Kori, supervivent de la tragèdia de Melilla: "Em van tornar sense preguntar si era menor"
De 17 anys i del Sudan, va aconseguir accedir a Espanya, però és una de les 470 persones retornades en calent per la Guàrdia Civil, posteriorment empresonat per la Gendarmeria i desplaçat 600 quilòmetres a l'interior
"La gendarmeria ens va encerclar per darrere i ens va empènyer a la porta. Vam intentar obrir-la, però estava bloquejada. Van fer servir pilotes de goma i gasos lacrimògens. Algunes persones van perdre un ull, d'altres tenien mans o cames trencades. Molts dels meus companys van morir d'asfíxia".
És el relat del Kori, un supervivent de la tragèdia de Melilla. És del Sudan i té 17 anys. El dia 24 de juny va aconseguir-se salvar-se de l'amuntegament i l'asfíxia. Però dos dels seus amics van morir abans que s'obrís la fatídica porta de la tanca.
"Dos dels meus amics, de 17 i 18 anys, que eren molt a prop meu, van morir en aquell moment. Es deien Mohamed i Abu. Si preguntes per ells, on són els seus cossos, la policia no et deixa, perquè ho considera il·legal i t'empresona. Jo vaig estar un dia a la presó."
El seu és un relat que val per les 77 famílies que busquen els familiars encara desapareguts. O no han pogut preguntar res a les autoritats marroquines o han rebut el silenci i el rebuig com a resposta.
El Kori creu que les xifres que va admetre el govern marroquí, de 23 persones mortes, no són reals. "Això no és veritat. Van ser molts més". Les Nacions Unides en recompta un mínim de 37.
Ell va ser una de les 470 persones que van aconseguir evitar la mort, superar la tanca i accedir a Espanya. "Ningú em va preguntar si era menor o si venia del Sudan. Em van pegar i em van tornar".
De nou al Marroc, va ser empresonat un dia a Nador i, després, allunyat fins a Beni Melal, 600 quilòmetres al sud. Com ell, l'Associació Marroquina dels Drets Humans recompta unes 500 persones forçadament desplaçades en 28 autobusos. "Ens van allunyar a totes les persones ferides. Ens van tractar amb molta duresa".
Fa una setmana el Kori va aconseguir arribar a la zona de Ceuta. Amb un amic va tornar a intentar creuar la tanca. I ho va aconseguir. "Però la policia espanyola em va agafar. Em vaig amagar al bosc i em van trobar. I m'han retornat de nou al Marroc".
Tot i que l'hagin expulsat al Marroc dues vegades i tot i veure la mort de tan a prop, no es dona per vençut. "L'única manera és continuar intentant-ho... Si tinc sort, per la tanca o pel mar.... I si no, Déu és gran".
- ARXIVAT A:
- MigracionsMelilla