Junts torna a afrontar el dilema d'Aliança Catalana

La fórmula dels partits tradicionals per combatre l'extrema dreta encara és objecte de debat, tant entre l'acadèmia com entre les mateixes formacions polítiques arreu. Funcionen, els cordons sanitaris? És millor encarar-los donant resposta a les qüestions que posen sobre l'agenda? Se'ls ha d'ignorar? 

Les receptes que s'han aplicat fins ara no han servit per evitar l'ascens dels mandataris populistes, com Giorgia Meloni a Europa o Donald Trump i Javier Milei a Amèrica. 

I a Catalunya, les últimes eleccions van desembocar en dues marques d'extrema dreta al Parlament, amb la ja coneguda Vox per la banda espanyolista i la novetat d'Aliança Catalana, representant d'aquest moviment, però articulada des de l'independentisme. 

Fins ara, la recepta de l'àmplia majoria de partits catalans ha estat la de cauteritzar l'extrema dreta comprometent-se a aïllar-la. Un resultat d'això ha estat la signatura dels anomenats "acords antifeixistes" entre el PSC, Junts, ERC, els Comuns i la CUP a les dues últimes legislatures. Primer, davant de Vox, i després també davant d'Aliança Catalana.

Un acord que està sota la lupa després de l'últim moviment de Junts, que ha posat sobre la taula un debat a l'espai postconvergent sobre com cal abordar la seva relació amb l'extrema dreta independentista. 

El cordó sanitari pactat per aquests partits els compromet, entre altres coses, a "evitar que prosperin" les iniciatives de l'extrema dreta.

A la junta de portaveus de l'últim ple, però, Junts es va abstenir en una declaració institucional promoguda per Aliança Catalana de condemna a l'atac a una carpa de la formació d'extrema dreta al barri de les Corts, de Barcelona. I això va provocar la crítica més o menys oberta de la resta de signants del pacte, que es van distanciar del moviment.

Neguen el trencament del pacte antifeixista

Per a Junts, el seu vot no implica que s'hagin saltat el pacte. "Nosaltres considerem que no hem trencat aquest cordó democràtic", va defensar la portaveu al Parlament, Mònica Sales. 

L'argument juntaire és que el text de l'acord parla d'evitar que s'aprovin iniciatives de l'extrema dreta i que, tot i la seva abstenció, la declaració institucional no va tirar endavant, perquè la resta de partits hi van votar en contra. 

Per als altres signants, però, el moviment suposa "normalitzar-ne l'acció política" i temen que obri la porta a "blanquejar nous passos a partir d'ara", segons expliquen fonts republicanes, que, això sí, admeten que "no hi ha una ciència exacta per combatre els discursos de l'extrema dreta".

Junts ja s'havia abstingut a una proposta de resolució d'Aliança Catalana al debat de política general. 

Segons fonts del partit, no s'estan plantejant abandonar l'acord. Però sí que admeten una reflexió sobre quines són les millors estratègies davant l'extrema dreta. De fet, el moviment ha coincidit amb un altre que ha arribat de fora del partit, però des del mateix espai polític: l'expresident Artur Mas va defensar que s'havia de "parlar" amb Aliança Catalana, això sí, sense arribar a "acords estratègics". 

Aquella reflexió va ser rebuda amb fredor pel partit, que inicialment va deixar clar que només Junts decideix la seva política d'aliances. 

Ara bé, ha servit per posar de manifest els dubtes interns sobre si aïllar-los és la millor estratègia. Els verbalitzava el secretari general, Jordi Turull, en una entrevista a RTVE: "Quan fas declaracions de mai pactaré amb aquest' o 'mai pactaré amb l'altre', el que estàs fent és fer-lo més gran."

Reflexió global

En el fons, la mateixa reflexió recorre el conservadorisme clàssic europeu. Fins i tot a Alemanya, on, per motius històrics, el cordó sanitari davant l'AfD ha estat més blindat, els conservadors de la CDU el van esquerdar la setmana passada acceptant els vots del partit xenòfob en una votació sobre immigració. 

Després van deixar clar que no hi pactarien, però els precedents internacionals com aquest i els de la majoria de països europeus pesen en la reflexió de Junts. 

També ho fa la constatació que el partit de Carles Puigdemont és qui comparteix més frontera electoral amb Aliança Catalana. 

Fins ara, els partits independentistes podien encarar l'auge de Vox amb una actitud refractària, pel component espanyolista del partit de Santiago Abascal. Ara, amb Aliança hi ha competència electoral, especialment per a Junts, que té els seus feus a la Catalunya que va més enllà de l'àrea metropolitana de Barcelona, on el partit d'extrema dreta ha demostrat fins ara més força. 

Immigració a l'agenda

El que sí que ha fet Junts és posar a la seva agenda alguns temes que fins ara liderava l'extrema dreta. 

El partit negocia amb Pedro Sánchez el traspàs de les competències en immigració i ha liderat el debat sobre la multireincidència tant a nivell municipal com al Congrés i al Parlament.

Ho fan, també, amb un ull posat a la seva dreta. "Nosaltres el que no deixarem a cap partit d'extrema dreta és l'espai perquè es parli de coses que la gent vol que se'n parli i que no en parla cap altre partit", explicava Turull. 

I és que aquest és un altre dels dilemes dels partits de dreta tradicionals davant l'emergència de nous partits a l'extrem. "Els partits conservadors detecten que una bona part de la base electoral, o de la seva potencial base, comença a estar preocupada per aquests temes", explica el politòleg de la UPF Toni Rodon.

Per això és "estratègicament normal" que s'incorporin aquests temes a l'agenda. El dubte, però, és si aquesta recepta funciona o serveix per fer de cambra d'eco a l'extrema dreta, rebla. 

Mentrestant, tant Junts com la resta de partits signants del pacte encaren un altre dilema en el mateix sentit, lluny dels murs del Parlament. Negocien una moció de censura contra Sílvia Orriols per descavalcar-la de l'alcaldia, després que fos incapaç d'aprovar pressupostos.