Junts retira la qüestió de confiança a Sánchez: "És un darrer esforç per evitar la ruptura"

S'augurava una nova setmana tensa, una més, per al govern espanyol. El Congrés dels Diputats havia de debatre aquest dimarts la qüestió de confiança a Pedro Sánchez, que era simbòlica, i, per tant, no vinculant, però sí que tindria evidents conseqüències polítiques. I és que evidenciaria, encara més, una majoria parlamentària insuficient. 

La pilota de la política espanyola tornava a estar sobre la teulada de Junts una altra vegada. Després de dos mesos i mig de periple, la qüestió de confiança estava a l'aire. I finalment, Junts ha fet marxa enrere i l'ha retirat.

En roda de premsa, el secretari general de Junts, Jordi Turull, ha explicat que la decisió, per unanimitat, de l'executiva nacional de retirar la proposició no de llei --tal com ha demanat el mediador internacional-- ve motivada per la confiança que tenen en el verificador, no pas en el PSOE. 

"El mediador es mereix el màxim respecte i agraïment. Ell és testimoni de les desavinences i dels aspectes que estan pendents. Junts manté la desconfiança en el govern espanyol. La confiança està deteriorada, perquè no s'han materialitzat els acords i costa creure que el govern espanyol actuarà diferent"

Davant la confiança que, diuen, s'ha guanyat el mediador al llarg de les 12 reunions que han mantingut, han "decidit correspondre" la seva petició i fer un "darrer esforç per evitar la ruptura".

Amb la retirada de la qüestió de confiança --que s'havia convertit en una moneda de canvi dels del Puigdemont en la negociació amb el govern espanyol--, donen temps a l'executiu de Sánchez a "materialitzar" els acords pendents.  

El mediador insta a retirar la qüestió de confiança 

Francisco Galindo, el verificador internacional, present en la reunió entre PSOE i Junts divendres a Suïssa, va demanar a Junts que consideressin retirar la qüestió de confiança "davant l'escenari que s'obre en les pròximes setmanes en relació amb els temes més sensibles que s'han estat treballant fins a la data".

Galindo reconeix que no s'han materialitzat alguns dels punts de l'acord entre el PSOE i Junts, però destaca "avanços significatius" i va alertar de la "transcendència política que podia comportar l'aprovació d'aquesta iniciativa parlamentària per al procés de negociació". "Una ruptura de l'espai significaria un retrocés difícil de superar que frenaria aquests avenços", afirma Galindo.

Davant aquesta situació, en files socialistes es confia a treballar per recuperar "la confiança". Un dels negociadors socialistes, l'expresident José Luis Rodríguez Zapatero insistia que el PSOE "vol evitar ruptures". Assegura que quan "la confiança es deteriora, cal recuperar-la amb esforç". I per això, diu Zapatero, el secretari d'Organització, Santos Cerdán, està impulsant el compliment de tots els acords entre el PSOE i Junts. 

Per a Junts el problema és la materialització d'aquests acords. Des de Sumar, però, la vicepresidenta segona del Govern espanyol, Yolanda Díaz, ha assegurat que hi ha "legislatura per a estona".

Nova cessió a Junts

Quan faltaven 24 hores perquè la qüestió de confiança arribés al Congrés, s'ha sabut que el Govern espanyol aprovarà aquest dimarts en el Consell de Ministres l'adhesió d'Espanya al Protocol 16 del Conveni Europeu de Drets Humans, un protocol judicial que permet als alts tribunals espanyols demanar opinions consultives al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) sobre la interpretació de lleis a Espanya, unes opinions que no serien vinculants. 

Aquest pas és una nova cessió a Junts, amb l'objectiu d'evitar in extremis el debat sobre la qüestió de confiança. I és que els de Puigdemont havien posat reiteradament sobre la taula de les negociacions aquesta petició, que suposa una nova via per intentar desencallar situacions com l'actual bloqueig de l'amnistia al Suprem.

Tanmateix, fonts de la direcció de la formació avisen que la relació "està al límit" i subratllen que aquesta adhesió s'hauria d'haver produït "fa molt de temps".

El camí de pedres de la qüestió de confiança 

Quan Carles Puigdemont va anunciar aquesta iniciativa a principis de desembre, els socialistes la van rebutjar i van recordar que és una competència exclusiva del cap del govern espanyol.

Llavors la mesa de la cambra baixa va ajornar prendre una decisió sobre si acceptava a tràmit la PNL, ja que podria generar doctrina.

Després que la Mesa del Congrés ajornés per segon cop la tramitació de la seva qüestió de confiança, Puigdemont, va anunciar de manera solemne la "suspensió de les negociacions sectorials" amb el PSOE fins que no es resolgués "la crisi". Advertia que els socialistes no estaven complint amb els pactes d'investidura i que "el risc de ruptura" era real. Poc després ho escenificava tombant el decret òmnibus del govern espanyol.  

Després d'unes noves negociacions in extremis, a finals de gener els dos partits van arribar a un nou acord: Junts va donar suport al nou decret social de Sánchez --que recuperava la pujada de les pensions i les ajudes al transport-- a canvi que es debatés la qüestió de confiança, però amb modificacions en el text per incloure-hi que no té "efectes jurídics" per a Sánchez ni l'obliga a complir-la.