Karla Sofía Gascón, l'actriu trans que apunta a l'Oscar: "Estic orgullosa de donar esperança"

Aquest dijous arriba als cinemes una pel·lícula que no ha deixat indiferent ningú que l'ha vist. Té nom de dona i protagonista espanyola, tot i que el film és francès. Parla del narcotràfic a Mèxic i té dues coprotagonistes nord-americanes.

Si això encara sembla poc, afegiu-hi que es tracta d'un film musical que, a més, es va endur el premi a la millor interpretació femenina al Festival de Canes, una decisió que va aixecar una enorme polseguera a les xarxes socials perquè una d'elles és trans.

Per tant, parlem d'un narcocorrido trans, plurilingüe i multicultural, que surt victoriós de tots els reptes. Una història de perdó sobre una persona que desafia tot el que s'ha preestablert i amb una actriu protagonista que trenca barreres. Estem parlant del film "Emilia Pérez", protagonitzat per l'actriu madrilenya Karla Sofía Gascón.
 

Karla Sofía Gascón i l'orgull de "poder donar esperança"

La carrera de l'actriu Karla Sofia Gascón té un punt d'inflexió a la catifa vermella de Canes. Quan pujava els "graons de la glòria" com a protagonista d'"Emilia Pérez", ni ella ni els mitjans sabien encara que sortiria coronada com a millor actriu, un premi compartit amb les companyes de repartiment. Per primer cop, Canes premiava una actriu trans.

"Quan filmàvem aquesta pel·lícula vaig entendre perfectament la dimensió que podria cobrar. Però no en vaig tenir la certesa fins que no vaig pujar les escales de Canes, vaig seure a la butaca, amb una por terrible, i vaig veure la primera seqüència. Vaig pensar: 'Ostres, això farà història'. Aquest home és un puto geni."

Gascón assegura, en conversa amb Catalunya Informació, que viu aquest moment dolç amb "absoluta normalitat", i confessa que no hi ha ningú més crític amb ella que ella mateixa.

Assegura que no està acostumada als afalacs, però es mostra satisfeta de la feina feta. I recalca que aquest resultat d'un gran esforç, té un valor afegit perquè, com que és trans, està representant una minoria marginada arreu del món.

"Estic orgullosíssima de poder donar, a una minoria, una esperança que el món pot canviar i ser un lloc millor. I no només a la minoria que represento, sinó a moltíssimes persones que l'únic que desitgen és viure en pau, en llibertat i amor, i que no les deixen perquè la resta són uns fills de puta."

Un recull d'èxits que apunta als Oscars

La seva reivindicació es va sentir a tot el món quan va recollir també el premi del Jurat al Festival de Canes. Des d'aleshores no ha parat de promocionar la pel·lícula, que ara arriba als cinemes.

Molt aviat també és probable que desembarqui a Hollywood. "Emilia Pérez" representarà França als Oscars, tot i estar rodada en castellà, i ella és una ferma candidata al premi a millor actriu.

"Aquesta gent no sap el que han fet: han fotut un tigre en un galliner", assegura confiada en la seva manera de viure aquest viatge, i confessa que a ella li agrada "anar als llocs a guanyar".

Endur-se l'estatueta seria històric. L'única persona transgènere nominada en tota la història és la cantant Anohni. I també seria la segona espanyola nominada a millor actriu. Fins ara, només ho ha aconseguit Penélope Cruz, i atenció a la coincidència: totes dues són de Carabanchel.
 

"Emilia Pérez": més que una pel·lícula, un "miracle"

Ella encarna un altre tipus de maldat, a "Emilia Pérez". La del "Manitas del Monte", un narcotraficant sanguinari que decideix transitar a una dona, Emilia Pérez. Un trànsit que també va de la maldat a la bondat. I l'actriu es posa en la pell de tots dos.  

Es tracta d'un film amb una barreja interessant d'ingredients, una mescla inconnexa i sorprenent, que en paraules del crític de cinema de Catalunya Ràdio, Marc Garriga, més que una pel·lícula és un "miracle", que Jaques Audiard aconsegueix fer funcionar com un rellotge.

Audiard ha dirigit una estranya barreja de comèdia musical amb una tragèdia al darrere que acaba funcionant en bona part per l'aportació de l'actriu que millor pot entendre el paper i a qui ara li plouen les bones crítiques.

Amb tot, Gascón admet que l'idil·li es pot acabar aviat, però es mostra confiada que la seva història està condemnada a tenir un final feliç: "Per molt que em foti l'hòstia, jo ja he estat a l'abisme. Total, no crec que pugui superar la fosa de les Marianes, d'on vinc."