José Manuel Albares: "Hem de fer-nos a la idea que tenim unes noves amenaces"

La crisi en la relació entre Ucraïna i els Estats Units encara continua. Després del xoc en directe entre el president Donald Trump i el president Volodímir Zelenski, dimarts Washington va suspendre l'ajuda militar a Kíev, i aquest dimecres ha deixat de compartir informació d'intel·ligència.

Mentre s'accentua l'allunyament entre el govern ucraïnès i la Casa Blanca, els països europeus continuen donant un missatge clar d'unitat al voltant d'Ucraïna. Aquest dijous hi ha convocada una cimera de líders europeus per donar respostes a qüestions com el suport militar a Kíev o la creació d'un exèrcit propi del bloc comunitari.

A la vigília d'aquesta trobada de líders hem volgut parlar amb el cap de la diplomàcia espanyola, José Manuel Albares, que hi serà present.

Manel Alías: José Manuel Albares, ministre d'Exteriors del govern d'Espanya, benvingut al "Catalunya nit". El primer que li volem preguntar té a veure amb la situació a Ucraïna i les negociacions entre els Estats Units i Rússia. Aquest dijous hi ha una cimera extraordinària de líders europeus sobre la qüestió. Què en podem esperar?

José Manuel Albares: Bona tarda! Doncs bé, unitat i acció. Crec que el que hem vist aquests dies és tots els europeus units al voltant d'Ucraïna, la seva llibertat i la seva independència. I també units al voltant dels nostres valors i el nostre projecte, que és un projecte de pau. La Unió Europea es va construir al voltant del nostre mercat únic, que ens dona prosperitat i valors de pluralisme i igualtat. Tot això es reflectirà demà, amb uns matisos o altres, depenent del país.

I en aquests moments, en què hi ha un replantejament a escala mundial, haurem de pensar també en la nostra seguretat, que no és només la defensa, hi ha més aspectes. Haurem de pensar, per descomptat, en aquest pilar. Però també haurem de parlar d'altres aspectes, com ara la competitivitat de les nostres empreses i la política comercial comuna. De tot això en parlarem demà al Consell.

Úrsula Von der Leyen va parlar de mobilitzar 800.000 milions d'euros per a la defensa d'Europa. Hem d'anar-nos fent a la idea que cada vegada hi haurà més despesa militar i avançarem cap a una espècie de Forces Armades europees?

Hem de fer-nos a la idea que hi ha unes noves amenaces i hi ha uns nous plantejaments per part de l'administració nord-americana que fan que, el que els europeus fa dècades que ens plantegem, hagin d'anar cobrant forma. Suposa analitzar les amenaces, veure quines capacitats tenim per fer-hi front i quantificar el finançament necessari. Això representarà un pilar de defensa europeu, però, com li deia, no serà l'únic.

Vostè veu més a prop la pau a Ucraïna?

Tant de bo. Nosaltres no només hem volgut la pau des del primer minut, sinó que mai hem volgut aquesta guerra. I crec que tothom és molt conscient de per què ha començat i qui ho ha fet. I no som els europeus ni el poble ucraïnès.

Fa la sensació que Donald Trump, malgrat el seu estil o el seu mètode, ha aconseguit que es parli més de pau.

Que es parli de pau és una cosa bona. Per descomptat, el govern d'Espanya ho secundarà sempre i li donem la benvinguda. Però hem d'estar segurs que tots hi donem el mateix contingut. La paraula "pau", per nosaltres, significa una pau justa i duradora, que respecti la voluntat sobirana d'Ucraïna, que garanteixi la seguretat dels europeus, que sigui respectuosa amb els principis de la Carta de les Nacions Unides.

Fins ara el que hem vist és que s'ha donat suport econòmic i militar a Ucraïna, però Rússia a poc a poc va guanyant terreny. No sé fins a quin punt aquesta estratègia és sostenible. 

Bé, Rússia ha plantejat aquest conflicte com una guerra que havia de durar 72 hores i ja hem començat el quart any. Això demostra que el valor dels soldats ucraïnesos i del poble ucraïnès, i el suport que europeus i nord-americans hem donat, és molt eficaç. Els plans de Vladímir Putin eren molt diferents.

Però, d'alguna manera, se'l veu còmode. En un règim dictatorial, com és el rus, si alguna cosa té Putin és temps. No tindrà eleccions ni manifestacions en contra. I amb l'arribada de Trump a la Casa Blanca, se'l veu còmode.

Nosaltres, per descomptat, no ens resignarem que una guerra d'agressió tingui premi, perquè demà el món seria més insegur. La seguretat europea es posaria en qüestió. Europa és un projecte de pau, però volem pau sota uns principis. Volem que el món es regeixi per unes regles predictibles i no que sigui la llei de la jungla del més fort.

I pel que fa a l'enviament de tropes directament sobre sòl ucraïnès...?

En aquests moments ningú es planteja enviar tropes a Ucraïna. Tampoc Ucraïna ho demana. 

Suposem que s'arriba finalment a un acord de pau. Ja veuríem en quins termes. En aquesta situació, sí que podríem imaginar tropes espanyoles sobre el terreny. 

És molt prematur, parlar d'això. En aquests moments no hi ha pau, i del que hem de parlar és de fer costat al govern i al poble d'Ucraïna perquè arribi aquesta pau, amb un procés negociador. Hem d'estar segurs que parlem del mateix: una veritable pau justa i duradora, no pas un mer alto el foc, o pitjor, una treva, un parèntesi entre dues guerres perquè l'agressor pugui rearmar-se i tornar amb més força. 

Vostè que representa la diplomàcia espanyola, què va pensar l'altre dia quan va veure el que passava a la Casa Blanca entre Trump i Zelenski? 

Bé, vaig veure que ahir el president Zelenski s'hi va referir en un tuit. Per tant, no afegiré res diferent. En qualsevol cas, sí que li dic que el govern d'Espanya té un enorme respecte per al president Zelenski i el poble ucraïnès.

Fa la sensació que el món fa passos enrere en valors democràtics, i en aquest context Espanya s'està significant, per exemple, amb Ucraïna, però també en el cas de l'enfrontament entre Israel i Palestina.

La nostra posició és molt clara. Apostem per l'estat palestí perquè és de justícia per al poble palestí. El poble palestí no té per què tenir una espècie de maledicció d'estar condemnat eternament a ser un poble de refugiats. Però també ho fem pensant en la seguretat del poble d'Israel. Tots dos tenen dret a l'estabilitat, a la pau i a la prosperitat. I, per descomptat, no em resignaré davant el fet que sembla que l'única manera de relacionar-se entre pobles d'Orient Mitjà és a través de la violència.

No sé si vostè es veia a l'inici del seu mandat com a ministre d'Exteriors defensant el català a les institucions europees... Com està aquesta qüestió? 

Jo sí que em veia defensant-ho. Evidentment, no tenia clar que portaríem una petició per a l'oficialitat. Però sí que he tingut sempre clar quina és la meva identitat, que és una identitat plurilingüe, com la de tots els espanyols. I això és quelcom que jo explico cada vegada amb més èxit, perquè cada vegada hi ha menys reticències. A tots els meus col·legues a Brussel·les els recordo que el multilingüisme és un valor que els mateixos tractats diuen que cal defensar. És una altra manera de construir l'Europa dels ciutadans. 

Quan creu que serà possible? 

Espero que al més aviat possible. En qualsevol cas, estem fent un gran esforç amb la presidència polonesa, perquè puguem incloure l'oficialitat, que requereix unanimitat. Fa molt pocs dies ja vam tenir una primera victòria, que és aconseguir que als plens del Consell Econòmic i Social ja es pugui utilitzar el català.

Ministre Albares, li agraeixo molt que hagi estat amb nosaltres aquesta nit. Una abraçada i bona nit. 

Moltes gràcies a vostès. Bona nit.