El Parlament demana aplicar la llei d'amnistia "sense més dilacions ni arbitrarietats"

El Parlament de Catalunya ha demanat per àmplia majoria l'aplicació "sense més dilacions ni arbitrarietats" de la llei d'amnistia aprovada pel Congrés dels Diputats en la votació de les propostes de resolució del debat de política general. El text, presentat pels Comuns, ha tirat endavant amb 109 vots a favor, els de PSC, Junts, Esquerra, Comuns, CUP i Aliança Catalana, i 24 en contra, els de PP i Vox.

Era una proposta diferent de la que poques hores abans del ple havien pactat els partits independentistes, que criticava la "rebel·lia" de la cúpula judicial en l'aplicació de la llei. Aquesta proposta s'ha rebutjat amb 69 vots en contra (PSC, PP, Vox i Aliança Catalana) i 65 vots a favor (Junts, Esquerra, Comuns i CUP).

En el text acordat al migdia d'aquest dijous, Junts, ERC i la CUP reclamen que la llei s'apliqui de manera plena i immediata i denuncien que la cúpula del poder judicial espanyol no executa la llei d'amnistia "de manera deliberada i arbitrària".
 

Suport al finançament singular acordat

El model de finançament era una de les claus de volta de les resolucions que els grups han registrat per separat. Hi ha més d'una proposta de resolució sobre un nou model de finançament per a Catalunya. Les tres propostes de suport que s'han votat, presentades per PSC, Esquerra i Comuns respectivament, s'han aprovat totes tres amb els 68 vots a favor dels tres grups que van donar suport a la investidura de Salvador Illa.

La proposta dels republicans que s'ha aprovat conté un punt que insta el govern a desenvolupar la hisenda catalana i dimensionar l'Agència Tributària de Catalunya "amb els mitjans humans, materials, econòmics i tecnològics necessaris" perquè pugui recaptar el 100% de l'IRPF al llarg de l'any 2026. L'aprovació d'aquest punt arriba l'endemà que el portaveu parlamentari d'Esquerra, Josep Maria Jové, demanés a Illa "concrecions en finançament" per començar a negociar els pressupostos.

En canvi, no ha tirat endavant la proposta de resolució de Junts a favor d'un concert econòmic fora del marc de la llei orgànica de finançament de les comunitats autònomes (LOFCA), en què la Generalitat tingués "plena sobirania fiscal i normativa de tots els impostos recaptats a Catalunya".

Un altre àmbit en què s'han aprovat diverses propostes és sobre l'impuls de la llengua, entre les quals n'hi ha una del PSC sobre l'oficialitat del català a les institucions europees.

Cap proposta sobre el dret a decidir tira endavant

En un Parlament sense majoria independentista per primer cop en una dècada, cap de les propostes relacionades amb el dret a l'autodeterminació ha aconseguit prou suports. 

Esquerra defensava un referèndum d'independència reconegut i acordat com "la millor eina per resoldre el conflicte polític i decidir el futur col·lectiu de Catalunya"; Junts subratllava les 24 ocasions en què el Parlament ha votat a favor de l'autodeterminació, alguna d'elles amb el suport del PSC, i el text de la CUP assegurava que la resolució del conflicte haurà de produir-se "en un marc de negociació internacional i com a resultat d'una ruptura democràtica prèvia amb l'Estat". Totes tres s'han rebutjat.

Sobre aquesta qüestió, el PSC havia presentat una proposta en què apel·lava al diàleg i apostava per construir una solució al conflicte polític basada en un consens ampli de la societat catalana, però els socialistes l'han retirat a última hora i no s'ha arribat a votar.

ERC i Junts han coincidit a demanar per separat al president de la Generalitat i a tot el govern que no normalitzi la relació amb la monarquia i amb la Casa del Rei. Totes dues propostes feien referència al discurs de Felip VI el 3 d'octubre del 2017 com a exemple del "paper parcial" del monarca. Cap de les dues ha tirat endavant.
 

Condemna de l'atac israelià a Gaza

El Parlament ha aprovat una proposta que condemna els atacs d'Israel a Gaza, que qualifica de "crims de guerra i crims contra la humanitat" i demana "un alto el foc immediat i definitiu que posi fre als actes de genocidi".

La proposta s'ha aprovat amb 72 vots a favor (PSC, Esquerra, Comuns i CUP) i 62 en contra (Junts, PP, Vox i Aliança Catalana). En el moment en què s'ha anunciat el resultat, hi ha hagut aplaudiments a la cambra.

El ple també ha aprovat un text pactat per PSC i Comuns que insta el govern a "no continuar desenvolupant les relacions institucionals i comercials amb l'actual govern d'Israel" fins que no hi hagi un alto el foc definitiu a la Franja de Gaza i es respectin els "drets bàsics" i les resolucions de les Nacions Unides. A banda de les dues formacions que l'han presentat, també hi han votat a favor ERC i la CUP.

S'aprova una proposta a favor d'ampliar l'aeroport

Entre les propostes que també s'han aprovat hi ha la que ha presentat el PP a favor de l'ampliació de l'aeroport del Prat, amb 67 vots a favor, 30 en contra i 37 abstencions.

En canvi, una altra proposta dels populars, que demanava aprovar el pla director urbanístic i l'informe ambiental que facin possible el projecte Hard Rock, s'ha rebutjat.

El ple també ha donat suport a la Copa Amèrica i ha rebutjat, així, una proposta de la CUP a favor que el Parlament es comprometés a no tornar a acollir l'esdeveniment a cap municipi català.

D'altra banda, Esquerra ha aconseguit el suport del PSC a una proposta a favor del desplegament de l'Oficina del Pla Pilot de la Renda Bàsica de Ciutadania, que ja estava present a l'acord d'investidura, però fa uns dies el govern va cessar-ne el director.

Una altra proposta dels republicans que ha tirat endavant és la que aposta per mantenir la gratuïtat d'I2 i implementar la gratuïtat d'I1 en el curs 2025/2026. La consellera d'Educació, Esther Niubó, va dir que aquesta mesura seria possible si hi ha pressupostos.

També han tirat endavant diverses propostes pactades entre PSC i Comuns: una contra el fracàs escolar i a favor de la gratuïtat del menjador i les activtats extraescolars (en la línia del que van pactar totes dues formacions en l'acord d'investidura); una per crear un Fons per a Barris; garantir l'atenció al CAP en un màxim de 48 hores; i una altra que demana reduir els creuers a Barcelona durant l'any 2025.

Un diputat de Vox, a favor de la independència

El ple ha tingut un moment curiós quan hi ha hagut un empat a 66 en la votació d'una proposta de resolució del PP i, en repetir-se, ha tornat a haver-hi un empat. Finalment, en una tercera votació, hi ha hagut 67 vots en contra i 66 a favor. "Haurem d'aclarir qui és aquest 67", ha fet broma el president de la cambra, Josep Rull.

Un altre moment sorprenent ha estat quan el portaveu parlamentari de Vox, Joan Garriga, ha votat a favor de la proposta d'Aliança Catalana de "reinstaurar l'estat català" aplicant la declaració d'independència aprovada per la cambra el 27 d'octubre del 2017.

Abans de la votació, el PP s'ha queixat que la mesa hagi permès la votació d'aquesta proposta d'Aliança Catalana. De fet, al migdia, quan encara no havia començat el ple, el PSC i Vox han demanat que no s'admetés a tràmit, una petició que la mesa ha desestimat.
 

En aquesta votació, Junts s'ha abstingut. Ha estat l'únic grup parlamentari que no ha votat en contra de la proposta de la formació de Sílvia Orriols, l'excepció a l'acord entre PSC, Junts, Esquerra, Comuns i CUP per aïllar l'extrema dreta i votar en contra de totes les seves propostes de resolució.

Totes les propostes de resolució presentades per Vox o Aliança Catalana s'han rebutjat.

En el debat previ a les votacions, majoritàriament les formacions han insistit en els arguments que van explicar en el ple d'aquest dimecres.