Justin Trudeau anuncia que plega com a primer ministre del Canadà

Justin Trudeau ha anunciat que deixa de liderar el Partit Liberal i plegarà com a primer ministre del Canadà quan la formació hagi escollit el seu relleu.

Trudeau es mantindrà provisionalment com a primer ministre i deixarà de ser-ho quan el partit hagi triat el seu pròxim líder. De moment, ja ha demanat al president de la formació, Sachit Mehra, que iniciï aquest procés.

Justin Trudeau ha fet pública la seva decisió en una compareixença després de reunir-se amb la governadora general del Canadà, Mary Simon, a qui ha demanat que prorrogui el Parlament fins al 24 de març. Una decisió que evita que els partits de l'oposició puguin presentar una moció de censura i dona temps als liberals per triar un nou líder.
 

Pressions internes i popularitat sota mínims

La popularitat del primer ministre no ha deixat de caure en picat i les enquestes ja el situen 20 punts per sota del seu rival, el conservador Pierre Poilievre.

Però, amb l'anunci de la seva dimissió, Trudeau també sucumbeix a les nombroses veus, fins i tot del seu partit, que li demanaven la dimissió. El mandatari canadenc s'ha referit a aquestes tensions internes com un impediment per optar a la reelecció:

"Aquest país necessita prendre una decisió real en les pròximes eleccions i és clar que, si he de lluitar en batalles internes, no puc ser la millor opció."

Trump dona l'estocada a un Trudeau qüestionat

La incipient crisi que travessa el país nord-americà, castigat per l'increment dels preus de l'habitatge, seria una de les causes principals del descontentament popular amb el líder liberal.

Però la debilitat de Trudeau s'ha agreujat aquestes últimes setmanes amb la dimissió de la viceprimera ministra, Chrystia Freeland, que va expressar públicament el desacord amb la gestió econòmica del govern federal davant d'una previsible guerra comercial amb els Estats Units.

I és que el país busca una estratègia per fer front a les amenaces de Donald Trump, que ha promès imposar aranzels del 25% al Canadà i Mèxic quan torni a la Casa Blanca. Una advertència que el pròxim president dels Estats Units ha acompanyat de mostres de menyspreu cap al seu homòleg canadenc, a qui ha arribat a titllar de "governador de l'estat número 51" dels Estats Units.

El posicionament de Trump suposa un viratge en el tracte cap a un país, el Canadà, amb qui els Estats Units han mantingut forts llaços, no només comercials sinó també diplomàtics, culturals i familiars.

Una actitud bel·ligerant que no només respon a l'estratègia de Trump en política internacional sinó també a una revenja personal amb Trudeau, a qui les càmeres van captar burlant-se del magnat estatunidenc durant una cimera de l'OTAN, l'any 2019.

La popularitat minvant de Trudeau

Justin Trudeau haurà servit com a primer ministre del Canadà durant més de nou anys. En el discurs d'aquest dilluns, ha tret pit de la seva gestió i ha assegurat que el seu mandat ha contribuït a enfortir la classe mitjana, superar la pandèmia, defensar el lliure comerç al continent, donar suport a Ucraïna i lluitar contra el canvi climàtic.

Però més enllà d'encerts i errors, la realitat és que la popularitat del polític d'Ottawa --fill de qui també va ser primer ministre, Pierre Elliott Trudeau-- ha anat de més a menys.

Trudeau es va convertir en líder del Partit Liberal el 2013 i dos anys després, el 2015, va esdevenir primer ministre després de guanyar les eleccions per majoria absoluta. El seu discurs, centrat a acabar amb l'austeritat fiscal, reduir els impostos a la classe mitjana i millorar les relacions amb els pobles nadius, va convèncer molts canadencs.

Però d'ençà d'aleshores, nou anys i tres comicis han desgastat la seva figura. El 2019, Trudeau ja va perdre la majoria absoluta i es va veure superat pels conservadors en vot popular, tot i que va mantenir el govern.

Un govern que només va durar dos anys, fins que Trudeau, en minoria i afectat per acusacions de tràfic d'influències, va convocar eleccions anticipades. El resultat va ser molt similar i li va permetre seguir liderant el país, però sense un control parlamentari.

La gestió de la pandèmia va suposar un punt d'inflexió per a Trudeau, que va fer front a protestes per les restriccions declarant l'estat d'emergència per primera vegada en la història del Canadà.

Des d'aleshores, la situació econòmica, una opinió pública cada vegada més contrària, les crisis internes del govern i, finalment, l'ofensiva de Trump han acabat sentenciant-lo.