Kamala Harris admet la derrota i anima a no rendir-se: "Aquest país sempre val la pena"

Kamala Harris ha comparegut aquest dimecres davant dels seus partidaris i el conjunt dels Estats Units per primera vegada des de la derrota contra Donald Trump a les eleccions d'aquest dimarts. 

"Els resultats de les eleccions no han estat el que volíem, no han estat pel que hem lluitat, no han estat pel que hem votat", ha reconegut Harris davant d'un públic emocionat.

"Però escolteu-me bé quan us dic que la llum de la promesa dels Estats Units sempre brillarà intensament mentre continuem lluitant", ha afegit.

"Continuarem la lluita"

La vicepresidenta, que no va voler fer declaracions durant la nit electoral, ha ofert un discurs d'uns 12 minuts des de la Universitat Howard, considerada la Universitat Harvard de la comunitat afroamericana, on ella mateixa va estudiar.

La candidata demòcrata ha confirmat que ha felicitat Trump per la seva victòria: "Li he dit que l'ajudarem amb la transició, i que ens implicarem en una transició pacífica del poder".

"Estem tots molt commoguts, ho entenc, però cal que acceptem els resultats de les eleccions."

La vicepresidenta, però, ha assegurat que no es rendirà pel que fa als principis que han guiat la seva campanya, com la lluita per la justícia, la igualtat o pels drets reproductius de les dones. "Continuarem aquesta lluita", ha avisat.

Entre els assistents s'hi ha pogut veure Tim Walz, el seu company de tiquet electoral, i la seva dona, així com figures destacades del Partit Demòcrata, com Nancy Pelosi.

Dirigint-se als votants més joves, Harris ha dit que "és normal sentir-se trist i decebut", però ha demanat "no caure en la desesperació". 

"A vegades la lluita triga molt de temps, això no significa que no guanyarem; el més important és no rendir-se."

"La lluita pel nostre país sempre val la pena, sempre", ha reafirmat, i ha apuntat que "ara és temps d'organitzar-se i de mobilitzar-se".
 

Derrota en electors i en vots

Harris ha patit una derrota inapel·lable per part de Trump i no li quedarà el consol que sí que va tenir Hillary Clinton fa vuit anys, de tenir més vots que Trump: aquesta vegada, el guanyador en vots electorals també ha obtingut més vots de la ciutadania, el que als Estats Units anomenen el vot popular.

Harris ha perdut en estats clau on Biden havia guanyat fa quatre anys, com Wisconsin i Pensilvània. I fins i tot ha perdut uns quants punts de suport en estats tradicionalment demòcrates on ha mantingut la victòria.

És el cas de Nova York, on Biden va guanyar amb el 60,9% dels vots i Harris n'ha obtingut el 55,8%, cinc punts menys. El 2020 Trump va perdre-hi amb el 37,7% dels vots, que aquest any han augmentat fins al 44,2%, 6,5 punts més.

Al final, sembla que el fet de poder convertir-se en la primera dona que presideix els Estats Units no ha motivat les electores tant com es podia pensar; també hauria perdut suport entre els llatins i homes blancs que sí que van votar Biden fa quatre anys.

Trump: "Ajudarem a cicatritzar" els EUA

La victòria de Trump s'ha confirmat cap a les 5.30 de la matinada als Estats Units, dos quarts de dotze a Catalunya, però ell ha comparegut com a virtual guanyador tres hores abans.

Acompanyat de la família, els col·laboradors més estrets i del candidat a vicepresident, J.D. Vance, ha fet un discurs amb un to molt més moderat que als mítings per assegurar que "el poble americà ha recuperat el control del seu país" i que ajudarà a "cicatritzar" el país.
 

L'economia i la frontera, claus de la derrota

El Partit Republicà hauria sabut guanyar-se l'electorat centrant bona part de la campanya en l'economia i la contenció de la immigració, on té fins i tot el suport de molts antics migrants.

Pel que fa a l'economia, els republicans han sabut aprofitar un sentiment de molts ciutadans que les coses els anaven millor abans de Biden, per bé que els motius d'aquesta situació més favorable no responguessin a polítiques de Trump, sinó a un context general, com la postpandèmia.

També ha influït el patriotisme trumpista de l'"America first", "Els Estats Units primer", contrari a involucrar-se en conflictes com la invasió russa d'Ucraïna, que ha tingut un suport incondicional de Biden.

Designada a última hora, aquest estiu, quan el 21 de juliol Biden va accedir a fer un pas al costat, Harris era la successora natural per prendre una decisió tan sobtada, sense temps per fer primàries, però no candidata idònia dels demòcrates.

D'entrada, l'efecte sorpresa del pas al costat de Biden va generar entusiasme entre bona part dels demòcrates i va posar-se per davant en tres estats clau, però en les setmanes posteriors les enquestes s'han anat igualant i ho deixaven tot ben obert.

Harris, que havia estat desapareguda durant la primera meitat del mandat de Biden, va aconseguir treure el cap, sobretot, com a defensora del dret a l'avortament, arran de la decisió del Tribunal Suprem, el juny de 2022, de no considerar-lo un dret federal emparat per la Constitució.

El retrocés en els drets reproductius no ha estat un tema central de la campanya electoral, però, i, en canvi, el fet de ser vicepresidenta ha restat a Harris els vots dels ciutadans que, per un motiu o un altre, tenien ganes de votar canvi.