Joves i salut mental: "Vaig alterar l'alimentació perquè a les xarxes tot és perfecte"

Notícia editada per Joana Borrell i Mónica Valencia, alumnes de 3r d'ESO de l'Institut 3 d'Abril de Móra la Nova 
 

"A vegades penso de treure'm el compte d'Instagram." Ho diu el Yassine. Té 13 anys i és alumne de 2n d'ESO. Els darrers cursos ha sentit malestar per l'aspecte físic i pels comentaris que ha rebut algun cop per les xarxes socials.

D'entrada es fa el fort i intenta dissimular. "Quan estic amb els meus amics i algú diu alguna cosa, em sento molt malament per dins. Faig veure que no m'afecta, però per molt que me'n rigui, m'acaba afectant."

A l'Ona, alumna de 3r d'ESO, la pressió de les xarxes també li ha condicionat el seu dia a dia. "En l'alimentació vaig canviar coses perquè a les xarxes tothom intenta fer veure que tot és perfecte."

Deixava d'esmorzar, se saltava el berenar o reduïa la quantitat de menjar del dinar pensant que després ja soparia més. "Però no ho acabava fent i així amb tot", diu.

La inquietud pel propi aspecte és un dels factors que els adolescents entrevistats pel Dia Mundial de la Infància expliquen que els condiciona més la seva salut mental.

De fet, van ser un centenar les escoles i instituts que van respondre a la crida de TV3 pel telenotícies especial del 20 de novembre demanant que el benestar emocional dels alumnes fos un dels temes escollits.  

Les xarxes socials, font d'inestabilitat

Els sis estudiants entrevistats de l'Institut 3 d'Abril de Móra la Nova coincideixen a assenyalar que sense un ús responsable de les xarxes la seva salut emocional se'n veu ressentida.

"La que a vegades em genera estrès i a la que estic més enganxada, i ho he d'acceptar, és TikTok", afirma la Clara, de 1r d'ESO. 

"Miro el TikTok gairebé cada dia, i en alguns moments no puc controlar deixar de mirar l'aplicació."

Hi coincideix la Yura, també de 12 anys. "A TikTok puc començar a les sis de la tarda i acabar a dos quarts de nou del vespre." Li sap greu quan després se'n recorda que havia d'acabar els deures o fer alguna altra activitat, com dibuixar.

Deixar de seguir alguns influenciadors ha estat una de les estratègies que ha començat a seguir la Clara. "Ho faig perquè ensenyaven massa contingut fent-se els millors del món."

L'Íker, estudiant de 2n d'ESO, deixa el mòbil fora de l'habitació quan se n'ha d'anar a dormir, cap a dos quarts de deu de la nit. "Podria arribar a ser una temptació", explica.

Pressió per complir amb les expectatives

Sigui per treure bones notes o no fallar en les activitats esportives, els alumnes apunten al "no voler decebre" com una altra de les principals preocupacions en el seu dia a dia.

"En comptes d'anar a dormir a les onze, vaig començar a anar cada dia al llit a les dues o a les tres de la matinada, perquè intentava estudiar-ho tot, saber-ho tot", explica l'Ona.

La Yura ho descriu com a por al fracàs. "A mi el que més em preocupa és fer els deures, que m'hagi esforçat fent-los, arribar a classe, i que tothom els hagi fet bé i jo tingui les respostes malament."

L'Íker també se sent pressionat, però per "fer les coses com toquen o despistar-me en algun moment i rebre algun càstig". No donar-ho tot al futbol, per exemple, "em condiciona pensant en què he fet malament".

"De les notes em preocupa no ser suficient per als altres. Però quan demano ajuda a la família o als amics, em diuen, no has de ser suficient per als altres, has de ser suficient per a tu", apunta la Bea, alumna de 3r.

Coincideixen que compartir el malestar amb la gent més propera és la millor fórmula. "O parlar-ho amb el psicòleg", diu la Clara.

El que millor li funciona a la Bea, quan té un dia de no poder-se aixecar del llit és: "Desfogar-me, dir tot el que sento i poder quedar-me lliure de tot això. I les persones que tens al costat són la millor opció, sempre."