC, ell no n'era president:

"Tothom utilitza fulls de ruta. Fa poques setmanes sentíem el govern de Sánchez i el PSOE parlar del seu full de ruta; és un concepte que s'ha normalitzat i tots els fulls de ruta són elements declaratius d'intencions, amb el valor que tenen les intencions polítiques. El full de ruta cap a la independència aprovat per l'ANC es va fer quan jo ja no n'era el president, però conec el document."

La mobilització ciutadana, "element fonamental de l'estat de dret"

Preguntat pel seu paper al capdavant de l'ANC, Sànchez ha defensat la funció mobilitzadora d'aquesta, i n'ha destacat la legitimitat i la legalitat, també per treballar a favor de la independència de Catalunya:

"La mobilització ciutadana és un element fonamental en l'estat de dret, i aquesta mobilització serveix per generar una cohesió i una majoria social."

"Hi ha un desig i una voluntat inequívoca, que és la independència, que, com el tribunal sap, en aquest país, en pròpia sentència del TC en no tenir una Constitució i una democràcia militant, és perfectament legítim poder plantejar la independència com és el desig de la meva persona i de la ANC."

En aquest sentit, Sànchez s'ha queixat que l'acusació qüestioni "mobilitzacions absolutament pacífiques":

"En l'escrit d'acusació, hi ha diverses referències, apartats on sembla qüestionar-se, d'una manera molt evident, el que han estat mobilitzacions absolutament pacífiques en l'estricte exercici del dret a la manifestació i a la protesta. Això m'ha portat a considerar-me, entre altres motius, un pres polític, de consciència, perquè estic convençut que estic davant aquest tribunal per haver estat el president de l'ANC."

 

"Defensem les institucions"

El fiscal ha dedicat el gruix de les seves preguntes als fets del 20 de setembre del 2017 davant la seu d'Economia a Barcelona, que és la principal base argumental per acusar-lo de rebel·lió.

Sànchez ha dit que no recordava els detalls sobre com va saber que hi havia escorcolls de la Guàrdia Civil i la comitiva del jutjat 13 de Barcelona, ni amb qui havia parlat ni a quina hora.

Sí que ha assegurat que la iniciativa de la protesta no va ser només seva:

"La sala hauria de ser coneixedora d'una realitat que va succeir aquest 20 de setembre, on aquesta mobilització que es va fer per protestar, només per protestar, davant d'aquesta decisió judicial; es va fer sota un argument, que era 'Defensem les institucions'."

"Aquesta proclama no era meva exclusivament, no era de l'ANC exclusivament. Aquest mateix dia, al llarg del matí, s'hi van afegir institucions tan plurals i tan diferents com CCOO, UGT, com els 8 rectors de les universitats públiques de Catalunya, totes les universitats públiques, entitats com les associacions esportives, podria seguir..."

 

Una "muralla humana"

Sànchez ha admès que va fer un tuit a les 8.20 del dia 20 per convocar la protesta davant d'Economia, i que va comunicar-ho "escrupolosament, com sempre a l'administració pertinent."

Ha afegit que quan va arribar-hi ja hi havia molta gent, en "una imatge d'absoluta normalitat", que ha definit com "una muralla humana", i que va intentar entrar a la Conselleria però que la Guàrdia Civil no el va deixar:

Jordi Sànchez: "Quan jo vaig arribar ja hi havia una muralla humana i no vaig ser conscient que els vehicles de la comitiva judicial..."

Fiscal Zaragoza: "Al voltant dels vehicles?"

Jordi Sànchez: "Sí, les imatges des de la porta de l'edifici fins on eren aparcats l'edifici estava ple de professionals de la premsa i de persones, algunes càrrecs públics, que no permetien veure. Sincerament, no em vaig fixar en els vehicles fins que vaig tornar dues o tres hores després."

 

Sànchez ha explicat que al migdia va rebre una trucada del conseller d'Interior, Joaquim Forn:

"Vaig rebre un missatge o una trucada, no ho recordo, al voltant de les 12 aproximadament del migdia, del conseller d'Interior, senyor Joaquim Forn, on em va dir 'ens hauríeu d'ajudar en matèria de seguretat', com fem habitualment en les manifestacions amb els voluntaris dels que habitualment l'Assemblea disposa, que és el servei d'ordre que la legislació preveu i que tota convocatòria de mobilització ha de disposar.

"Em va dir: 'Hauríeu de facilitar un espai, un passadís, per poder garantir l'entrada de les persones que consideri la comitiva judicial', perquè hi ha molta gent que ha assistit a aquella manifestació."

 

Trucades a Trapero i Laplana

El fiscal li ha fet moltes preguntes relacionades amb les trucades que va creuar Sànchez aquell dia amb el govern i els Mossos.

Sànchez ha respost que Forn el va adreçar al major Trapero, i aquest a la intendent Laplana per coordinar el servei d'ordre de l'ANC.

Segons ha dit, van preveure que hi anirien unes 2.000 persones, però va anar-hi molta més gent. El fiscal li ha preguntat quanta, i Sànchez ha ironitzat sobre les xifres que es van donar a la premsa, 60.000, més que les que va calcular la Guàrdia Urbana, 40.000.

Sànchez ha afirmat que ell no va dir cap xifra, però el fiscal l'ha desmentit, i ha assegurat que en la primera declaració va donar la xifra de 50.000, i Sànchez s'ha disculpat.

Sànchez ha assegurat que, malgrat la gentada, durant tot el dia la concentració va ser reivindicativa però festiva, i que es va dedicar a coordinar els voluntaris de l'ANC perquè fessin de servei d'ordre.

 

"Jo no assumeixo la seguretat"

Davant les preguntes del fiscal que implícitament ho semblaven afirmar, l'expresident de l'ANC ha destacat que ell no era el responsable de la seguretat de la concentració.

Fiscal Zaragoza: "Vostè era responsable del que estava passant allà."

Jordi Sànchez: "No, no, jo era responsable del que se'm va demanar al matí des dels Mossos d'Esquadra, de fer un passadís. Jo era responsable d'aquell passadís en la mesura que se'm va demanar aquesta col·laboració. L'obligació d'algú que convoca una manifestació i que és requerit per col·laborar per garantir el bon funcionament, amb criteri encertat o no, no ho sé, però la meva obligació era donar aquesta col·laboració als Mossos. I els Mossos m'ho demanen perquè ho va demanar la Guàrdia Civil: calia obrir un passadís."

"I jo ofereixo una col·laboració però no assumeixo cap responsabilitat, perquè no tinc la capacitat, ni els coneixements ni tinc l'autoritat per fer-ho. Ja sé que hi ha una part del relat que intenta projectar sobre mi, i l'altre dia ho vaig poder sentir del ministeri fiscal, com si jo fos el coordinador de seguretat: això és radicalment fals."

"Jo no assumeixo la seguretat de res, jo faig unes tasques de serveis d'ordre. La seguretat és competència dels Mossos d'Esquadra i de la Guàrdia Civil, amb la qual cosa, jo nego la major, no assumeixo res de res."

A les preguntes reiterades del fiscal en aquest sentit, ha negat que la concentració obstaculitzés la feina ni de la comitiva judicial ni de la Guàrdia Civil:

"No va haver-hi en cap cas cap persona, ni el senyor Jové ni altres, que deixessin d'estar presents al registre per la manifestació que s'estava fent a la Rambla de Catalunya."

"La comitiva judicial estava desenvolupant amb absoluta normalitat la seva feina. No ho dic jo, ho diuen els tinents, els responsables d'aquella comitiva, davant la jutge Lamela."

En aquest sentit, Sànchez ha demanat al tribunal que visioni les imatges gravades, no pels manifestants o pels mitjans de comunicació, sinó per les càmeres de seguretat de la conselleria.

Segons ha afirmat, en les hores de gravacions d'aquell dia es pot veure que, tant a dins com a fora de l'edifici, no va haver-hi cap acte de violència contra ningú, ni tan sols es va llençar res contra les portes de la conselleria.

A la tarda, la defensa ha demanat que s'ensenyessin diverses fotos d'aquest accés, per posar de manifest que la Guàrdia Civil es va poder estar a la porta sense impediment: 

"En cap moment hi va haver cap necessitat per part dels agents de la Guàrdia Civil de retirar-se davant de la porta." 

 

Els cotxes de la Guàrdia Civil

En referència a les úniques destrosses registrades que hi va haver aquell dia, els famosos cotxes de la Guàrdia Civil destrossats o "devastats", Sànchez ha explicat que en va tenir notícia després del migdia.També ha discutit amb el fiscal si eren 6 o 7 els vehicles afectats i han discrepat sobre els danys en el setè vehicle. 

El llavors president de l'ANC ha condemnat els danys als cotxes, però s'ha preguntat per com va poder passar:

"Com és que no hi ha cap imatge, cap, sobre com s'estan produint aquests danys sobre aquests vehicles?"

Sànchez ha dit que aquests danys "no es van produir per un alçament puntual", sinó que segurament va ser per l'acumulació d'accions individuals al llarg de tot el dia.

 

 

"Puc ser independentista, però no idiota"

Quan el fiscal ha insinuat que algú pot haver responsabilitzat dels danys a la mateixa Guàrdia Civil, Sànchez s'ha enfadat perquè ha considerat que ho estava posant en la seva boca:

"Puc ser independentista, però no idiota: els guàrdies civils no van danyar els vehicles, i per tant, demano que no se m'atribueixin afirmacions que jo no he fet."

Sànchez ha tancat el tema dels cotxes afirmant que no es va parlar dels danys patits pels cotxes fins a la matinada.

A la tarda, davant la insistència del fiscal, Sànchez ha subratllat que les destrosses als vehicles no són significatives de la concentració i ha afegit que res feia preveure aquests danys, tenint en compte les mobilitzacions massives precedents: 

"És evident que hi ha tres vehicles danyats, i tres més amb danys menors. Vaig condemnar i condemno aquests actes, i crec que aquestes imatges no representen el que va ser una concentració que, amb 60.000 persones, es va desenvolupar majoritàriament amb una gran normalitat. 

"No poden justificar, per aquests danys, un relat com si fos un aixecament de 60.000 persones per danyar de manera violenta no només tres vehicles, sinó persones i immobles."

"No per repetir quatre vegades que els danys tenen gravetat, els vehicles tenen més danys dels que tenen. Són danys que eren imprevisibles.

"L'Assemblea ha convocat desenes de vegades la gent, moltes vegades amb centenars de milers de persones, i en cap manifestació, mai, hi va haver el més mínim incident."

Durant l'interrogatori per part de la seva defensa, ha destacat que en altres actuacions policials del mateix 20 de setembre, la Guàrdia Civil va protegir els vehicles del dispositiu: 

"Hi ha un altre vídeo de Barcelona, crec que a la zona del despatx del senyor Salvadó en què, a diferència del que va passar a Rambla Catalunya, els vehicles són protegits per la Guàrdia Civil, precintats per evitar que els ciutadans s'hi aproximin. La pregunta és: tenint un pàrquing [al costat d'Economia]per què no es va utilitzar? I per què no es protegeixen de la mateixa manera?" 

"Seria rellevant saber quines mesures va prendre la Guàrdia Civil, perquè és sorprenent que uns vehicles no siguin dipositats en un pàrquing, no siguin protegits, es mantinguin amb armes i, finalment, quan hi ha un risc per a aquests vehicles, no hi hagi una protecció dels agents." 

A més, Sànchez ha explicat que, quan va pujar amb Jordi Cuixart en un dels cotxes per desconvocar la protesta, ho havia comunicat a la Guàrdia Civil, que li havia dit que al cotxe "ja no li venia d'aquí." 

 

L'advocat intervé i Marchena el fa callar

Jordi Pina, advocat de Jordi Sànchez, aquest dijous intervenint durant la sessió al Tribunal Suprem

Durant l'interrogatori del fiscal, Sànchez s'ha queixat que es volia llegir un extracte d'una declaració seva durant la instrucció del cas, i ha demanat que es posés la gravació, que ha considerat més fidel.

En aquest moment l'advocat de Sànchez, Jordi Pina, s'ha queixat que el fiscal estava burxant-lo per fer-lo entrar en contradiccions i el president del tribunal li ha cridat l'atenció:

Jordi Pina: "Només en aquell cas que el ministeri fiscal i la sala considerés que allò que està dient es contradiu obertament amb el que va dir durant la instrucció..."

Manuel Marchena: "Escolti, si el senyor fiscal vol formular alguna pregunta que després vol contrastar amb el que es va dir en la declaració, en aquest moment..."

Jordi Pina: "És el que estic demanant."

Manuel Marchena: "No ens pronunciarem ara sobre el valor provatori de res, i molt important, quan estigui parlant, per favor, deixi'm parlar."

Jordi Pina: "Disculpi, senyoria, no era la meva intenció faltar-li al respecte."

 

Poc abans de les dues de la tarda, Marchena ha preguntat al fiscal si li quedaven moltes preguntes, aquest li ha dit que unes quantes, i el president del tribunal ha ajornat la sessió fins a les 4 de la tarda.

"Mai se'n va impedir participar" a l'1-O

En la represa del sessió, el fiscal ha continuat l'interrogatori i Sànchez ha destacat que mai se'ls va prohibir fer la campanya informativa del referèndum ni participar a l'acte en si: 

"Durant quinze dies vam organitzar una campanya pública, visible, com preveia la normativa suspesa, per demanar la participació en el referèndum. En cap cas la Fiscalia va instar a cap institució judicial a què ens prohibís fer aquella campanya. On és el delicte?"

Sànchez ha afegit que els actes organitzats a les escoles el cap de setmana del referèndum formen part de la llibertat de reunió i manifestació: 

"Des del ministeri fiscal mai es va requerir a cap jutjat perquè es prohibissins aquestes actuacions.(...) Estàvem exercint el legítim dret de manifestació, reunió i reivindicació. Aquesta és la lògica d'un estat de dret. El que és sorprenent és que, sense requeriment previ, jo estigui en aquesta sala amb una petició de 17 anys de presó."

I ha incidit que la gent que es va quedar a les escoles feia activitats no vinculades al referèndum: 

"La gent que es queda a dormir a les escoles no està preparant el referèndum." 

En resposta a la defensa, Jordi Sànchez ha negat haver demanat que s'impedís la feina de la policia per l'1-O: 

"No vaig fer cap crida a protegir els centres de votació. No vaig fer cap crida a impedir l'actuació policial l'1 d'octubre"

 

Els whatsapps sobre Marchena

Un dels moments tensos de l'interrogatori de la Fiscalia ha estat quan Zaragoza ha demanat que es visionés un correu electrònic d'un tal Xabi Strubell adreçat a Sànchez, el 28 de setembre, proposant fer servir vehicles per bloquejar les proximitats dels col·legis electorals. Sànchez ha dit que no coneixia cap Xabi Strubell i que era la primera vegada que veia el correu. 

Quan el fiscal li ha repreguntat pel tema, Sànchez ha fet referència als missatges de WhatsApp del portaveu del PP al Senat, Ignacio Cosidó, al seu grup en què es vantava que, amb Marchena al capdavant del Consell General del Poder Judicial, controlarien el Suprem "des del darrere": 

 

 

(Sànchez)- Crec que hauria estat molt interessant cridar com a testimoni Xavi Strubell perquè el ministeri fiscal el pogués interrogar.

(Zaragoza) - El va rebre? 

(Sànchez) - No vull ser impertinent. Hi ha whatsapps que s'han enviat que han compromès la dignitat i el bon nom del president d'aquesta sala, i és evident que, pel que ell ha dit, no en sabia res.  Amb la qual cosa, estem aquí. Insisteixo.  Si el ministeri fiscal considera que aquest correu rellevant..

(Zaragoza) -Li demano explicació sobre aquest correu ...

(Sànchez)-  Ho acabo de veure ara. (...) És la primera vegada que el veig. 

L'Advocacia de l'Estat i la manfiestació "il·legal" del 20S 

En el torn de l'Advocacia de l'Estat, Rosa María Seoane ha preguntat a Sànchez si l'exconseller Joaquim Forn o algun responsable del govern els va demanar que dissolguessin la "manifestació il·legal" del 20 de setembre. L'expresident de l'ANC li ha replicat que les manifestacions "es comuniquen": 

"Jo no recordo que tinguessin cap trucada, però, si no m'equivoco, les manifestacions es comuniquen, no se sol·liciten per autoritzar; i això és el que vam fer, de la manera tan ràpida com era possible. Després, quan es va comunicar, es va comunicar com més aviat millor."

Discussió pels vídeos

Hi ha hagut una certa discussió amb el jutge Marchena arran de la petició de la defensa de Jordi Cuixart, que assumeix l'advocada Marina Roig, de veure quatre vídeos sobre la concentració del 20S.
 

Marchena ha posat en dubte que fos necessari veure'ls, i ha recordat que ja arribarà el moment de visionar-los, en la fase documental. Finalment, hi ha accedit, tot i que, després, ha fet constar que no considerava que fos "indispensable": 

"Hem vist el vídeo amb molta atenció i estem disposats a veure tots els vídeos, però reconegui'm que, per preguntar al senyor Sànchez si sortia de la conselleria o si va passar pel passadís que havia negociat amb els Mossos, no era indispensable veure el vídeo. I l'hem vist amb molt de gust." 

El que no s'han pogut veure han sigut diversos tuits, per problemes tècnics. 

El "Passi-ho bé" de La Trinca 

Arran dels vídeos, quan ha arribat l'hora de la defensa de Sànchez, l'advocat Jordi Pina l'ha interrogat sobre el significat de la cançó "Passi-ho bé", que els concentrats cantaven en el fragment de l'emissió del Canal 3/24 que s'ha vist a la sala. Amb l'explicació, ha volgut demostrar que no es pretenia retenir la comitiva judicial: 

"En un registre que es va fer en un impremta i una revista de Valls hi va haver una reacció espontània dels veïns que van anar a protestar per aquesta intervenció de la Guàrdia Civil, que buscava urnes o paperetes. Quan la Guàrdia Civil se'n va anar sense cap inconvenient, van començar a cantar aquesta cançó de comiat."

"Això es va convertir en un efecte viral i durant tots aquests dies era una cançó amb un contingut festiu però també reivindicatiu de protesta però respectuós i desitjant bon viatge a les forces que havien tingut una intervenció que la gent criticava."

Entre els vídeos que s'han projectat a petició de la defensa de Sànchez n'hi ha hagut de les càrregues policials a l'Institut Pau Claris, que per primer cop s'han vist a la sala. 
 

#EnfoCATs "no n'encerta ni una" 

L'expresident de l'Assemblea també ha fet referència al document #EnfoCATs, que ha servit de base per a l'acusació de rebel·lió, per deixar clar que no l'havia vist mai i que l'ha llegit durant els prop de 500 dies que fa que és a la presó.

L'ha qualificat d'"apròcrif", s'ha preguntat per què no es processen tots els que hi apareixen i ha plantejat que la mateixa Fiscalia "l'ha anat substituint pel Llibre Blanc": 

"Quan escriu el que ha passat, és descriptiu i precís. Quan intenta projectar el que ha de passar, no n'encerta ni una. (...) Aquest document no aguanta la més mínim prova de contrast amb la realitat."  

El document es va confiscar durant l'escorcoll al domicili del número dos d'Oriol Junqueras, Josep Maria Jové, i la Fiscalia mostra l'estratègia per arribar a la independència. 
 

Rèplica al rei Felip VI 

Sànchez ha defensat el dret a l'autodeterminació no només com a "dret democràtic", sinó perquè "el dret a decidir forma part del patrimoni de molta més gent de la que forma l'independentisme". I ha fet seves les paraules del rei Felip VI aquesta setmana per afegir-hi que la llei "no pot ofegar la democràcia":

"És cert, i jo ho comparteixo, que no hi ha democràcia sense llei, però el que no pot haver-hi és una llei que ofegui a la democràcia, per no permetre una evolució d'uns drets ciutadans que, periòdicament, les institucions públiques estan subjectes a revisar-les. El dret a l'autodeterminació forma part d'un dret polític reconegut en els tractats internacionals." 

"No tot el que no apareix a la Constitució és anticonstitucional."

 

Interactiu relacionat: Les claus del judici

Cuixart i Forcadell, dimarts

Després de Sànchez només quedaran per declarar el president d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, i l'expresidenta del Parlament, Carme Forcadell.

Marchena ha indicat que l'interrogatori es deixava per dimarts, a partir de les 9.30. I ha afegit que darrere d'ells començarà la declaració dels testimonis. El jutge ha dit que, si no hi ha temps de fer tots els previstos fins dijous que ve, hi haurà sessió divendres, però només al matí. 

Entre els testimonis que passaran pel Suprem hi ha Mariano Rajoy i Artur Mas. 

 

Acusacions i peticions de penes

A Jordi Sànchez, igual que a Jordi Cuixart, els acusen de rebel·lió i sedició. La Fiscalia demana per a ells dos 17 anys de presó i l'Advocacia de L'Estat en demana 8.

Pel que fa a Forcadell, també se l'acusa de rebel·lió i sedició. La petició de pena de la fiscalia és la mateixa que per Sànchez i Cuixart, 17 anys de presó, mentre l'Advocacia de l'Estat l'eleva a 10 anys.