Juan Antonio Bayona, Lita Cabellut, Jaume Plensa i Núria Espert, investits doctors honoris causa per la UB

ACN Barcelona - El cineasta Juan Antonio Bayona, l'artista Lita Cabellut, l'escultor Jaume Plensa i l'actriu Núria Espert han estat investits aquest dilluns doctors honoris causa per la Universitat de Barcelona (UB) en un acte al Paranimf de l'Edifici Històric. Tots ells han assistit de forma presencial a l'excepció d'Espert, que no ha pogut ser-hi per motius "personals". El rector de la universitat, Joan Guàrdia, ha fet valdre "el talent, l'excel·lència i la projecció internacional" dels quatre nous doctors, els quals han rebut la distinció amb molta emoció. En els seus discursos han deixat clar que es tracta d'un "gran honor" i han aprofitat per reivindicar la cultura, així com les seves respectives disciplines.

En el cas de Bayona, el director de cinema ha centrat el seu discurs en totes les alegries que li ha donat aquest univers i ha recordat que en el seu cas va formar part de la primera promoció de l'Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya (ESCAC), centre adscrit de la UB. "En aquell moment, a l'estat espanyol, només es podia cursar cinema a Barcelona", ha recordat, "per això crec que és molt important que la universitat recolzi aquests estudis". De la seva etapa acadèmica, el cineasta ha destacat la possibilitat de tenir encerts, però sobretot errors, ja que el fet d'equivocar-se en un espai de seguretat et fa aprendre "encara més".

També ha insistit que probablement el cinema sigui l'art més important del segle XX, i precisament per aquest motiu, ha opinat que els centres universitaris han de continuar reconeixent a tants altres directors i professionals de gran trajectòria. Pel que fa a la distinció, Bayona ha deixat clar que es tracta d'un títol que el "sobrepassa" i que bona part del seu èxit és gràcies a la seva família, el seu equip i també el públic. "Vull pensar que les meves pel·lícules aporten alguna cosa, que ajuden a enfrontar-se d'alguna manera a la incertesa d'estar viu", ha conclòs, "i també que fan del món un lloc una mica més just i amb més sentit".

La segona en pronunciar el seu discurs, ha estat Cabellut que - visiblement emocionada - ha definit el moment com un dels més "inesperats" que ha viscut. "Els artistes treballem d'una forma acadèmica en certa manera i, de fet, la ciència i l'art són una espècie d'ànimes bessones", ha insistit. L'artista ha recordat que totes dues disciplines tenen en comú la voluntat de profunditzar, entendre i compartir i que ella mateixa en diverses ocasions s'ha qüestionat si és una artista o una científica. "Amb aquest reconeixement em sento completa, i per això estic tan emocionada", ha assegurat.

Cabellut també ha donat les gràcies a tots aquells que han format part d'aquest dia i ha dedicat una menció especial a la universitat, la qual ha definit de "guardiana" de la intel·ligència "social". "La veritable educació és aquella en que els alumnes es tornen exemplars pels seus mestres, els grans artistes sempre han dit que l'essència real és aquella que es manifesta quan els deixebles superen els seus mentors en les seves disciplines", ha afirmat.

Finalment, Plensa ha estat l'encarregat de cloure la bateria de discursos amb un al·legat a la bellesa. L'artista ha posat en valor la importància de l'art en la "vida quotidiana" així com la seva gran capacitat "regeneradora". "Ha de ser un instrument que ompli la comunitat d'esperança, ja que en un moment com l'actual - on hi ha guerres, desplaçaments, desinformació, atacs a la natura... - és més necessari que mai", ha insistit.

L'escultor també ha deixat clar que és un "honor" rebre el reconeixement acadèmic, sobretot per ell que sempre ha estat "un estudiant pèssim". Malgrat això, ha volgut recordar que allò que "ha de justificar la vida d'un mateix és l'obra" i no pas "els reconeixements que es puguin rebre". Plensa ha explicat que la universitat sempre li ha semblat una institució "antiga i prestigiosa", però el fet d'exercir de professor se li ha fet complicat quan ho ha intentat. "És extraordinàriament difícil i jo sempre ho he acabat deixant perquè no entenia com podia ser el jo professor i ells els estudiants, quan penso que en la creació no hi ha edats, ni situacions, ni condicions", ha opinat.

La darrera de les nomenades ha estat l'actriu Núria Espert, que per "motiu personals" no ha pogut assistir a l'acte. El rector ha assegurat que se li faria entrega del títol de forma personal "el més aviat possible". Esdevenir doctor honoris causa és la màxima distinció que el centre concedeix a una persona en reconeixement dels mèrits assolits i de la trajectòria que ha seguit en l'àmbit acadèmic, científic o cultural. En aquesta ocasió, la universitat subratlla que es concedeix a quatre figures "clau" del món de la cultura que han demostrat una incidència "indubtable" en la societat a través de les diferents disciplines que representen.

També assenyala que són "noms cabdals" en la història de les arts de Catalunya, així com "referents de compromís i d'excel·lència" arreu del planeta. La padrina dels nous doctors honoris ha estat la professora Dolors Tapias, del Departament d'Arts Visuals i Disseny de la Facultat de Belles Arts de la UB.

Anar al contingut