Jordi Turull porta al Constitucional el primer recurs per la no aplicació de l'amnistia

Jordi Turull ha mogut fitxa. Aquest dimecres ha presentat el primer recurs d'empara al Tribunal Constitucional per la no aplicació de la llei d'amnistia. 

Turull considera que s'han vulnerat drets fonamentals, com la legalitat penal i la tutela judicial efectiva. Denuncia davant del Constitucional que, en no amnistiar la malversació de l'1-O, el Suprem ha fet una interpretació "extravagant, imprevisible i analògica". Ara, serà el Constitucional, de majoria progressista, qui hi tindrà l'última paraula.

Mentre el Constitucional no resol, Turull també demana que se li aixequi la inhabilitació com a mesura cautelar.

Turull ha presentat aquest recurs, després d'haver esgotat la via del Suprem. Fa tres setmanes, la sala penal d'aquest tribunal presidida per Manuel Marchena va confirmar que la malversació de l'1-O no és amnistiable. Així, va mantenir les inhabilitacions fins al 2030 i el 2031 de Jordi Turull i també d'Oriol Junqueras, Raül Romeva i Dolors Bassa, que preparen els seus recursos d'empara al Constitucional.

L'argument principal del Suprem és que la llei d'amnistia exclou la malversació si hi ha hagut un benefici personal de caràcter patrimonial. Un benefici que, segons aquest tribunal, sí que van tenir els quatre condemnats per aquest delicte al judici del procés.

Per què? Perquè els magistrats consideren que l'1-O era una "finalitat particular" que els condemnats van pagar amb diners públics, i no pas de la seva butxaca. I així, el Suprem conclou que hi va haver un benefici personal de caràcter patrimonial. Sosté que el seu patrimoni no va disminuir per finançar el procés, ja que van utilitzar fons públics.

Tot i això, una magistrada del mateix tribunal, Ana María Ferrer, es va pronunciar en contra d'aquesta decisió i va dir que la malversació de l'1-O sí que s'havia d'amnistiar. En el seu vot particular, advertia que la interpretació dels seus companys era retorçada i que podia vulnerar drets fonamentals, com el principi de legalitat i de previsibilitat. És a dir, el dret que té tota persona perquè se li apliqui una llei de forma correcta.

I ara, què?

Ara, el Constitucional haurà de decidir si s'han vulnerat aquests drets fonamentals i si s'ha d'amnistiar la malversació de l'1 d'octubre. Però al setembre, fonts jurídiques ja van avançar que el tribunal trigaria entre sis mesos i un any a resoldre.

Ara mateix, el Constitucional acumula diferents temes relacionats amb l'amnistia. D'un costat, hi ha aquest recurs d'empara de Jordi Turull al qual s'afegiran, en les pròximes setmanes, els d'Oriol Junqueras, Raül Romeva i Dolors Bassa.

Abans, però, el Constitucional haurà de resoldre les diferents recusacions que s'han plantejat sobre quatre magistrats del tribunal. De moment, el ple només s'ha pronunciat sobre el president Cándido Conde-Pumpido. Ha rebutjat la recusació presentada pels diputats del PP. Conclou que Conde-Pumpido no té cap interès, ni directe ni indirecte, en l'amnistia. I, per tant, sí que podrà participar en els diferents debats sobre aquesta qüestió.

El tribunal també té sobre la taula els recursos que han presentat el PP i unes quantes comunitats autònomes i les qüestions d'inconstitucionalitat plantejades per diferents tribunals que han tingut dubtes sobre la llei d'amnistia. De moment, només s'ha admès a tràmit la consulta del Suprem sobre si l'amnistia és contrària o no al principi d'igualtat de tothom davant la llei. 

I què passa amb Puigdemont, Comín i Puig?

En aquest cas, encara no han esgotat tot el recorregut davant del Tribunal Suprem. Per tant, encara no poden recórrer al Constitucional.

El 10 de setembre, el jutge del Suprem que instrueix la causa del procés, Pablo Llarena, va desestimar el primer recurs per la no aplicació de l'amnistia presentat pel president Carles Puigdemont i pels exconsellers Toni Comín i Lluís Puig. Ara, s'ha de resoldre el recurs d'apel·lació.