Junqueras: "L'objectiu de la violència contra els votants l'1-O era generar crispació"

En la tercera sessió del judici del procés, Oriol Junqueras ha obert el torn de les declaracions dels acusats. Junqueras ha començat dient que es considera un pres polític i per això no contestaria les preguntes de cap de les acusacions.

En la primera part de la declaració, Junqueras ha dit que votar no és un delicte perquè no figura al Codi Penal. En canvi, ha afegit, impedir per la força que la gent voti sí que és delicte. El polític republicà ha remarcat que sempre han rebutjat la violència i que les acusacions retorcen les seves argumentacions.

Després d'una interrupció d'uns 40 minuts, poc després de dos quarts d'una d'aquest dijous, ha continuat la declaració de l'exvicepresident de la Generalitat Oriol Junqueras.

No coneixia el document EnfoCATs

A preguntes del seu advocat, Junqueras ha assegurat que mai va tenir coneixement del document EnfoCATs, que és una de les principals proves de l'acusació:

"El vaig conèixer el dia que la magistrada de l'Audiència Nacional va ordenar el meu ingrés a la presó, abans ni l'havia vist ni havia sentit parlar d'ell, ni el coneixia de res ni conec a ningú que l'hagi conegut anteriorment a la data del 2 de novembre, en què es va ordenar la nostra presó."

"Després, òbviament, vaig tenir l'ocasió de llegir-lo perquè està adjuntat a la causa i, quan el vaig llegir, em va semblar un document extravagant, apòcrif i, insisteixo, no conec a ningú que el conegués abans que fos incorporat a la causa."

El 20S es va cantar el "Virolai"

L'exvicepresident ha assegurat que el dia 20 de setembre, durant els escorcolls de la Guàrdia Civil a la seu de la Conselleria d'Economia, la gent va tenir una actitud molt pacífica.

Junqueras ha dit que va anar-hi perquè era el titular d'aquella conselleria, i ha afirmat que la gent concentrada allà fins i tot va cantar el "Virolai":

"Recordo que fins i tot repartien clavells, que cantaven, entre moltes altres cançons, el 'Virolai', que no sé si ho coneixen, però és un himne religiós dedicat a la Mare de Déu i que, entre els seus versos, té un vers que fa referència a la Mare de Déu de Montserrat com l'estrella d'Orient dels espanyols."

També ha assegurat que, malgrat que no es podia circular en vehicles pel carrer, no hi va haver cap problema perquè la Guàrdia Civil entrés i sortís de l'edifici.

L'1-O "als contribuents no els va costar absolutament res"

Junqueras ha afirmat que el referèndum no es va pagar amb diners públics i que l'ús dels col·legis electorals no es pot quantificar en diners:

"Als contribuents no els va costar absolutament res. No han hagut d'aportar res a la celebració del referèndum. Res de res."

"Pel que fa als locals electorals, una evidència, que jo crec que és incontestable, i és que els locals públics, per definició, no es poden llogar; per tant, és impossible calcular un suposat lucre d'alguna cosa que no es pot llogar."

La violència policial

L'exvicepresident ha relatat com va viure el referèndum de l'1-O:

"Jo vaig poder veure-ho en el local on vaig anar a votar, primer, i no vaig poder, perquè la policia havia fet una barrera i no deixava passar a ningú. Vaig anar a votar a un altre local, i vaig veure la gent votant amb tota normalitat."

"I després vaig veure, i tothom va veure i l'opinió pública internacional ha vist, i tots els mitjans així ho van recollir, la violència amb la qual es van comportar alguns membres, evidentment no tots, afortunadament, alguns membres de la Guàrdia Civil i del Cos Nacional de Policia."

"És obvi, s'ha vist en totes les televisions del món, com colpejaven gent que no feia res, que, senzillament, eren a la porta d'un local o al seu interior, com saltaven en unes escales sobre la gent que estava asseguda sota les escales, etcètera."

Pel que fa a la possibilitat que la ciutadania respongués amb violència si hi havia conflictes aquell dia, Junqueras ha assegurat que tot feia preveure que no passaria:

"Si em permeten la reflexió des d'un punt de vista científic, tot el que sabíem, tot el que havia passat fins a aquell moment, era un comportament absolutament cívic, pacífic, exemplar, respectuós, en totes les mobilitzacions des de feia anys. L'única cosa que era previsible és que aquest comportament es mantingués, com efectivament es va mantenir. Les persones, els ciutadans que van anar a votar es van continuar comportant estrictament segons els criteris del pacifisme, el civisme i de la no-violència."

"Ningú va respondre a aquella violència"

Molt al contrari, l'exvicepresident de la Generalitat ha assegurat que els cossos policials van actuar "per generar un ambient de crispació":

"Tancar locals electorals, i tancar-los de la manera en què es van tancar i amb la violència amb la qual es van tancar, és evident que no era per impedir que la gent pogués votar, perquè poder votar ho podien fer en qualsevol altre local."

"L'objectiu d'aquella violència era per generar un ambient de crispació, al qual, afortunadament, i com sempre havia estat així, i ha continuat sent així, és evident que ningú va respondre amb aquella violència, ningú, en absolut."

Acusat de rebel·lió, sedició, organització criminal i malversació

Oriol Junqueras és el processat per a qui es demanen les penes més altes: la Fiscalia li demana 25 anys per rebel·lió i malversació de fons públics; l'Advocacia de l'Estat, 12 anys per sedició i malversació, i Vox, 74 anys, per rebel·lió, organització criminal i malversació.

Les acusacions l'assenyalen com un dels principals promotors del referèndum, des del Parlament i el govern, i també amb accions socials, i argumenten que el seu departament va controlar la preparació i execució de la votació.

Empresonat des del 2 de novembre de 2017, s'encarrega de la seva defensa l'advocat Andreu Van den Eynde.