JxCat, ERC i la CUP aproven la resposta a la sentència amb un text que esquiva el TC

Els tres grups independentistes del Parlament, JxCat, ERC i la CUP han aconseguit tirar endavant una proposta de resolució que reivindica poder debatre i votar sobre l'autodeterminació com a resposta a la sentència del Suprem.

El text aprovat intenta esquivar el Constitucional, que va suspendre fa dues setmanes la tramitació d'un punt de l'anterior resolució que defensava el dret a l'autodeterminació i reprovava la monarquia. El nou text de la resolució no inclou aquestes parts, però JxCat, ERC i la CUP han aprovat esmenes que citen textualment, a mode de recordatori, la frase retirada pel TC i expressen el seu "rebuig" a la suspensió parcial del text.

"Rebutja la suspensió parcial acordada pel Tribunal Constitucional el 5 de novembre de 2019, que han ordenat la suspensió parcial del punt 11 d'aquesta proposta de resolució, que acabava amb el text següent:

‘Per això, reitera i reiterarà tants cops com ho vulguin els diputats i les diputades, la reprovació de la monarquia, la defensa del dret a l'autodeterminació i la reivindicació de la sobirania del poble de Catalunya per decidir el seu futur polític'"

L'independentisme pretenia que aquesta resolució fos la resposta conjunta a la sentència, però els partits no s'han posat d'acord per presentar una esmena conjunta per eludir el Constitucional, han presentat esmenes per separat i, finalment, han acordat donar-se suport entre ells.

La proposta de resolució s'ha aprovat amb 68 vots a favor (els de JxCat, ERC i CUP), 21 en contra (del PSC i PP) i vuit abstencions de Catalunya en Comú Podem.

Cs ho portarà a la Fiscalia

Els diputats de Ciutadans han abandonat l'hemicicle abans de la votació, tal com ja havia anunciat prèviament la seva cap de files, Lorena Roldán.

En la seva intervenció, Roldán ha dit que posaran en coneixement de la Fiscalia la proposta de resolució de JxCat, ERC i la CUP:

La cap de files de Cs ha acusat els grups independentistes d'haver recitat "el temari complet de les oposicions a colpista" i ha criticat que els grups independentistes tornin a fer promeses "que no podran complir" perquè ja saben "com acaba la pel·lícula", en referència als condemnats pel Suprem.

"El Tribunal Constitucional tombarà aquesta resolució perquè va en contra de la legalitat. I vostès ho saben"

Les esmenes dels partits independentistes

L'esmena de la CUP rebutja la suspensió del TC del text suspès i afirma que l'actuació del tribunal és "contrària als drets fonamentals de llibertat d'expressió, ideològica i participació política":

Les esmenes de la CUP a la ... by Moderador Noticies Web on Scribd

Les esmenes d'ERC fan el mateix i, a més, expressen el seu suport al president del Parlament, Roger Torrent, i als membres de la mesa investigats per la Fiscalia. Els republicans consideren que "la persecució judicial de la mesa del Parlament constitueix una greu vulneració de l'autonomia parlamentària i de la inviolabilitat dels diputats":

Les esmenes d'ERC a la ... by Moderador Noticies Web on Scribd

Les de JxCat també critiquen la suspensió del TC, al qual acusen d'haver-se convertit en un instrument de l'Estat per "silenciar les demandes democràtiques dels catalans". A més, "reivindica poder debatre i votar sobre el dret a l'autodeterminació, la reprovació de la monarquia i el reconeixement de la sobirania de Catalunya i el seu dret a decidir":

Les esmenes de JxCAT a la ... by Moderador Noticies Web on Scribd

Rebuig a la sentència            

De la resta de la proposta, es rebutja la sentència de l'1-O perquè consideren que és "injusta i limita l'exercici dels drets fonamentals i s'emmarca en una deriva autoritària de l'Estat que afecta els demòcrates". També demana la llibertat dels dirigents sobiranistes empresonats.

En el ple, els grups independentistes han reivindicat que al Parlament s'hi ha de poder parlar de qualsevol cosa i han desafiat el Tribunal Constitucional:

Vidal Aragonès (CUP): "La restauració de la monarquia actual troba el seu origen en un règim totalitari"

Marta Vilalta (ERC): "Podem parlar del Kurdistan, però no del dret a l'autodeterminació de Catalunya. Podem parlar de l'emergència climàtica, però no de la monarquia espanyola"

Elsa Artadi (JxCat): "No ha estat una sentència contra 12 persones, sinó contra més de 2 milions de catalans que vam fer possible el referèndum de l'1-O"

El portaveu adjunt del PSC-Units, Ferran Pedret, ha asseverat que la solució al conflicte entre Catalunya i l'Estat no pot passar "per sobre d'una meitat" de la població. A més, ha afegit que, dialogant, cal arribar a un acord amb el "màxim consens possible" per després sotmetre'l a votació:

"Les autoritats han d'estar sotmeses al dret"

La diputada dels comuns Marta Ribas ha criticat als partits independentistes que la proposta de resolució arriba "fora de temps" perquè fa 44 dies que va sortir la sentència i "la resposta ja s'ha fet al carrer i a les urnes":

"No han promogut cap tipus d'urgència en la tramitació de la proposta de resolució"

Finalment, el líder del PPC, Alejandro Fernández, ha acusat els independentistes de "fer veure que desobeeixen però sense desobeir":

"Vostès diuen que al Parlament no els deixen parlar d'independència. Qualsevol adult que els escolti dirà 'però si no parlen de res més des de fa set anys!'"

Una proposta anterior, suspesa

La proposta anterior, presentada conjuntament pels tres grups parlamentaris, va ser suspesa just després de ser debatuda i aprovada pel ple del Parlament.

L'alt tribunal, de fet, va acceptar el recurs del govern espanyol contra els acords de la mesa del Parlament del 29 d'octubre, en què s'admetia a tràmit la proposta, i del 5 de novembre, en què es rebutjaven les sol·licituds de reconsideració presentades pel PSC, el PP i Cs.

La resolució del Constitucional -un incident d'execució de la sentència 259/2015- remarcava que en el text registrat el 22 d'octubre es defensa el dret a l'autodeterminació, que s'esmenta tres vegades en la resolució aprovada "in extremis" el 12 de novembre.

La mesa ja ha tramitat les tres esmenes presentades individualment per les tres formacions independentistes, que encara podrien posar-se d'acord i presentar una esmena conjunta abans del ple, que s'ha de fer aquesta tarda.

La Fiscalia demana investigar Torrent i la mesa

L'admissió a tràmit, per part de la mesa i del president del Parlament, d'aquesta proposta de resolució conjunta debatuda i aprovada el 12 de novembre, ha portat la Fiscalia General de l'Estat a instar els fiscals de Catalunya a investigar la possible transcendència penal d'aquesta decisió, ja que el Tribunal Constitucional ja havia advertit de l'obligació d'impedir iniciatives relacionades amb l'autodeterminació o la reprovació de Felip VI.

Rut Ribas es dirigeix cap a la mesa del Parlament després de ser escollida secretària quarta (ACN/Marta Sierra)

Rut Ribas, nova secretària quarta

La diputada d'Esquerra Rut Ribas ha estat escollida nova secretària quarta de la mesa del Parlament. El relleu s'ha fet efectiu després de la renúncia d'Adriana Delgado, que ha deixat el càrrec per poder-se dedicar a l'alcaldia de Sant Vicenç de Castellet.

Ribas ha estat escollida amb 64 vots a favor, 62 en blanc, 3 nuls i 4 per a la diputada de la CUP Maria Sirvent. Els cupaires havien proposat Sirvent com a relleu per "compartir responsabilitats" davant del Tribunal Constitucional, tal com ha explicat la diputada Natàlia Sànchez:

"Entenem que s'obre una oportunitat molt important per a l'independentisme per fer un exercici de corresponsabilització, tant davant possibles conseqüències penals com per sostenir les amenaces constants que arriben del sistema judicial i del sistema de partits."

Sànchez ha lamentat que Esquerra hagi vinculat la proposta de la CUP a un acord d'estabilitat governamental i l'aprovació dels pressupostos. "Estan barrejant conceptes", ha criticat.

Manel de la Vega i Adelina Escandell, designats senadors

El ple del Parlament d'aquest dimarts també ha aprovat designar com a senadors el primer secretari del PSC a les Terres de l'Ebre, Manel de la Vega, i la membre de l'executiva de Comunistes de Catalunya Adelina Escandell, a proposta d'ERC.

De la Vega ocuparà la vacant que va deixar l'expresident de la Generalitat José Montilla. Aquesta vacant en principi l'havia d'ocupar el primer secretari dels socialistes catalans, Miquel Iceta, però la seva candidatura no va fructificar per manca de suports, en un fet inèdit en la història del Parlament.

Escandell representarà la Generalitat a la cambra alta en substitució de Mirella Cortés, que era senadora per designació autonòmica i va ser escollida senadora per sufragi directe en les eleccions del 10N.

Cada legislatura, el Parlament designa vuit senadors perquè representin la Generalitat.