Judici a La Manada, ara a Còrdova: els acusen d'abús sexual a una menor a Pozoblanco

Quatre dels cinc integrants de La Manada tornen al banc dels acusats. Aquest dilluns comença a Còrdova el judici per presumptes abusos sexuals i atemptat contra la intimitat a una noia de Pozoblanco al maig del 2016, dos mesos abans de la violació a Pamplona. La Fiscalia demana per aquests delictes 7 anys de presó per a cada un d'ells.

Alfonso Jesús Cabezuelo, José Ángel Prenda, Antonio Manuel Guerrero y Jesús Escudero s'han declarat innocents i s'han negat a declarar. El seu advocat demana la nul·litat del procés perquè considera que la prova principal, el vídeo on es demostren els abusos, va ser obtingut de manera il·lícita. El jutge, però, ho ha admès com a prova i decidirà sobre la validesa del vídeo quan dicti sentència.

El fiscal demana tres anys de presó per a cada un dels quatre acusats per un delicte d'abusos sexuals i quatre anys per un delicte contra la intimitat.

La investigació d'aquest cas es va iniciar arran de la violació a una noia als Sanfermines de Pamplona el 2016, fet pel qual han estat condemnats a 15 anys de presó.

Els acusats havien compartit un vídeo en un grup de Whatsapp amb una vintena de persones on es veia una jove en un cotxe inconscient entre els dos acusats referint-se a ella com "la bella dorment". Quan les imatges del vídeo es van fer públiques, fruit de la investigació dels fets de Pamplona, la víctima de Pozoblanco va conèixer els fets i va patir "estrès posttraumàtic".

El judici es prolonga fins dijous.

"Només el sí és un sí"

La víctima de La Manada a Pamplona ha passat un llarg periple judicial fins aconseguir una sentència que considerés que va ser violada. En un primer judici, l'Audiència de Navarra ho va considerar abús i no violació, fet que va confirmar el Tribunal Suprem de Navarra.

El clam de "No és abús, és violació" va ser massiu i hi va haver nombroses manifestacions a tot Espanya.

El mes de juliol del 2018 van quedar en llibertat provisional a l'espera de la sentència en ferm del Tribunal Suprem.

El Tribunal Suprem va decidir per unanimitat que el cas de La Manada va ser violació i va augmentar la condemna als acusats de 9 a 15 anys de presó.

El Suprem va concloure que La Manada era plenament conscient del que estava fent i que va actuar sense consentiment de la víctima. En el raonament, el tribunal fa una referència, que recull el Conveni d'Istanbul, com a "consentiment":

"L'específica referència que es fa al Conveni d'Istanbul al consentiment, com a manifestació del lliure albir de la persona en funció del context, deixa clara la impossibilitat d'interpretar una absència de resistència física com a tal voluntat, la mateixa que ha de manifestar-se de forma expressa o deduir-se clarament de les circumstàncies que envolten el fet."

A la sentència, els cinc jutges consideren provat un delicte continuat de violació amb els agreujants de tracte vexatori i d'actuació conjunta, en comptes d'abús sexual. Contempla que la víctima va patir, almenys, 10 agressions sexuals en el període d'un minut i 38 segons que duren els set vídeos que van gravar els acusats, tot i que l'episodi de la violació té, segons el Suprem, una durada de 15 a 20 minuts.

Indignació per la sentència de la violació en grup de Manresa

La sentència sobre la violació en grup d'una menor a Manresa ha generat una nova onada d'indignació. L'Audiència de Barcelona no va veure agressió sexual en la violació en grup que va patir la noia de 14 anys. El jutge els va declarar culpables d'abús sexual i no d'agressió sexual.

La sentència absol el sisè acusat d'agressió i tampoc va veure delicte en un setè home que hauria estat masturbant-se mentre la resta agredia la noia per torns.

La sentència descarta la tesi del ministeri fiscal que els processats es van valer de la seva superioritat numèrica i de l'estat d'embriaguesa de la víctima per intimidar-la i agredir-la sexualment.

Aquesta sentència ha generat nombroses mobilitzacions en suport de la víctima.