Junts per Catalunya, dues tradicions des de l'origen

1 d'octubre, Declaració d'Independència, 155 i eleccions convocades pel govern espanyol. És en aquest context que va néixer Junts per Catalunya sota l'impuls del president Puigdemont, ja des de Bèlgica, i va néixer com una llista electoral per a les eleccions del 21 de desembre del 2017. Una llista amb noms de fora de la política i amb noms del partit, aleshores el PDeCAT, l'hereu de Convergència.

Va ser una llista feta córrer-cuita, que partia de la baixa perspectiva electoral del PDeCAT. Amb Puigdemont al capdavant, va aconseguir ser la primera llista independentista d'aquell 21D en què va guanyar Ciutadans.

Junts per Catalunya es va constituir com a partit dos anys i mig després, el 25 de juliol del 2020, desvinculant-se totalment del PDeCAT. Junts integrava, això sí, els "nouvinguts" a la política i també els militants que venien de Convergència.

El maig del 2018, va ser investit president de la Generalitat Quim Torra, que no ha estat mai militant del PDeCAT ni de Junts.  

Després de les últimes eleccions, les del 14 de febrer del 2021, Laura Borràs, que havia estat la candidata, va optar per quedar-se fora del govern. De fet, ni era partidària d'entrar-hi, perquè ja no compartia l'estratègia d'Esquerra. Borràs va preferir marcar perfil des del Parlament.

I, in extremis, i tres mesos després, va ser Jordi Sànchez, com a secretari general de Junts, qui va tancar l'acord de govern amb Pere Aragonès. Sànchez, amb una clara distància amb Borràs.

Dues ànimes?

Al partit, no els agrada aquest terme, "ànimes", però sí que reconeixen almenys dues tradicions.

Laura Borràs i Jordi Turull, després d'intenses negociacions contra rellotge, van presentar la candidatura conjunta per liderar el partit el 10 de maig d'aquest any, reivindicant que representen "el pare i la filla de l'1 d'octubre".

Entre els avisos, el primer: el març d'aquest 2022, Junts va posar en marxa una auditoria sobre l'acord de govern, nou mesos després de formar govern.

A finals d'aquest agost, Jordi Turull era clar: "Així no podem seguir".

Al Debat de Política General, el 27 de setembre, va caure com un torpede la possibilitat d'una qüestió de confiança. Albert Batet va advertir que, si no es complia l'acord de govern, Junts es plantejaria demanar al president Aragonès que se sotmetés a aquest examen.

Un cop el president Pere Aragonès va destituir Jordi Puigneró com a vicepresident, el partit, el 29 de setembre, va fixar la data de la consulta, aquest 6 i 7 d'octubre. Fins aleshores, la consulta era una previsió amb calendari indefinit. Per tant, tot es precipita l'última setmana de setembre.  

I enmig de la negociació dels pressupostos de la Generalitat, la llei més important del govern, la militància de Junts ha decidit en una consulta que el partit ha d'abandonar el govern amb un 55,73% dels vots.