Junqueristes i roviristes: l'origen de les tensions a Esquerra
- TEMA:
- ERC
Malgrat que hi ha veus dins Esquerra a qui costa d'acceptar que el partit estigui dividit, la polèmica dels cartells de l'Alzheimer i l'adeu de Sergi Sabrià --que no s'ha mossegat la llengua-- han fet implosionar una tensió latent des de fa temps dins la formació.
Amb Oriol Junqueras a la presó i Marta Rovira a l'exili, Sabrià s'havia convertit en home fort al partit. En la compareixença en què anunciava que plega, revela, però, que la seva relació amb Junqueras no és fluida des de les últimes eleccions generals, fa un any, la nit en què Esquerra passa de 13 a 7 diputats i empata amb Junts al Congrés. "Crec que no parlo amb ell una estona llarga des de la nit electoral de les espanyoles", va dir Sabrià.
La nit electoral del 23J, Gabriel Rufián destacava que ERC havia "tornat a guanyar dins el bloc independentista", passant de puntetes per l'autocrítica, en contra del que s'havia consensuat prèviament amb els responsables de comunicació, entre ells, Sabrià. Començava l'esquerda.
Era la segona patacada en poc temps per als republicans. Venien de les eleccions municipals celebrades al maig, amb una desfeta a Barcelona i a les grans ciutats.
Contra tot pronòstic, Aragonès no avança eleccions i fa una crida a fer un front comú contra l'auge de l'extrema dreta. "L'hora és greu i cal defensar Catalunya", va dir en una compareixença des del Palau de la Generalitat. Però amb els mals resultats, amb un govern en minoria desgastat i amb l'amnistia a l'horitzó, començava el rum-rum sobre qui podria ser el candidat a les pròximes catalanes.
Junqueras esvaïa els dubtes i, en aquest context, Marta Rovira, des de Ginebra, al gener, va donar un cop de timó tancant files al costat d'Aragonès. Un mes després, era elegit candidat a la reelecció.
I en aquest Congrés Nacional, el mateix gener, Junqueras el va beneir: "És el millor candidat per tornar a presentar-se." Missatge acompanyat d'imatges d'unitat, amb l'objectiu d'apaivagar rumors de divisió i demostrar que partit i govern no anaven per camins divergents.
El tàndem Junqueras-Rovira, en risc
El tàndem Junqueras-Rovira corria el risc de trencar-se. A Junqueras se'l va deixar al marge d'algunes decisions, com ara la d'avançar eleccions, després que els pressupostos no van tirar endavant al Parlament.
Amb el 12M, arriba la debacle electoral. Tres pesos pesants n'assumeixen la responsabilitat i fan un pas al costat: Rovira, Aragonès i Sabrià.
Junqueras, però, no els segueix i, al cap d'uns dies, tots tres acaben signant el manifest que reclama la renovació de tota la cúpula, que, sense anomenar-lo, inclou Junqueras, que creu que el manifest és un error estratègic.
La relació amb Marta Rovira queda tocada. Fins al punt que Junqueras es reuneix amb Puigdemont a Waterloo sense que Rovira n'estigui assabentada.
Així les coses, i malgrat que el manifest el signen president, diputats, alcaldes i històrics del partit, Junqueras encara creu que pot reconduir el partit amb la mirada posada en el congrés del 30 de novembre.
A tot plegat, s'hi afegeix el fet que abans el partit haurà hagut de decidir si dona suport a la investidura d'Illa o s'aboca a la repetició electoral amb un partit que no té un candidat clar.