Katherine Johnson, la calculadora que va portar l'Apollo 11 a la lluna, fa 100 anys

Aquest diumenge, Katherine Johnson, la calculadora humana, la matemàtica que va ajudar a trepitjar la lluna, ha fet 100 anys. Va ser, durant dècades, un element clau de la NASA per avançar en la carrera de l'espai.

Casualitat: va néixer el 26 d'agost, justament el Dia de la Igualtat de la Dona als Estats Units.

Potser el secret de la carrera de Johnson és que no va pensar mai que no fos igual, com explica la NASA.

"No tenia temps per a això. El meu pare ens va ensenyar que érem tan bons com qualsevol altra persona, però no millors. No tinc cap sentiment d'inferioritat. No n'he tingut mai. Sóc tan bona com qualsevol, però no millor."

Va néixer el 1918 a White Sulphur Springs, Virgínia Occidental. Li agradava comptar des de molt petita. Ho comptava tot: els passos que feia per sortir al carrer o el nombre de forquilles quan rentava els plats.

D'estudiant, va trobar l'ajuda excepcional d'un professor, W.W. Schiefflin Claytor, que de seguida es va adonar que era brillant amb les matemàtiques i fins i tot va crear una assignatura per a ella: geometria de l'espai exterior.

"Era un ordinador quan els ordinadors portaven faldilles"

En aquella època encara existia la segregació racial als Estats Units. Katherine Johnson, dona i afroamericana, només podia aspirar a fer classes. Als 35 anys, però, al segon intent, va entrar a la NACA, National Advisory Committee for Aeronautics, l'agència governamental que més endavant es convertiria en la NASA. La seva feina era d'"ordinador". Un equip de dones feia càlculs matemàtics per als enginyers que treballaven en el programa espacial. Com deia ella mateixa, "era un ordinador quan els ordinadors portaven faldilles".

A poc a poc, Johnson va anar trencant barreres. Quan feia els càlculs, li sorgien preguntes, però, en aquella època, a les dones no els estava permès reunir-se amb els homes científics. Ella ho va aconseguir i va acabar anant a les reunions per tenir més informació sobre els projectes. I no solament això, sinó que es va fer coneguda pels seus coneixements de geometria i va començar a treballar amb equips d'homes.

El 1958, quan la NACA es va convertir en NASA, va entrar a formar part de l'equip espacial. El 1961 va calcular la trajectòria per enviar el primer americà a l'espai, Alan Shepard. El 1962, els seus càlculs van ajudar a posar el primer americà en òrbita al voltant de la Terra: John Glenn.

Uns càlculs decisius per a l'èxit de l'Apollo 11

El setembre de 1962 va arribar el projecte més ambiciós: el president John F. Kennedy va encarregar a la NASA enviar el primer home a la lluna. Una vegada més, els càlculs de Johnson van ser decisius per a l'èxit de la missió. Va calcular on i quan s'havia de llançar el coet per posar-lo en la bona trajectòria cap a la lluna. Amb la seva informació, Neil Armstrong i Edwin "Buzz" Aldrin van trepitjar la lluna el 20 de juliol del 1969, mentre Michael Collins els esperava orbitant al voltant del satèl·lit. Tots tres van tornar a la Terra el 24 de juliol. L'Apollo 11 feia història.

Katherine Johnson va continuar treballant a la NASA fins al 1986. Des d'aleshores, ha tingut honors i reconeixements, però va ser una pel·lícula del 2016, "Figuras ocultas", la que la va fer coneguda del gran públic.

I en aquest aniversari, la NASA fa un apunt final:

"Per si algú s'ho pregunta, a Katherine Johnson encara li agrada fer càlculs."

I també, a través de Twitter, anima a felicitar-la pel seu aniversari per celebrar les seves contribucions pioneres en l'exploració de l'espai:

If you could send a birthday message to retired @NASA_Langley mathematician Katherine Johnson, what would it say? Tag your Tweets with #Happy100Katherine to celebrate her trailblazing contributions to space exploration. pic.twitter.com/pLzYqMFu2k

— NASA (@NASA) 26 d'agost de 2018