ERC no descarta reformar la llei de política lingüística sense Junts, que se'n desmarca

La reforma de la llei de política lingüística podria tirar endavant sense Junts per Catalunya, que aquest dijous ha decidit, finalment, despenjar-se de l'acord que havia firmat amb ERC, el PSC i els Comuns, que explicita l'ús del castellà a l'escola.

Junts ja havia advertit que congelava el pacte, vist l'enrenou que havia provocat en alguns sectors, i ara ERC no descarta que la reforma pugui tirar endavant sense els socis de govern. Els Comuns han anat un pas més enllà i demanen que es posi data per fer un ple extraordinari per poder aprovar la modificació amb els seus vots i els d'ERC i PSC.

Junts assegura que seguirà treballant per combatre la ingerència dels tribunals contra la immersió lingüística a les aules catalanes, i demana treballar amb el consens del sector i fer-ho amb tres condicions: que el català sigui vehicular, que es protegeixin les direccions dels centres i els docents, i que es protegeixi la immersió.

"Aquestes tres condicions no les han acceptat la resta de partits de l'acord", ha assegurat el portaveu de la formació, Josep Rius, en una roda de premsa. "Després de la interlocutòria del TSJC ha quedat demostrat que la reforma no servirà per protegir la immersió lingüística", ha afegit.

Justament sobre el compliment de la sentència del 25% de castellà a l'escola, el conseller d'Educació, Josep Gonzàlez-Cambray, ha assegurat aquest matí a "Els matins" de TV3 que la seva prioritat és "protegir les direccions dels centres", però no ha aclarit com ho pensa fer, ni tampoc com serà el recurs al TSJC, que ha de presentar com a màxim dimarts que ve.

Tot plegat mentre corre el rellotge per al compliment de la resolució judicial que obliga a fer almenys el 25% de classes en castellà a totes les escoles i instituts de Catalunya. El TSJC va instar la Generalitat a aplicar la mesura, com a molt tard, d'aquí dues setmanes.

Crítiques d'ERC, PSC i comuns

La decisió de Junts no ha agradat gens als socis de govern, ERC, que no descarta tirar endavant la reforma de la llei de política lingüística al Parlament sense comptar amb el seu vot. Els republicans han acusat Junts d'"irresponsables" i de prioritzar els "interessos de partit". "És un moment molt trist", ha dit Marta Vilalta, que és la portaveu del partit:

"Han de passar coses i creiem que hi ha marge per adaptar i millorar el text de la llei que vam presentar els 4 grups, en això estàvem treballant, amb esmenes que milloressin. El que segur que no és opció és no fer res en 15 dies."

En un dur missatge dirigit als socis de govern, Vilalta ha assegurat que ERC "no renuncia al consens que alguns han fet volar pels aires". Vilalta ha recordat que l'acord implicava els partits que representen un 80% de l'arc parlamentari.

També està molt molest el PSC, que diu que "el pitjor de la vida és perdre el nord i no tenir una direcció clara". En aquest sentit, la portaveu Alícia Romero ha acusat Junts de "tacticisme polític" i li demana a la formació que mantingui l'acord, que els socialistes "compliran i faran complir".

Des dels Comuns, Jéssica Albiach diu que no la sorprèn la decisió del partit de Carles Puigdemont, i demana que es fixi la data per fer un ple extraordinari per aprovar la reforma sense comptar amb Junts. "Junts s'ha autoexclòs de l'acord, que un mes i mig més tard és igual de bo que el primer dia", ha conclòs.

La CUP ja s'havia desmarcat de l'acord, que ara podria tirar endavant igualment demostrant una vegada més les discrepàncies dins de la majoria independentista del Parlament.

Reconèixer el castellà sense fixar percentatges

El nou redactat, del qual Junts es desmarca, mantindria el català com a llengua vehicular a l'escola i reconeixeria l'ús del castellà i de l'aranès, d'acord amb el projecte lingüístic de cada centre, però sense fixar percentatges.

Es tractaria d'una reforma puntual de l'article 21 de la llei, que data del 1998. L'objectiu, diu l'acord, és "actualitzar el consens polític i social al voltant del model lingüístic de l'escola, que ha de tenir el català com a centre de gravetat lingüístic i garantir la presència i el domini de totes les llengües oficials".

En el punt 1 d'aquest article, s'hi mantindria que "el català, com a llengua pròpia de Catalunya, és la llengua normalment emprada com a llengua vehicular i d'aprenentatge del sistema educatiu". I s'hi afegiria:

"També és emprat el castellà en els termes que fixin els projectes lingüístics de cada centre, d'acord amb els criteris que s'estableixen a l'apartat 3."

En el punt 3, es destacaria que per determinar la presència de cada llengua s'ha de tenir en compte "la situació sociolingüística i l'evolució del procés d'aprenentatge lingüístic, oral i escrit", d'acord amb criteris pedagògics, i que la decisió es prendrà "des d'un abordatge global i integrador dels recursos d'aprenentatge, inclosos els de caràcter digital i els usos lingüístics de l'alumnat a l'aula i en el conjunt del centre educatiu".

A la pràctica, la majoria d'escoles catalanes ja es basen en els propis projectes lingüístics per establir l'ús de les llengües, i en el moment de presentar l'acord els partits van defensar que es tractava de posar a la llei allò que ja passa als centres educatius.

Segons la Generalitat i el síndic de greuges, en els últims 15 anys la baixada de l'ús del català ha estat dràstica tant a les aules com als patis, als menjadors i a la resta d'espais no lectius.