L'1-O, el govern empresonat o Anonymous, del més repiulat el 2017

El resum de l'any 2017 a partir dels tuits del 324.cat amb més retuits, s'explica amb un concepte: el procés independentista.

Des de l'agressió d'ultres a un noi independentista al barri de Gràcia de Barcelona fins a la tensió que van provocar les declaracions del ministre belga Charles Michelle als passadissos de la Moncloa. 10 tuits amb xifres que van dels gairebé 6.000 retuits fins als més de 12.000

1. L'agressió ultra

El 22 de setembre, un grup de persones d'extrema dreta es manifesten davant la seu de l'Assemblea Nacional Catalana, al carrer Marina de Barcelona. Amb banderes espanyoles i alguna de catalana i de Barcelona, canten consignes a favor de la unitat d'Espanya i de la Guàrdia Civil. Al final, agredeixen un jove al barri de Gràcia. La víctima cridava a favor de la independència i alguns dels manifestants el van perseguir pel carrer.

2. Humn Right Watch i l'1-O

L'ONG internacional Human Rights Watch, dedicada a investigar, divulgar i denunciar les vulneracions dels drets humans arreu del món, inclou l'actuació policial durant el referèndum de l'1 d'octubre com a segon tema més destacat en el seu recull de violacions dels drets humans de l'any. El resum inclou des de catàstrofes humanitàries fins a "l'augment del populisme que amenaça els valors fonamentals dels drets humans" passant per Rússia i fins a la República del Congo, Birmània o els Estats Units.

3. La condemna de la violència de l'1-O

El 26 d'octubre, l'associació policial que agrupa tots els cossos de la Unió Europea condemna la violència de l'1 d'octubre. L'associació policial que agrupa tots els cossos de la Unió Europea, Eurocop, condemna l'ús de la violència durant l'1 d'octubre i subratlla que la crisi és només política. D'altra banda, avisen que els funcionaris amb més inseguretat jurídica, en aquest context, són els Mossos d'Esquadra.

4. El polèmic cartell de la Policia Nacional amb els consellers empresonats

Poc després de fer-se públic l'empresonament de Junqueras i dels altres set consellers, el sindicat de la policia espanyola UFP penja un tuit amb creus vermelles sobre la cara de les persones que l'Audiència Nacional ha enviat a la presó pel procés d'independència. També es veuen les fotos del president Puigdemont i dels quatre consellers que són a Brussel·les, a més de polítics i alts càrrecs. A sota, escrit: "Suma y sigue".

5. Quan policies nacionals van fer mofa de Junqueras

La Policia Nacional obre una investigació interna pel vídeo on es veuen uns agents mofant-se d'Oriol Junqueras durant la guàrdia que estaven fent a les portes de l'Audiència Nacional a l'espera del trasllat a la presó del vicepresident i de la resta de consellers.

6. Anonymous i l'anomenada "Operació Catalunya"

A finals d'octubre, el col·lectiu de ciberactivistes Anonymous posa en marxa el que anomena "Operació Catalunya", un conjunt d'accions per "defensar Catalunya". L'operatiu, anunciat amb un vídeo publicat a les xarxes socials, tomba diverses webs del govern espanyol i ataca la del Tribunal Constitucional, la de la Fundació Francisco Franco i les de diversos proveïdors de serveis d'internet.

7. La imatge de la manifestació de l'11 de novembre

L'11 de novembre, 750.000 persones participen en la marxa organitzada per l'ANC i Òmnium Cultural sota el lema "Llibertat presos polítics. Som república". La manifestació omple el carrer Marina de Barcelona reclamant l'alliberament de Junqueras, dels set consellers empresonats i dels presidents de les entitats civils sobiranistes, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart.

8. El dia que el Ministeri de l'Interior va assumir el comandament dels Mossos

El 23 de setembre, el fiscal superior de Catalunya, José María Romero de Tejada, comunica al major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, que el Ministeri de l'Interior assumeix el comandament de la policia catalana per l'1-O. Trapero aporta un escrit d'al·legacions contra l'ordre, defensa que és una extralimitació perquè l'ordre públic a Catalunya està controlat i argumenta que la coordinació dels cossos policials no és una competència de la fiscalia, sinó que hauria de ser tècnica i hauria de recaure en la Junta de Seguretat de Catalunya.

9. L'amenaça dels 155 contra els mitjans de comunicació públics

TV3, Catalunya Ràdio i l'ACN fan front comú davant l'anunci d'intervenció dels mitjans de comunicació públics catalans per part del govern d'Espanya a través de l'aplicació de l'article 155 de la Constitució espanyola.

10. Quan el ministre belga Charles Michel va provocar nervis a La Moncloa

A mitjans d'octubre, la posició del primer ministre belga, Charles Michel, sobre el conflicte entre Espanya i Catalunya provoca malestar a La Moncloa. Segons els mitjans belgues "De Morgen" i "Het Laatste Nieuws", el gabinet de presidència del govern espanyol es posa en contacte amb l'ambaixador d'aquest país a Madrid per avisar-lo que està "desconcertat" per les últimes declaracions de Michel. En aquest context, l'eurodiputada belga Helga Stevens compara "l'estil" de Rajoy amb el del primer ministre turc, Recep Tayyip Erdogan. Stevens considera que el govern espanyol ha "intimidat" el cap de govern belga.