Junts per Catalunya: Invencibles?

Els congressos dels partits, com les campanyes electorals, sempre tenen una cançó. En aquest cas, l'escollida: "Junts som invencibles", amb una lletra que també diu "anirem amb tot. Encara ens queden forces".

Junts ha dit i repetit que, d'aquest congrés, en surten "reforçats", "consolidats", "imbatibles", "incorporant tots els matisos". La proclama: "Més que mai junts i a totes"... etzibant, com va fer Turull, que en surten units "a desgrat de molts":

A partir d'ara, una sèrie de reptes posaran a prova el partit.

La causa judicial de Laura Borràs

El partit sempre ha tancat files amb la seva presidenta davant la causa judicial que té oberta. Un suport que també ha mostrat la militància en aquest congrés, després de saber-se l'acusació de la Fiscalia.

El partit, fins i tot, ha decidit fer un canvi en els seus estatuts que permet que Borràs es pugui mantenir com a militant, i com a presidenta de Junts, encara que arribés a tenir una condemna ferma. Ja ara, consideren el seu cas com a "lawfare", de persecució judicial, i per això es podria fer una excepció. Si arribés una condemna, la comissió del partit que ho hauria de valorar és la de Garanties, on hi ha l'advocada Magda Oranich i el jurista Hèctor López Bofill.

L'interrogant: si, al Parlament, ERC no donés suport a Laura Borràs i fos suspesa, què passaria al govern? L'entorn de Borràs creu que hi hauria d'haver alguna repercussió. Però quina? Perquè altres veus defensen la presència de Junts al govern.

Continuar al govern, un debat finalment sense data

La ponència política que Junts ha aprovat, amb un 99,79%, "planteja" la possibilitat (és una opció que es dona; res segur, per tant) de consultar la militància perquè es pronunciï sobre el pacte de govern amb ERC signat el maig del 2021.

Però no hi ha posat data. S'ha rebutjat l'esmena que demanava trencar el pacte just després d'aquest congrés, la que demanava fer la consulta abans del 15 de setembre i la que demanava fer-la durant el 2022.

Si es fes la consulta, la militància tindria a mà el resultat de l'auditoria que el partit està fent per avaluar el compliment d'aquest pacte amb ERC, una auditoria que Junts va anunciar fa uns quatre mesos i que, tot i que preveia fer-la pública a finals de maig, encara no ha enllestit. Al setembre?

El pacte a la Diputació de Barcelona

Junts no trencarà, almenys de manera immediata, el pacte a la Diputació amb el PSC, signat pel PDeCAT (Junts encara era només una marca electoral).

Laura Borràs sempre s'havia manifestat partidària de trencar-lo i més si arribava, com ha estat el cas, a presidir el partit.

La ponència aprovada preveu que Junts pugui analitzar aquest pacte a la Diputació abans de les eleccions municipals. Podrien buscar un cop d'efecte i trencar-lo el maig del 2023?

El candidat a l'alcaldia de Barcelona

Junts encara no té candidat, després del pas al costat d'Elsa Artadi, i no obrirà el procés d'elecció fins passades les vacances d'estiu.

Xavier Trias en té ganes i, si demanava un partit ordenat, en aquest congrés els dirigents de Junts s'han escarrassat a donar aquesta imatge.

Neus Munté, que ha assistit al congrés, també està disposada a anar a primàries. Jaume Alonso Cuevillas, un altre dels noms, és, recordem-ho, membre de la nova executiva del partit.

I Josep Maria Argimon? També ha assistit al congrés de Junts. És de Barcelona, viu a Barcelona. Fa uns dies, a "Els matins de TV3", no va descartar però tampoc confirmar la possibilitat de ser candidat, amb un "no és moment de parlar d'això".

Eleccions municipals

Seran unes eleccions competitives, en una cursa sobretot amb ERC i PSC. Les primeres de Junts sense el PDeCAT. L'objectiu és el d'aconseguir el màxim d'alcaldies independentistes.

La ponència municipalista, aprovada amb un 99,37% de vots, assegura que es "prioritzaran pactes amb partits o agrupacions d'electors amb qui es comparteixi un model de ciutat o poble i que tinguin la independència de Catalunya dins del seu objectiu".

"Prioritzar" és el verb. No es prohibeixen els pactes amb el PSC. S'ha rebutjat, com apuntava alguna esmena, "evitar els pactes amb els partits del 155". I "es respectarà l'autonomia local, tenint en compte les diferents realitats territorials".

Les competències en política municipal no seran del secretari d'organització, sinó del secretari general. És a dir, no de David Torrents, sinó de Jordi Turull, acompanyat de David Saldoni com a adjunt.

"O independència o independència"

Aquesta és la nova consigna del partit. L'objectiu és culminar la independència i, per això, fixen l'1 d'octubre d'aquest 2022 com "un punt d'inflexió", com "una segona volta" de la feina engegada la tardor del 2017.

Veurem exactament què planteja el partit durant el pròxim Debat de Política General al Parlament que arrencarà el 27 de setembre. Quines propostes faran a la resta de partits independentistes?

Per "culminar la independència", Junts preveu reactivar la Declaració d'Independència del 27 d'octubre del 2017, però no posa un termini per a aquesta reactivació.

Per cert que "o independència o independència" és la reformulació del "o referèndum o referèndum" que el president Puigdemont va reivindicar el 2016, al debat de la qüestió de confiança davant la CUP; proclama que va precedir l'1-O.

I el president Puigdemont?

El partit es reivindica com el partit del president Puigdemont. Però, en aquest congrés de Junts a l'Hospitalet, no hi ha hagut cap intervenció seva, ni gravada. Sí que hi ha participat en directe, en una pantalla, l'exconseller Lluís Puig, que ha estat també el president d'aquest congrés.

Un contrast amb la primera part d'aquest congrés, que es va fer el 4 de juny a Argelers, quan Puigdemont es va acomiadar, en persona, com a president del partit, encara que es manté com a militant.

Un altre exconseller, Josep Rull, serà el president del Consell Nacional del partit.

Hereus de Junts pel Sí?

Un "Sí" era ben visible en aquest congrés, als diferents escenaris. El color, el turquesa, el mateix que el de Junts pel Sí, la coalició electoral que va aglutinar Convergència i ERC per a les eleccions del 27 de setembre del 2015.

I fins i tot van fer sonar "Invencibles", la cançó de campanya de Junts pel Sí en aquelles eleccions batejades com a "plebiscitàries". El president del grup parlamentari de Junts pel Sí, recordem-ho, va ser Jordi Turull. 

El Twitter

En un partit els representants del qual són especialment actius en aquesta xarxa social, Jordi Turull va demanar no estar pendents "dels likes", defugir polèmiques i "centrar-se en solucions", "amb mirada llarga, amb un horitzó".