Justin Trudeau, la primera víctima de Donald Trump

Donald Trump encara no ha arribat a la Casa Blanca i ja s'ha cobrat la primera víctima: Justin Trudeau. Diuen que el president proclamat dels Estats Units té una llista de persones amb les quals vol passar comptes. Una d'elles és, de ben segur, el primer ministre del Canadà.

El magnat no oblida aquella gravació al palau de Buckingham que va captar Trudeau, Boris Johnson i Mark Rutte rient-se d'ell:

.@JustinTrudeau, @EmmanuelMacron, @BorisJohnson and other VIPs shared a few words at a Buckingham Palace reception Tuesday. No one mentions @realDonaldTrump by name, but they seem to be discussing his lengthy impromptu press conferences from earlier in the day. (Video: Host Pool) pic.twitter.com/dVgj48rpOP

— Power & Politics (@PnPCBC) December 3, 2019

La venjança és un plat que s'ha de servir fred. Cinc anys després, Trump ha aconseguit provocar el caos polític al Canadà, un caos que podria acabar desnonant Trudeau de la casa del govern. El primer ministre canadenc fa mesos que està a la corda fluixa, certament, per la incipient crisi econòmica del país i una impopularitat creixent que ara mateix el situa a vint punts del candidat conservador a les enquestes.

Trump, simplement, li podria haver clavat la darrera estocada. Tot apunta que Trudeau no serà capaç de repetir un quart mandat a les eleccions de la tardor.

Tot plegat, arran de la dimissió de la ministra de Finances i viceprimera ministra Chrystia Freeland, una dimissió acompanyada d'una carta demolidora que critica Trudeau de portar una política econòmica erràtica i electoralista. La ministra ha dimitit hores abans de presentar el pressupost de l'estat al Parlament, senyal que el desacord entre els dos és profund.

A la carta, Freeland, una lleial a Trudeau fins ara, l'acusa de promoure polítiques frívoles. Parla de la proposta d'aixecar l'impost federal a una llista d'articles durant quatre setmanes perquè els canadencs puguin afrontar les compres de Nadal. Parla de la concessió d'un xec de 250 dòlars a milions de llars del país a l'abril com a suport a les seves economies locals.

Segons Freeland, això suposarà un augment del pressupost de l'Estat en un moment d'estancament econòmic i deixaria el país molt exposat a Trump. El magnat s'ha permès el luxe d'intimidar Trudeau amb la seva habitual ironia, anomenant-lo "governador de l'estat número 51", un insult que forma part d'una estratègia bel·ligerant contra el Canadà.

La seva disposició a involucrar-se en la política interna dels països, fins i tot dels aliats, hauria de ser una advertència per a altres navegants, com Mèxic, Europa i la Xina... i encara més greu per a països esquinçats per greus crisis polítiques i institucionals, com França, Alemanya i Corea del Sud.

Només hi pot haver un guanyador

L'amenaça de Trump d'imposar aranzels del 25% als productes dels països veïns ha fet tremolat els pilars de l'autoconfiança canadenca, tal com ha verbalitzat Freeland:

"El nostre país afronta avui un desafiament greu. L'administració entrant als Estats Units està aplicant una política de nacionalisme econòmic agressiu. Ens hem de prendre aquesta amenaça molt seriosament. Això significa mantenir la nostra pólvora fiscal seca, de manera que tinguem les reserves que puguem necessitar per a una futura guerra aranzelària. És a dir, evitar costosos trucs polítics que no ens podem permetre i que fan que els canadencs dubtin que reconeixem la gravetat del moment".

El càstig de Trump suposa un canvi de tracte cap a un país, el Canadà, amb el qual molts nord-americans mantenen profunds llaços diplomàtics, culturals i familiars.

També és un cop dur cap a una de les relacions comercials més lucratives del món, i una punyalada a un amic que va enviar els soldats a morir en defensa del seu aliat després dels atacs de l'11 de setembre del 2001. I és que Trump, tal com diu l'excancellera alemanya Angela Merkel, veu la vida com un joc en què només hi pot haver un guanyador. Per ell, el concepte win-win no existeix.

Les tàctiques de Trump han posat Trudeau contra les cordes i posa en perill la unitat de Confederació. El primer ministre d'Ontario, Doug Ford, per exemple, exigeix que el Canadà aturi les exportacions crítiques d'energia als Estats Units en represàlia per les amenaces de Trump, una mesura que ha provocat les crítiques d'altres províncies, especialment de les productores de gas i petroli.

El cap de govern d'Ontario està convençut que el Canadà té la paella pel mànec:

"Vull vendre més electricitat, més energia, als nostres amics nord-americans i aliats més propers al món. Però aquesta és una eina que tenim a la nostra caixa d'eines. Enviem 4,3 milions de barrils [de petroli] cada dia. Imagineu el que significa un impost com el que vol Trump. Això obligaria els nord-americans a pagar un dòlar més per cada galó de benzina. Això no seria gaire ben vist".

El cas és que Trump ho sap. Igual que sap que actua des d'una posició de força. Els Estats Units són el soci més poderós de la relació, i si bé una guerra comercial total perjudicaria els consumidors nord-americans, les conseqüències més ràpides i greus se sentirien al Canadà i això el podria obligar a claudicar davant les demandes de la Casa Blanca en matèria de migració il·legal i reducció del flux de fentanil a través de la frontera.

Un avís per a navegants

És gairebé segur que aquesta actitud s'accentuarà en el segon mandat de Trump. En el cas del Canadà i Mèxic, sembla que busca grans concessions abans de renegociar el programa de l'acord comercial continental T-MEC, que ell mateix va lloar com un famós triomf en el seu primer mandat, però que ara vol canviar:

"Perdem molts diners a favor del Canadà, una quantitat enorme de diners. Estem subsidiant el Canadà. Estem subsidiant Mèxic. Això no pot continuar. Per què donem a altres països centenars de milers de milions de dòlars? No és just. No està bé".

No queda clar què vol dir Trump amb aquestes paraules. Podria referir-se als dèficits comercials com si fossin una prova que un altre país s'aprofita dels Estats Units.

La seva posició simplement reflecteix una confiança suprema de Trump en si mateix després del triomf electoral. Parla en nom de milions de nord-americans que creuen que el lliure comerç global va buidar la indústria manufacturera nord-americana i que va beneficiar les elits empresarials.

No tenen en compte que el comerç transnacional és molt complex, que moltes empreses i fàbriques, especialment les situades a la frontera, comparteixen línies de producció, peces i complements que entren i surten del país diverses vegades fins a l'assemblatge final. Això tindrà un impacte negatiu sobre centenars de milers de treballadors i milions de consumidors.

Per Trump, però, el Canadà i Mèxic podria ser que només fossin laboratoris d'idees. És probable que Trump intenti la seva estratègia de dividir les nacions europees a força de reflectir el seu èxit creant discòrdia dins el Canadà. Una manera més de passar comptes amb els "petulants" de l'altra banda de l'Atlàntic.