Junts s'autoimposa silenci: les claus de l'estratègia marcada per Puigdemont

Altafulla ha estat l'escenari, aquest dijous, d'una jornada de treball de la direcció de Junts per Catalunya marcada pel diàleg amb el PSOE i Sumar de cara a una possible investidura de Pedro Sánchez.

Tots els focus mediàtics miren cap al partit, que té la clau per fer decantar la balança, però res feia a preveure que d'aquesta reunió en sortís cap gran anunci. Ni tan sols hi ha hagut cap roda de premsa, i la trobada s'ha plantejat a porta tancada i amb la màxima discreció.

I és que el silenci s'ha convertit, les últimes setmanes, en el millor aliat per a una formació acostumada a evidenciar tot sovint les diferents opinions que conviuen entre la militància.

Aquesta vegada, Carles Puigdemont s'ha ocupat personalment de liderar l'estratègia --fins i tot des d'abans de les eleccions-- en el que ja es perfila com el gir de guió més important en la breu història de la formació.

Aquest matí, en una piulada, l'expresident ha negat que hi hagi cap negociació amb cap partit, tot i que admet diàlegs inicials, i assegura que tampoc ningú els ha presentat cap projecte d'amnistia.

A més, ha fixat el dimarts de la setmana que ve per parlar del posicionament de la formació de cara a la investidura:

Per ara, Junts ha passat d'autoexcloure's de pràcticament qualsevol negociació al Congrés durant la legislatura passada a ser imprescindible i estar obert a parlar en aquesta.

Potser fins i tot amb el PP, tenint en compte que els de Núñez Feijóo ja han dit que volen parlar amb Junts i, a diferència d'Esquerra, el partit encara no ha aclarit si hi està disposat.

La fotografia seria arriscada per a uns i altres, però Junts la podria fer servir per demostrar que l'acord amb Pedro Sánchez no està fet, i intentar reforçar un argument habitual en els discursos de la formació: que es fien tan poc del PSOE com del PP, quan es tracta de parlar de Catalunya.

Cobrar per avançat

El nou escenari que van deixar els resultats electorals ha servit a Junts per obrir-se a negociar, però deixant clar que --a diferència del que ha estat fent ERC, diuen-- tot el que cedeixin ho cobraran per avançat.

Va ser el cas, defensen, de la votació per a la presidència del Congrés, que fonts de Junts asseguren que va ser fruit d'una negociació directa entre el partit i el govern espanyol.

Per aconseguir el vot dels diputats de Junts, Francina Armengol va explicar que acceptaria l'ús del català des d'aquell mateix ple, i el ministre d'Exteriors va fer la petició formal, a primera hora del matí, per encetar el camí cap a l'oficialitat del català a Europa.

"És el nou mètode per garantir que el PSOE compleixi", justifiquen fonts del partit, que recorden que la qüestió del català a Europa es votarà el dia 19 de setembre durant la reunió del Consell, en el que veuen com una "nova prova de foc" per als socialistes.

De moment, i parlant de la investidura, Jaume Asens ha explicat que les converses encara es troben "en una fase molt inicial". 

Les condicions de Junts són clares i passen pel reconeixement del dret d'autodeterminació i per una amnistia als encausats pel procés. Per a la formació independentista és un requisit "de mínims" per començar a negociar.

Un nucli reduït pilotat per Puigdemont

De les converses se'n sap ben poca cosa en públic, però també de portes endins. Qui negocia en nom de Junts són Carles Puigdemont, Jordi Turull i Miriam Nogueras.

La presidenta del partit, Laura Borràs, no forma part del nucli negociador, però sí que està al dia de tot allò que s'hi cou, com també ho estan altres dirigents del partit.

La fórmula ha deixat fora, això sí, molts altres càrrecs que esperen expectants el resultat que pugui sortir d'unes setmanes que seran intenses.

Això, per ara, s'ha traduït en un inusual silenci entre la militància del partit. També a les xarxes. El que en un altre moment hauria pogut suposar una pluja de tuits i posicionaments contradictoris, aquest estiu s'ha convertit en un mutis generalitzat.

L'expresident recupera el protagonisme

El que més destaca d'aquesta fórmula negociadora és el paper protagonista que hi ha assumit l'expresident de la Generalitat, que sempre ha estat poc amic de la vida de partit.

Ell mateix va decidir deixar la presidència de Junts i va renunciar a comandar el dia a dia del partit, però tothom era conscient que la seva figura mantindria la capacitat d'inclinar la balança en moments clau per a la formació. Ho ha fet, però sempre discretament.

Fins aquesta vegada. Puigdemont no ha estalviat en piulades i declaracions i és qui ha comandat personalment l'estratègia negociadora, amb una idea de fons: forçar el PSOE i Sumar a reconèixer la seva legitimitat i normalitzar-hi la interlocució.

No han estat pocs els mitjans internacionals que s'han fixat, precisament, en el fet que la formació d'un govern a Espanya pugui dependre, ara, de la decisió del màxim responsable del referèndum del 2017.

Del camí que triï Junts en dependrà l'estratègia dels pròxims anys per a la formació, però també per a un Carles Puigdemont que continua batallant judicialment contra l'estat espanyol i que, al mateix temps, podria tornar-se a enfrontar a les urnes com a candidat a les eleccions europees que s'han de celebrar d'aquí menys d'un any.

El sentit del vot de Junts a la presidència del Congrés, per cert, no es va fer públic fins a l'últim moment.