L'1-O, el govern empresonat o Anonymous, del més repiulat el 2017
El resum de l'any 2017 a partir dels tuits del 324.cat amb més retuits, s'explica amb un concepte: el procés independentista.
Des de l'agressió d'ultres a un noi independentista al barri de Gràcia de Barcelona fins a la tensió que van provocar les declaracions del ministre belga Charles Michelle als passadissos de la Moncloa. 10 tuits amb xifres que van dels gairebé 6.000 retuits fins als més de 12.000
1. L'agressió ultra
El 22 de setembre, un grup de persones d'extrema dreta es manifesten davant la seu de l'Assemblea Nacional Catalana, al carrer Marina de Barcelona. Amb banderes espanyoles i alguna de catalana i de Barcelona, canten consignes a favor de la unitat d'Espanya i de la Guàrdia Civil. Al final, agredeixen un jove al barri de Gràcia. La víctima cridava a favor de la independència i alguns dels manifestants el van perseguir pel carrer.
El vídeo de l'agressió ultra a un jove que cridava independència a la marxa de Democracia Nacional contra l'1-O https://t.co/vVhrXDQFli pic.twitter.com/McEITsHhRH
— 324.cat (@324cat) 22 de setembre de 2017
2. Humn Right Watch i l'1-O
L'ONG internacional Human Rights Watch, dedicada a investigar, divulgar i denunciar les vulneracions dels drets humans arreu del món, inclou l'actuació policial durant el referèndum de l'1 d'octubre com a segon tema més destacat en el seu recull de violacions dels drets humans de l'any. El resum inclou des de catàstrofes humanitàries fins a "l'augment del populisme que amenaça els valors fonamentals dels drets humans" passant per Rússia i fins a la República del Congo, Birmània o els Estats Units.
Human Rights Watch inclou l'actuació policial de l'1-O en el seu recull de violacions dels drets humans de 2017https://t.co/uDobHDqCs8
— 324.cat (@324cat) 18 de desembre de 2017
3. La condemna de la violència de l'1-O
El 26 d'octubre, l'associació policial que agrupa tots els cossos de la Unió Europea condemna la violència de l'1 d'octubre. L'associació policial que agrupa tots els cossos de la Unió Europea, Eurocop, condemna l'ús de la violència durant l'1 d'octubre i subratlla que la crisi és només política. D'altra banda, avisen que els funcionaris amb més inseguretat jurídica, en aquest context, són els Mossos d'Esquadra.
L'associació policial que agrupa tots els cossos de la Unió Europea condemna la violència de l'1 d'octubre https://t.co/ne4PqcMx02 #26oTV3 pic.twitter.com/i52D9tqq8M
— 324.cat (@324cat) 26 d'octubre de 2017
4. El polèmic cartell de la Policia Nacional amb els consellers empresonats
Poc després de fer-se públic l'empresonament de Junqueras i dels altres set consellers, el sindicat de la policia espanyola UFP penja un tuit amb creus vermelles sobre la cara de les persones que l'Audiència Nacional ha enviat a la presó pel procés d'independència. També es veuen les fotos del president Puigdemont i dels quatre consellers que són a Brussel·les, a més de polítics i alts càrrecs. A sota, escrit: "Suma y sigue".
L'amenaçador tuit del sindicat de la policia espanyola UFP https://t.co/m84La4mdiF pic.twitter.com/kTyhUzBkWR
— 324.cat (@324cat) 3 de novembre de 2017
5. Quan policies nacionals van fer mofa de Junqueras
La Policia Nacional obre una investigació interna pel vídeo on es veuen uns agents mofant-se d'Oriol Junqueras durant la guàrdia que estaven fent a les portes de l'Audiència Nacional a l'espera del trasllat a la presó del vicepresident i de la resta de consellers.
Policies nacionals es burlen de Junqueras davant l'Audiència abans que entri a presó. La policia ho investiga. https://t.co/pWs8ZlNLCR pic.twitter.com/ZLQDLF5Tzq
— 324.cat (@324cat) 3 de novembre de 2017
6. Anonymous i l'anomenada "Operació Catalunya"
A finals d'octubre, el col·lectiu de ciberactivistes Anonymous posa en marxa el que anomena "Operació Catalunya", un conjunt d'accions per "defensar Catalunya". L'operatiu, anunciat amb un vídeo publicat a les xarxes socials, tomba diverses webs del govern espanyol i ataca la del Tribunal Constitucional, la de la Fundació Francisco Franco i les de diversos proveïdors de serveis d'internet.
Anonymous tomba la web del Constitucional i anuncia un ciberatac per "defensar Catalunya" amb l'#OPCatalunya https://t.co/MYdKRofQUq pic.twitter.com/33cMIsl0Cb
— 324.cat (@324cat) 21 d'octubre de 2017
7. La imatge de la manifestació de l'11 de novembre
L'11 de novembre, 750.000 persones participen en la marxa organitzada per l'ANC i Òmnium Cultural sota el lema "Llibertat presos polítics. Som república". La manifestació omple el carrer Marina de Barcelona reclamant l'alliberament de Junqueras, dels set consellers empresonats i dels presidents de les entitats civils sobiranistes, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart.
Les imatges de la manifestació #llibertatpresospolítics de punta a punta del carrer Marina https://t.co/JV9vIaHhcC #11NTV3 pic.twitter.com/PRwfOpLpgb
— 324.cat (@324cat) 11 de novembre de 2017
8. El dia que el Ministeri de l'Interior va assumir el comandament dels Mossos
El 23 de setembre, el fiscal superior de Catalunya, José María Romero de Tejada, comunica al major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, que el Ministeri de l'Interior assumeix el comandament de la policia catalana per l'1-O. Trapero aporta un escrit d'al·legacions contra l'ordre, defensa que és una extralimitació perquè l'ordre públic a Catalunya està controlat i argumenta que la coordinació dels cossos policials no és una competència de la fiscalia, sinó que hauria de ser tècnica i hauria de recaure en la Junta de Seguretat de Catalunya.
#ÚLTIMAHORA Els Mossos d'Esquadra "no accepten" a posar-se sota el comandament de l'Estat https://t.co/WRSKqZ1o6T pic.twitter.com/kleeFnsftS
— 324.cat (@324cat) 23 de setembre de 2017
9. L'amenaça dels 155 contra els mitjans de comunicació públics
TV3, Catalunya Ràdio i l'ACN fan front comú davant l'anunci d'intervenció dels mitjans de comunicació públics catalans per part del govern d'Espanya a través de l'aplicació de l'article 155 de la Constitució espanyola.
Manifest en vuit llengües en defensa de @tv3cat, @CatalunyaRadio i @agenciaacn davant l'amenaça del 155 https://t.co/nNM8tpc9lo pic.twitter.com/JUHZMb6mUP
— 324.cat (@324cat) 25 d'octubre de 2017
10. Quan el ministre belga Charles Michel va provocar nervis a La Moncloa
A mitjans d'octubre, la posició del primer ministre belga, Charles Michel, sobre el conflicte entre Espanya i Catalunya provoca malestar a La Moncloa. Segons els mitjans belgues "De Morgen" i "Het Laatste Nieuws", el gabinet de presidència del govern espanyol es posa en contacte amb l'ambaixador d'aquest país a Madrid per avisar-lo que està "desconcertat" per les últimes declaracions de Michel. En aquest context, l'eurodiputada belga Helga Stevens compara "l'estil" de Rajoy amb el del primer ministre turc, Recep Tayyip Erdogan. Stevens considera que el govern espanyol ha "intimidat" el cap de govern belga.
Una eurodiputada compara Rajoy amb Erdogan i l'acusa d'"intimidar" el primer ministre belga https://t.co/qlNQFZE7Xd pic.twitter.com/Qsyr4j6Uaz
— 324.cat (@324cat) 19 d'octubre de 2017
- ARXIVAT A:
- 324mésvist 2017Mésvist 2017