Jutges i advocats de moviments socials, preocupats per la reforma del delicte d'aldarulls

La proposta de reforma del codi penal per derogar el delicte de sedició i modificar el de desordres públics, preveu de manera explícita com a delicte tallar una via --com una carretera o autopista-- en manifestacions, i també l'ocupació pacífica d'espais --com la seu d'una entitat bancària en protestes en defensa de l'habitatge--. Entitats socials i veïnals veuen perillosa una reforma que creuen que pot limitar drets fonamentals.

Quins són els conceptes més polèmics d'aquesta reforma?

La reforma inclou de manera específica els termes multitud i intimidació. Amb la reforma del Codi Penal --pendent d'aprovació parlamentària--, no serà necessari que en el tall d'una carretera durant una manifestació hi hagi violència, només serà necessària la intimidació. Un concepte ambigu i subjectiu en un delicte que podrà ser castigat amb penes de presó de fins a 5 anys. La reforma, doncs, deixa la interpretació del que serà delicte o no en mans, primer, de la policia en l'elaboració de l'atestat, i posteriorment de la justícia. Els jutges no ho veuen clar. Maria del Prado Escoda, Jutgesses i Jutges per la Democràcia expressa així els seus dubtes.

"Hi ha cert perill, ho haurem d'aplicar amb molta cautela perquè sempre hi ha aquest risc; aquests delictes han de ser per a casos greus, però hem d'anar en compte de no coartar aquests drets fonamentals perquè, si no, tindrem un problema."

Per la seva banda, Jorge Fernández Vaquero, de l'Associació Judicial Francisco de Vitoria, hi veu imprecisió.

" El delicte de desordres públics pot afectar l'exercici del dret de manifestació. Potser no està determinat de manera gaire precisa."

Quins canvis de penes planteja la reforma del Codi Penal?

Pel que fa a les penes de presó que tindrà el delicte de desordres públics agreujats, la reforma proposa reduir-la de 6 a 5 anys de presó. Un canvi, segons juristes, gens significatiu, perquè rarament es dicten sentències condemnatòries amb la pena màxima establerta. En canvi, pel que fa a la pena mínima, s'estableix un enduriment, i s'augmenta d'1 a 3 anys de presó. Un canvi perillós, segons advocats de drets humans i de mobilitzacions socials, perquè provocarà que tots els casos condemnats acabin amb penes que implicaran l'entrada a la presó. Només les penes de presó inferiors a 2 anys poden ser suspeses. Ho explica l'advocat penalista Eduardo Cáliz.

"A les persones que ara mateix tenen un judici pendent, no els afectarà en absolut. En canvi, les pròximes mobilitzacions que hi pugui haver implicaran necessàriament l'entrada a la presó. Per tant, és impossible aplicar el benefici de la suspensió."

Un augment de la pena mínima que, segons juristes consultats, s'hauria fet per poder encabir el delicte de desordres públics agreujats en els supòsits que permeten demanar una ordre europea d'extradició. Aquest mecanisme permet reclamar, entre països europeus, persones amb causes judicials pendents, però la petició només es pot fer en funció del tipus de delicte i si la pena és a partir de 3 anys de presó.