Juncker assumeix la seva responsabilitat política en l'afer LuxLeaks i reconeix "enginyeria fiscal"
El president de la CE ha assumit la seva responsabilitat política en el "cas LuxLeaks" i proposa un seguit de mesures contra el frau fiscal
El president de la Comissió Europea (CE), Jean-Claude Juncker, ha trencat el silenci per sorpresa, primer en una compareixença davant la premsa i després davant del Parlament. Ho ha fet per parlar del "cas Luxleaks". Es tracta de la filtració de documents secrets que revelen que el govern de Luxemburg va facilitar l'evasió fiscal a centenars empreses multinacionals quan Juncker n'era el primer ministre.
Juncker ha assumit la seva responsabilitat política i ha reconegut que hi va haver "enginyeria fiscal", com succeeix en altres països. La seva sinceritat ha rebut el suport dels dos grans grups de la cambra europea, PP i PSOE, que consideren que atacar el president de la CE en aquests moments seria donar més llenya als euroescèptics.
Tot i destacar que allò que es va fer a Luxemburg era d'acord amb la legislació nacional i internacional, Jean-Claude Juncker s'ha compromès a lluitar contra l'evasió fiscal. Ha demanat al comissari europeu d'Afers Econòmics, Pierre Moscovici, que elabori una directiva sobre la fiscalitat d'empreses que inclogui l'intercanvi automàtic d'informació sobre l'anomenat "tax ruling", que permet a les empreses demanar al país com serien tractats fiscalment per avançat i obtenir, a més, garanties jurídiques. També una harmonització de l'Impost de Societats. Aquestes mesures, però dependran de la unanimitat dels estats.
La Comissió Europea investiga si els acords fiscals de Luxemburg amb les multinacionals no s'ajustaven a la normativa europea d'ajudes d'estat després que un informe revelés acords fiscals secrets entre Luxemburg i 340 multinacionals -com Apple, Pepsi, Ikea o Amazon- entre els anys 2002 i 2010 que els haurien permès estalviar-se milers de milions d'euros en impostos.