Judici del procés: la fiscalia nega que hagi buscat que la causa es jutgi al Suprem

En la vista prèvia del judici contra els líders independentistes, aquest dimarts al matí han intervingut els advocats dels 18 acusats de rebel·lió i sedició, entre altres delictes. 

La majoria dels advocats han reclamat que el Tribunal Suprem desisteixi de fer aquest judici i el passi al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, el TSJC.

Per justificar-ho, bona part dels advocats han assegurat que ha estat la fiscalia la que ha marcat quin tribunal se n'havia d'encarregar. 

Però, en el seu torn de paraula, el fiscal Jaime Moreno ho ha negat. És més: ha assegurat que la fiscalia no ha buscat de manera activa que la causa es jutgi al Tribunal Suprem.

Moreno ho ha dit just a l'inici de la seva intervenció, i ha afegit que no s'han vulnerat els drets dels acusats, sinó que aquests drets només s'han vist "afectats".

I ha afirmat també que els acusats no tenen dret a un "jutge de lloc", sinó al jutge que marquin les normes jurídiques, i que això s'ha complert.

"Atemptat greu a l'interès general"

Segons Moreno, tampoc es pot dir que els fets jutjats hagin passat i afectin només Catalunya perquè, ha dit, per fer-hi front, l'administració central va haver d'activar l'article 155:

"El resultat va implicar un atemptat greu a l'interès general.  I això depassa la competència de la comunitat autònoma. I pel que fa al procediment d'aplicació, podem dir el mateix: requeria de la intervenció de dos poders, el legislatiu i l'executiu, que ultrapassaven l'àmbit de la comunitat, perquè es va requerir la intervenció del president del govern central i es va requerir igualment una majoria absoluta en què va intervenir el Senat."

Moreno ha anat més enllà: ha assegurat que es va arribar a derogar la Constitució i que això va afectar "tot el territori nacional":

"El delicte de rebel·lió no és un delicte que exigeixi resultats. Però, a més, va haver-hi una derogació de la Constitució i una declaració d'independència publicada pel Diari Oficial de la Generalitat. Això no queda circumscrit al territori, sinó que afecta tot el territori nacional."

No hi ha "motivacions ocultes estranyes"

En el torn de paraula de l'Advocacia de l'Estat, Lucía Pedreño ha començat negant que es vulneri cap dret referent a l'ús de la llengua catalana per part dels acusats. Pedreño ha afegit que, en tot cas, no és el moment de denunciar-ho:

"El que no resulta admissible, perquè no és el moment processal oportú, és l'al·legació de vulneració del drets dels acusats a expressar-se en català o la vulneració del dret d'un tribunal imparcial."

"El moment processal per fer-ho és quan els advocats presentin els escrits de defensa."

En la mateixa línia que el fiscal, Pedreño ha negat que hi hagi "motivacions ocultes estranyes" perquè d'aquest cas se n'encarregui el Tribunal Suprem.

Una "trampa dialèctica", segons Vox

Pedro Fernández, advocat de Vox, el partit polític que exerceix l'acusació particular, ha fet seus els arguments de la fiscalia i de l'advocacia de l'estat, i ha afegit que fent el judici al Tribunal Suprem no es vulneren els drets dels defensats perquè és el tribunal més important de l'Estat.

En una intervenció força curta, Fernández ha qualificat de "trampa dialèctica" l'argument de les defenses que els fets incorporats a la investigació que han tingut lloc a fora d'Espanya no puguin formar part d'un delicte de rebel·lió:

"Al·leguen les defenses que els actes executoris realitzats a l'exterior són preparatoris i que no formen part del tipus penal. Amb tots els meus respectes, aquesta reflexió amaga una trampa dialèctica, perquè mai un delicte plurisubjectiu com és el de rebel·lió pot esgotar en la seva descripció tots i cadascun dels fets que, específicament, pugui donar-se."

"Perquè, si això fos així, mai podria donar-se la situació d'un delicte de rebel·lió. O dit d'una altra manera: s'estaria vetant al tribunal la possibilitat de subsumir els fets en el tipus penal."