Karadzic, condemnat a 40 anys de presó per genocidi i crims contra la humanitat

El Tribunal Penal per l'Antiga Iugoslàvia ha declarat culpable de genocidi Radovan Karadzic, l'exlíder dels serbis de Bòsnia. És el primer condemnat per genocidi a Europa després de la Segona Guerra Mundial.

El jutge l'ha considerat penalment responsable de la matança de Srebrenica, on van morir 8.000 persones. La sentència considera provat que va ser una atrocitat sistemàticament organitzada amb l'objectiu d'exterminar tots els homes i nens bosnians musulmans d'aquella ciutat.

A Karadzic la sentència el considera culpable també de persecucions i expulsions per raons ètniques i polítiques, d'extermini dels musulmans i croates de Bòsnia, d'assassinats, d'actes inhumans, d'atacs il·legals, de prendre com a ostatges més de 200 cascos blaus de la ONU i d'utilitzar el terror com a arma de guerra en el setge de Sarajevo i a altres localitats de Bòsnia.

Només l'han exculpat d'un dels càrrecs, el de genocidi a set municipis de Bòsnia, perquè no han trobat prou proves que l'incriminessin. La guerra de l'antiga Iugoslàvia va causar més de 100.000 morts només a Bòsnia i el desplaçament forçat de més de 2 milions de persones d'aquest territori.

A pesar que ell sempre ha negat els càrrecs i que durant el procés s'ha descrit a si mateix com un home de pau, el jutge l'ha condemnat a 40 anys de presó. El seu advocat, just després de la lectura de la sentència, ha anunciat que apel·laran la sentència.

Condemnat, però encara venerat al seu país

La sentència històrica contra el màxim responsable dels pitjors crims de guerra comesos a Europa des de la Segona Guerra Mundial, el psiquiatra i poeta Radovan Karadzic, era esperada d'una manera molt diferent per les víctimes de les atrocitats i pels seus admiradors, que encara el consideren un heroi.

Només fa quatre dies que, a Pale, el president dels serbis de Bòsnia, juntament amb la dona i la filla de Karadzic, inaugurava una residència d'estudiants que porta el seu nom. L'analista polític bosnià Susnica Srdjan ho explica així:

"El llegat polític de Karadzic és molt viu i encara dóna sentit a les nostres vides i a les vides dels nostres fills i els nostres néts. I així serà durant molt de temps."

Són molts els que van protegir-lo, però no van poder evitar que el juliol del 2008 el detinguessin prop de Belgrad, on treballava amb una identitat falsa com a metge naturista. Al cap de nou dies va ser traslladat a La Haia i es va posar en marxa la maquinària judicial del Tribunal Penal Internacional. Allà Karadzic va esforçar-se per posar traves al judici i va aconseguir allargar-lo. Ara la sentència tanca el capítol judicial, però segons activistes pels drets humans com Fadila Memisevic, no tanca les ferides encara obertes al seu país:

           "La sentència sobre Karadzic no serà un triomf de la justícia. En certa mesura per les víctimes és un triomf del mal, ja que Karadzic va ser portat a judici, però no s'ha jutjat el seu projecte."

Segons el govern croata, la condemna és "insuficient"

Poques hores després de fer-se pública la sentència, el ministre d'afer exteriors de Croàcia, Miro Kovac, s'ha afegit a aquestes valoracions negatives de la condemna, considerant que "ofereix una insuficient satisfacció moral" a les víctimes, perquè, segons ha afirmat en un comunicat, els serbis de Bòsnia encara mantenen el seu ideari polític:

"S'ha condemnat Karadzic, però no s'ha derrotat el seu esperit ni el llegat de la seva política criminal i genocida. Quan això passi, hi podrà haver reconciliació a Bòsnia i més enllà."

De tota manera, altres opinions polítiques a Croàcia també han valorat positivament la condemna, perquè l'interpreten com un avís als que encara aspiren a una "Gran Sèrbia". És el cas del vicepresident Tomislav Karamarko i també el líder de l'oposició socialdemòcrata, Zoran Milanovic.