Kayed Hammad, ciutadà de Gaza: "A vegades tinc enveja dels morts, perquè ja no pateixen"

En Kayed Hammad és un home de 59 anys, que viu amb la seva dona, els sogres i quatre fills a la ciutat de Gaza. Fins ara treballava com a periodista per a diferents mitjans internacionals. Ha decidit quedar-se a la capital, i no marxar cap al sud, com demana Israel. Està cansat, li han bombardejat casa seva i ha hagut de canviar de casa quatre vegades en l'última setmana. No és la primera vegada que li passa una cosa així.

El 2008, amb la guerra de Gaza, ja va veure com bombardejaven casa seva. Per això reivindica que té dret a quedar-se: "No som cabres o conills a qui anar canviant de gàbia". A més, afegeix que no li importa on li caigui la bomba, "si aquí a la ciutat, a la carretera, o al sud", perquè critica: "Ens estan bombardejant les 24 hores al dia".

Dins de Gaza les condicions de vida estan sent insuportables. Hem preguntat al Kayed com s'ho fan, ell i la seva família, per sobreviure sense accés a l'aigua potable, a l'electricitat i a internet, i sense poder comprar menjar. En els últims vuit dies només s'ha pogut rentar les mans dues vegades. Tot i això, diu que és "un miracle". De moment subsisteixen amb una mica de pa i algunes llaunes de tonyina que tenien. Quan els veïns marxen o moren van a les seves cases a mirar si han deixat menjar o bateries per carregar el mòbil. Tot i això, diu que "amb els nervis" gairebé no pot ni menjar.

En Kayed també defineix sortir al carrer -per anar a buscar menjar, aigua o per enterrar els éssers estimats- com una "ruleta russa". Per això intenten sortir poc. A més, a les nits, "l'única llum que hi ha és la de les bombes".

Enmig de tot això, en Kayed es lamenta, i reconeix, que a vegades té enveja dels morts, "perquè ja estan descansant". I s'emociona quan diu que la Franja de Gaza "fa olor de mort".

Tot i això, explica que una de les coses que més li costa és veure patir els seus fills: "Veus els fills davant teu i ets incapaç de fer res per ajudar-los". "Som éssers humans i tenim dret a viure com la resta del món", conclou.

Aquí es pot sentir el seu testimoni sencer: