Les propostes de resolució de Junts i ERC poden evidenciar la minoria del govern d'Illa

Les propostes de resolució que Esquerra i Junts defensaran aquest dijous al debat de política general amenacen de posar en evidència la minoria del president Salvador Illa al Parlament, on els socialistes tenen 42 dels 135 diputats de la cambra.

El model de finançament és una de les claus de volta de les resolucions que els grups han registrat per separat aquest dimecres a la tarda, però que encara poden transaccionar i negociar fins a la una del migdia d'aquest dijous. El debat i la votació començarà a les cinc.

Del concert econòmic de Junts al finançament singular d'ERC i PSC

Junts afegeix pressió als socialistes i als republicans amb una proposta de resolució en què parla de concert econòmic, un concepte que no apareix al redactat de l'acord d'investidura signat per les dues formacions.

Els de Puigdemont demanen una llei específica amb capacitat normativa, fora del marc de la LOFCA, i que la Generalitat decideixi la quota de solidaritat amb la resta d'autonomies.

En canvi, tot i que ho fan per separat, ERC i el PSC fan valer la literalitat del seu acord i defensen un finançament singular en les respectives propostes de resolució.

Els republicans exigeixen que es basi en la negociació bilateral amb l'Estat i amb una quota de solidaritat "territorial, mesurable, transparent i avaluable", mentre que els socialistes precisen que ha d'estar limitada pel principi d'ordinalitat.

Tots dos defensen que l'esforç de solidaritat no faci perdre posicions a Catalunya en el rànquing de renda per habitant i la necessitat de reforçar l'Agència Tributària Catalana per garantir que la Generalitat ja gestioni el cent per cent de l'IRPF l'any 2026.

Els Comuns també parlen d'impulsar un nou acord de finançament singular, amb un model que posi "clars límits a la competència fiscal a la baixa que erradicaran el dúmping fiscal".

A l'altre extrem destaquen les resolucions del PP, partidari que la reforma del finançament es negociï de manera multilateral amb totes les autonomies. A més, els populars reclamen una rebaixa impositiva i suprimir l'impost de successions i de patrimoni.

Junts i ERC pressionen amb el dret a decidir i l'amnistia

Sobre el dret a decidir, els republicans defensen un referèndum d'independència reconegut i acordat com "la millor eina per resoldre el conflicte polític i decidir el futur col·lectiu de Catalunya".

Per la seva banda, Junts s'estima més subratllar les 24 ocasions en què el Parlament ha votat a favor de l'autodeterminació, alguna d'elles amb el suport del PSC, un partit que, ara com ara, no reconeix aquest dret.

Les dues formacions independentistes també presenten propostes sobre l'amnistia. Esquerra vol que el Parlament reivindiqui l'aplicació íntegra i immediata de la llei, mentre que Junts va més enllà i reclama al govern que emprengui accions judicials contra els jutges que es neguen a aplicar-la.

ERC i Junts coincideixen a l'hora de demanar al president Illa i al govern que no normalitzi la relació amb la monarquia i amb la Casa del Rei, però també ho fan per separat.

Per la seva banda, el PSC apel·la al diàleg i parla de construir una solució al conflicte polític basada en un consens ampli de la societat catalana.

El PP retreu al govern l'acord amb ERC en què "assumia el relat i moltes de les propostes del sobiranisme", i insta Salvador Illa a assumir que la ciutadania "ha reclamat la fi del procés sobiranista" en les eleccions del 12M.

Al seu torn, la CUP defensa que la resolució del conflicte haurà de produir-se "en un marc de negociació internacional i com a resultat d'una ruptura democràtica prèvia amb l'Estat", i planteja crear un observatori sobre la llei d'amnistia.

L'habitatge i la regulació del lloguer temporal

En matèria d'habitatge, les resolucions del PSC recullen els compromisos anunciats pel president Salvador Illa per incrementar l'oferta d'habitatge protegit i la creació d'una reserva pública de solars.

Sobre la regulació dels lloguers de temporada, els socialistes proposen fer-ho desplegant la legislació estatal. Per la seva banda, Junts i Esquerra proposen fer-ho amb legislació catalana. A més, Junts hi afegeix bonificacions fiscals per als propietaris que no apugin el lloguer per sobre del 30% del preu de referència.

Els Comuns reclamen que aquesta regulació es faci abans d'acabar l'any i que l'impost al turisme s'apugi, com a mínim, el 50%. La formació també rebutja l'ampliació de l'aeroport del Prat i demana reduir els creuers a Barcelona el 2025 i no "facilitar" el Hard Rock.

Per la seva banda, la CUP defensa prohibir la compra d'habitatges per a un ús no residencial. Els anticapitalistes també volen que l'executiu iniciï d'aquí a mig any la prova pilot de la Renda Bàsica Universal i l'insta a no ampliar les terminals relacionades amb el transport aeri i marítim turístic.

Per contra, el PP defensa completar el traçat de la B-40, aprovar abans de final d'any el pla urbanístic i l'informe ambiental que han de possibilitar el Hard Rock, i accelerar l'ampliació de l'aeroport.

A totes aquestes propostes s'hi hauran de sumar les dels partits de l'extrema dreta. De moment, però, ni Vox ni Aliança Catalana han fet públics els seus documents, tot i que és previsible que ja els hagin entrat al registre del Parlament.