Judici a la Sindicatura Electoral de l'1-O: els demanen 2 anys i 9 mesos de presó
Els síndics de l'1-O aquest dimecres a Barcelona rebent el suport dels líders independentistes (ACN)

Judici a la Sindicatura Electoral de l'1-O: els demanen 2 anys i 9 mesos de presó

Els líders independentistes donen suport als 5 síndics del referèndum a l'entrada de la Ciutat de la Justícia

RedaccióActualitzat

Aquest dimecres comença el judici contra els cinc membres de la Sindicatura Electoral, l'òrgan que havia de vetllar perquè el referèndum d'autodeterminació de l'1 d'octubre del 2017 es fes amb garanties jurídiques.

La Fiscalia els acusa d'usurpació de funcions i desobediència, i demana penes de fins a 2 anys i 9 mesos de presó, inhabilitació per exercir càrrecs públics i també multes.

Per donar-los suport davant de la Ciutat de la Justícia s'hi ha concentrat molta gent, entre els quals hi havia representants dels principals lideratges de l'independentisme, que han reclamat l'absolució dels síndics.

Entre els concentrats, molts docents i alumnes universitaris, i també alguns rectors d'aquestes universitats, entre els quals, els de la UB, de la UAB i de la UPF, de les quals són professors els síndics:


   

 

Els síndics acusats són els professors de dret Marc Marsal i Josep Pagès, els catedràtics de ciències polítiques Jordi Matas i Tània Verge i l'advocada Marta Alsina.


"Un judici polític"

Jordi Matas ha assegurat abans d'entrar a la Ciutat de la Justícia que es tracta d'"un judici polític":

"Nosaltres estem absolutament convençuts que no vam cometre cap delicte, ni desobediència ni usurpació de funcions, i per tant ara venim a explicar-nos, i entenem que l'argumentació jurídica caurà."

Matas s'ha mostrat "estupefacte" per la petició de penes de presó, i ha assegurat que "la resta de l'acadèmia" també ho està.

D'aquest judici, que s'ha ajornat 3 vegades, se n'encarrega el jutjat penal número 11 de Barcelona, i està previst que entre aquest dimecres i aquest dijous declarin els 5 acusats i els 18 testimonis i quedi vist per a sentència.


 

 

La sala del judici a la Ciutat de la Justícia, aquest dimecres

"Motivacions polítiques"

En la seva intervenció inicial l'advocat de la defensa, Ramón Setó, ha assegurat que la querella de la Fiscalia vulnera el principi de legalitat, perquè no els acusa de fets tipificats com a delicte.

Setó ha arribat a dir que possiblement és el primer cas a Europa en què es persegueix judicialment a acadèmics per fer feines que fan habitualment:

"Cal buscar-hi motivacions polítiques, el que es buscava no era fer complir la llei, sinó que es buscava desarticular, provocar la renúncia dels membres de la sindicatura amb la finalitat política d'impedir el referèndum."


Comparació amb un carnet de conduir retirat

La Fiscalia, molt al contrari, ha considerat que van rebre l'encàrrec de fer funcions de control electoral d'un procediment que el Tribunal Constitucional havia suspès.

La fiscal ha assegurat que van desobeir aquesta suspensió, i ho ha comparat amb una retirada d'un carnet de conduir:

"Estem amb el mateix supòsit amb què ens trobaríem quan una persona té el permís de conduir retirat i condueix el vehicle: és una desobediència, una desobediència a una ordre donada per una autoritat competent per donar-la."

La fiscal del judici contra els síndics de l'1-O, aquest dimecres


Ni nous documents ni vulneració de drets

La jutgessa Aurora Cuadra ha desestimat afegir a la causa la nova documentació aportada per la defensa, entre altres escrits elaborats i signats per associacions internacionals de politòlegs i juristes que donen la raó als acusats.

Ha assegurat que aquests nous documents arriben tard, i a més, ha considerat que "no són útils, necessaris ni pertinents" per al procés judicial en marxa.

Pel que fa a la vulneració de drets fonamentals denunciada per la defensa, tant jutgessa com fiscal han coincidit que el Tribunal Constitucional ja la va desestimar en el seu moment.


Primer els testimonis

A petició de la defensa, s'ha canviat l'ordre de les declaracions i en comptes dels 5 acusats, s'ha començat pels testimonis.

En la sessió d'aquest dimecres al matí n'han declarat 8, tots ells síndics territorials que han assegurat que no van arribar a fer res.

Han explicat que només van assistir a una reunió al Parlament el 12 de setembre, quan ja s'havia desactivat el paper de la Sindicatura Electoral.

Un dels testimonis del judici contra els síndics, declarant aquest dimecres

Instrument per al referèndum

La Sindicatura Electoral la va crear el Parlament de Catalunya la matinada entre el 6 i el 7 de setembre del 2017, i havia de ser una mena de Junta Electoral per encarregar-se del referèndum.

Era enmig del crispat debat parlamentari per aprovar les lleis que havien de donar cobertura jurídica al referèndum i a la posterior declaració d'independència en cas de victòria del sí.

En els següents dies els síndics acabats de nomenar, al seu torn van nomenar 15 persones més per fer-se càrrec de les sindicatures de Barcelona, Girona, Lleida, Tarragona i l'Aran.


El TC i la Fiscalia apreten

Una setmana després, el 13 de setembre, el Tribunal Constitucional va requerir als 5 síndics que l'informessin si estaven al càrrec de la suspensió del referèndum que havia decretat, o si estaven desobeint.

El dia següent, el 14, la fiscal en cap de Barcelona Ana Magaldi va presentar una querella contra ells que ja els acusava d'usurpació de funcions i desobediència, a més de malversació.

El dia 20 el TC va imposar-los multes de 12.000 euros per síndic i dia, i va ser llavors que van renunciar al càrrec i van deixar la supervisió del referèndum en altres mans.


Procés arrencat un any després

Però la maquinària judicial no va quedar-se aquí, i la Fiscalia va concretar les peticions penals un any després, l'octubre del 2018: dos anys i 9 mesos de presó.

Els 5 síndics de l'1-O, el novembre del 2018 rebuts pel llavors president de la Generalitat, Quim Torra (ACN)

Pocs dies després els síndics, que van ser rebuts pel llavors president de la Generalitat, Quim Torra, van assegurar que al judici farien servir una defensa "jurídica i política".

Llavors un manifest internacional publicat al diari The Guardian i signat per uns 400 intel·lectuals i figures públiques com Noam Chomsky i Iannis Varoufakis van denunciar-ho.

Però el judici es va anar endarrerint, amb diversos ajornaments, i ha trigat gairebé 2 anys i mig més a celebrar-se.

 

ARXIVAT A:
Referèndum 1-O
Anar al contingut