El Regne Unit no entregarà Julian Assange a la justícia dels Estats Units

La justícia britànica no entregarà Julian Assange als Estats Units. La jutgessa Vanessa Baraitser de l'Old Bailey, el Tribunal Penal Central, ha rebutjat la petició d'extradició per motius de salut i perquè "hi ha un risc real de suïcidi" que "no impedirien" les dures condicions de les presons nord-americanes.

"Els processos descrits pels Estats Units no impediran que se suïcidi... per raons de salut mental."

Explosió d'alegria a les portes del tribunal amb crits d'"allibereu Julian Assange" i "hem guanyat", i llàgrimes a l'interior de la sala on s'ha llegit la sentència.

La jutgessa britànica decidirà aquest dimecres si deixa en llibertat condicional Assange, que es troba actualment en presó preventiva.

El president de Mèxic, Andrés Manuel López Obrador ha ofert asil polític a Julian Assange, però amb condicions, que "qui rep l'asil no interfereixi en assumptes polítics de cap país". Recordem que Assange, des de l'ambaixada de L'Equador a Londres, va defensar el dret dels Catalunya a l'autodeterminació, un fet que va irritar el govern espanyol.

Washington reclamava Julian Assange amb 18 càrrecs pels delictes d'espionatge i conspiració per cometre una intrusió informàtica amb l'exanalista militar Chelsea Manning amb l'objectiu d'aconseguir els milers de documents confidencials publicats l'any 2010 sobre les guerres de l'Afganistan i l'Iraq. Assange també va difondre 250.000 comunicacions diplomàtiques del Departament d'Estat nord-americà.

Als Estats Units aquestes acusacions podrien suposar per a Assange fins a 175 anys de presó sota "mesures administratives especials", una versió particularment dura de confinament solitari -una pena de mort en la pràctica, segons la defensa-, mentre que el govern nord-americà assegurava que la sentència més probable seria d'entre 4 i 6 anys.

En el cas de Manning, que va filtrar els milers de documents -la filtració militar més gran dels Estats Units-, va ser condemnat a 35 anys de presó, però va sortir en llibertat el 2017 després que el president Obama li va commutar la pena abans d'acabar el seu mandat. Manning, fins aleshores de nom Bradley, havia complert 7 anys en una presó militar i en va sortir com a Chelsea després de fer un procés de canvi de sexe.

Extradició política i salut mental

El procés per a l'extradició del fundador de Wikileaks ha durat un any, es va iniciar el febrer del 2020 es va reprendre al mes de maig i va acabar l'octubre del 2020. La sentència es pot recórrer i, tot i que la defensa d'Assange estava a punt per apel·lar en cas d'extradició i arribar fins al Tribunal Europeu de Drets Humans d'Estrasburg, al qual, malgrat el Brexit, el Regne Unit continua vinculat, ara presentar recurs estaria a la teulada dels dels Estats Units

La defensa d'Assange va al·legar que ha estat un "procés polític basat en mentides" impulsat per Trump i que el tractat entre britànics i nord-americans impedeix "expressament les extradicions per infraccions polítiques".

Tot i que la jutgessa no ha fet cas d'aquests arguments, sí que ha valorat la salut mental d'Assange i el seu deteriorament. El psiquiatre que va examinar i va declarar a l'audiència d'extradició, Michael Kopelman, va considerar que el "risc de suïcidi era molt elevat" i que una extradició podria ser-ne un "detonant" i agreujar "considerablement el deteriorament".

L'advocada i parella d'Assange, Stella Moris, amb qui va tenir dos fills durant els prop de 7 anys que va estar refugiat a l'ambaixada de l'Equador, en una entrevista a Der Speiegel va denunciar que des del mes de maig no havia vist els seus advocats a la presó britànica d'alta seguretat, on fa més d'un any que està empresonat, però va dir que als Estats Units estaria "enterrat en vida".

My interview with @derspiegel published today. https://t.co/yPKelzvENo

— Stella Moris #pardonAssange (@StellaMoris1) January 3, 2021

La salut física i mental d'Assange s'han deteriorat molt en els últims mesos. Organitzacions com Amnistia Internacional consideren que l'editor i activista podria ser víctima de maltractaments.

En perill la llibertat d'informació

A més del perill directe per a l'australià de 49 anys, que ha esdevingut un símbol de la lluita per la llibertat d'informació, l'extradició d'Assange hauria suposat una mala notícia per a la llibertat de premsa al món.

Moris va dir que si el tribunal londinenc l'extradia "seria un desastre per a llibertats com la de premsa al Regne Unit".

Molts acadèmics consideren que la llei -que mai s'ha fet servir per enjudiciar un periodista fins ara als Estats Units- planteja problemes constitucionals perquè aniria en contra dels drets de la primera esmena a rebre i publicar informació.

En una carta oberta al president dels Estats Units, Donald Trump, un expert independent en drets humans de l'ONU, el relator Nils Melzer, va demanar al mandatari que perdonés Assange.

"El senyor Assange ha estat privat arbitràriament de la seva llibertat durant els últims deu anys. Aquest és un alt preu a pagar pel coratge de publicar informació veraç sobre la mala conducta del govern arreu del món."

Melzer va argumentar que Assange mai no havia piratejat, robat o publicat informació falsa, ni havia causat danys a la reputació a través d'una mala conducta personal, i va apuntar que, tot i que s'estigui d'acord o en desacord amb les seves publicacions, "clarament no es poden considerar delictes".

Petició d'indult a Trump

En les últimes setmanes s'han intensificat les demandes perquè Donald Trump indulti l'activista abans d'abandonar la Casa Blanca. Una decisió que podria anar a parar a les mans de Joe Biden. Durant el mandat de Barack Obama, de qui Biden era vicepresident, la justícia nord-americana havia renunciat a perseguir Assange. Però d'això en fa 10 anys, i Biden va comparar Assange amb un "terrorista 'high-tech'".

10 anys de persecució

El 2010, Wikileaks, plataforma dedicada a la publicació de filtracions, va distribuir un vídeo que mostrava un helicòpter de les forces armades dels EUA disparant contra una dotzena de civils a l'Iraq. Tots ells van morir en l'atac, inclosos dos treballadors de Reuters

El seu fundador havia publicat un assaig el desembre del 2006, on escrivia que "la forma de govern contemporània és la conspiració: deixar la ciutadania fora de la presa de decisions, des de l'ombra i fora dels centres de poder democràtic".

Una acusació per violació a Suècia va fer que Assange decidís refugiar-se a l'ambaixada de l'Equador a Londres, on va passar gairebé 7 anys confinat, des del juny de l'any 2012 fins a l'abril del 2019. Un nou govern de l'Equador va retirar-li la immunitat i va permetre l'entrada de la policia a l'ambaixada.

Wikileaks havia denunciat un xantatge des d'Espanya després que els oferissin, a canvi de diners, vídeos de l'interior de l'ambaixada de l'Equador enregistrats sense el consentiment d'Assange. Una operació que l'organització considerava que s'hauria fet amb el consentiment del govern de l'Equador, i apuntava que el govern dels Estats Units hi estava al darrere per forçar la detenció i posterior extradició d'Assange.

Ara, el cas pendent a Suècia ja ha prescrit . De tota manera, el Regne Unit mai ha volgut facilitar el salconduit que li hauria permès viatjar a l'Equador, com pretenia.