Keir Stamer vol acabar amb els càrrecs hereditaris de la Cambra dels Lords del Regne Unit

El govern laborista del Regne Unit està tirant endavant una llei per eliminar tots els càrrecs hereditaris que encara hi ha a la Cambra dels Lords, més de 90 escons ocupats per dret de naixement.

Aquesta llei, que continua amb la reforma que va començar el govern de Tony Blair el 1999, també vol obligar a jubilar-se a 80 anys als membres d'aquesta cambra que han heretat el càrrec de la seva família.

Després del de Blair, hi ha hagut tot un seguit de governs conservadors al Regne Unit que han congelat la reforma de la Cambra dels Lords, i ara l'actual de Keir Starmer la vol reprendre.

És la segona cambra amb més membres del món

Un dels 92 lords hereditaris, Richard Fletcher-Vane, que té el títol de Lord Inglewood, diu que està d'acord amb el canvi, però afegeix que no l'acaba de convèncer com es du a terme:

"Com a individu, sempre he pensat que els legisladors hereditaris són una anomalia i, per tant, no puc afirmar que estigui en contra de la idea. Del que no estic del tot convençut és de la manera com ho fan".

Amb més de 800 membres, la Cambra dels Lords és la segona més gran del món, només superada pel Congrés Nacional del Poble, l'assemblea representativa de la Xina.

L'últim segle ha anat perdent atribucions, i actualment és sobretot una cambra d'assessorament i d'anàlisi de la legislació en tràmit, tot i que pot arribar a bloquejar lleis concretes durant un temps.

El 1958 es va començar a limitar l'heretabilitat del càrrec, amb la introducció dels lords escollits per diferents poders, i el 1999 es va avançar en un objectiu que ara el govern de Starmer vol completar.

A favor i en contra de la fi dels càrrecs hereditaris

Però hi ha moltes resistències, també a dins mateix de la Cambra dels Lords: per exemple, Charles Courtenay, actual comte de Devon, justificava així els càrrecs hereditaris:

"Un fil hereditari recorre la nostra societat, des del nostre cap sobirà de l'Estat fins a la nostra llibertat bàsica d'heretar la propietat privada".

Per la seva banda, el politòleg Daniel Govern, de la Universitat Queen Mary de Londres, creu que els càrrecs hereditaris tenen els dies comptats:

"Crec que el principi dels membres hereditaris de la Cambra és cada cop més difícil de justificar. Cada cop és més difícil comparar-ho amb els principis de la democràcia liberal que són realment al cor de com funciona la política britànica i l'estat britànic en general."

Starmer la vol convertir en una cambra d'electes

Els membres de la Cambra s'anomenen "peers" i cobren uns 430 euros per sessió, més despeses de viatge. Un dels hereditaris és el duc de Wellington, besnet del que va derrotar Napoleó a Waterloo.

La intenció manifesta del govern de Starmer és més ambiciosa: vol abolir també la designació dels membres i convertir-la en una cambra de membres electes, objectiu que encara serà més difícil.

Però reformar la Cambra dels Lords és un dels objectius històrics del partit laborista, i ho ha intentat durant bona part del segle XX, de manera que tot fa pensar que, més tard o més d'hora, acabarà passant.