Kenya desplegarà 1.000 policies a Haití per contenir la violència de les bandes

Kenya i Haití han firmat aquest divendres un acord històric que permetrà el desplegament de 1.000 policies kenyans per fer front a la crisi de seguretat per la violència armada al país caribeny --el més pobre d'Amèrica--. D'aquesta manera, Kenya serà el país que liderarà la missió de Nacions Unides per contenir les bandes criminals haitianes.  

"Necessitem cooperació internacional per restaurar la pau a Haití. Necessitem pau física pel nostre desenvolupament econòmic", ha dit el primer ministre haitià, Airel Henry, durant una conferència a Nairobi.

"Creiem que és un deute històric perquè la pau a Haití afavoreix la pau mundial en conjunt", ha dit el president kenià William Ruto.

Només el mes de gener, 1.000 persones han estat assassinades, ferides o segrestades al país. El 2023 es van registrar més de cinc mil morts, el doble que el 2022, amb una de les taxes d'homicidi més altes del món. Davant d'aquestes xifres, l'ONU adverteix que s'ha assolit el "punt crític" a Haití, un estat fallit. 

Què passa a Haití?

Hores abans de la signatura de l'acord, l'àrea metropolitana de Port-au-Prince s'ha llevat amb relativa calma, després d'una jornada sagnant a mans de les bandes armades.

Hi va haver quatre policies morts i una vintena de persones ferides en un atac a una comissaria al nord de la capital aquest dijous. Enmig del caos i la confusió, les escoles van enviar els alumnes a casa, i moltes empreses van haver de tancar.

Tot i que s'han restablert tímidament els serveis, inclòs el transport públic, la població no amaga la seva preocupació perquè es repeteixin aquests esclats violents. Tot, mentre el primer ministre haitià, Ariel Henry, està fora del país, a una cimera del clima de Nacions Unides.  

Precisament aquest mateix dijous, el líder de la coalició de bandes G9, l'expolicia Jimmy Cherisier, va anunciar l'inici d'una "revolució" per enderrocar el govern d'Henry.

"El país està en una situació insostenible. No hi ha lideratge, la població pateix fam i no pot sortir per la inseguretat", va publicar a les xarxes.

Conflicte pel poder

El primer ministre haitià va arribar al poder després que l'anterior mandatari, Jovenel Moïse, fos assassinat en un atac armat el 2021.

Henry es va comprometre a governar de forma interina i a dimitir el 7 de febrer. Després es va desdir i va condicionar la convocatòria d'eleccions al restabliment de la seguretat al país. 

Alguns observadors veuen en aquesta escalada de tensió una estratègia de les autoritats haitianes per accelerar l'arribada d'una força multilateral al país.

Des de fa anys, Haití està sumit en una greu crisi de seguretat per l'amenaça de les bandes armades, que controlen bona part de Port-au-Prince -- el 80% de l'àrea metropolitana--, i sembren el terror amb matances, atacs, violacions i segrestos.

El Consell de Seguretat de Nacions Unides va autoritzar, l'octubre passat, una missió de suport a la Policia Nacional haitiana. El desplegament s'ha vist obstaculitzat per la justícia de Kenya fins a la signatura de l'acord bilateral, aquest divendres.

La missió inclourà agents de Jamaica, Bahames, Antigua i Barbuda i Benín. El finançament de la força multilateral hauria d'anar a compte dels Estats Units, Canadà i França, però està arribant amb comptagotes.

No és la primera missió

Aquesta no és la primera intervenció estrangera per restablir la seguretat a Haití. Entre 2004 i 2017, el Brasil va liderar una força multinacional, amb uns resultats més aviat insatisfactoris.

Tot i alguns avenços en matèria de seguretat, el govern haitià no va ser capaç de mantenir l'ordre i van esclatar les protestes per la seva ineficàcia i per la mala qualitat dels serveis. 

A més, es va acusar les tropes estrangeres d'abusos i violència sexual contra civils. La missió va coincidir amb una epidèmia de còlera que va sembrar la mort al país.

Per això, molts analistes es qüestionen que una nova missió internacional millori els resultats dels seus antecessors a Haití.