Els beneficis de la banca i el complex de Doctor Jekyll
Nou rècord històric de guanys de les grans entitats espanyoles: 31.800 milions d'euros
Els sis grans bancs espanyols han pogut treure pit d'uns beneficis rècord, que sumen la xifra més alta de la història: 31.768 milions d'euros nets, ni més ni menys que un 20,5 % més que l'any anterior (que ja va ser rècord).
Però a aquesta mitja dotzena d'entitats (que dominen la gran majoria de l'oferta bancària tradicional) se'ls comença a plantejar un dilema que podríem anomenar del "Doctor Jekyll i mister Hyde": aquell honorable i brillant investigador durant el dia que, de nit, es convertia en un ésser miserable i antisocial.
En termes menys literals i més genèrics dins el nostre llenguatge, el trastorn pel qual una mateixa persona té dues personalitats diferents i contradictòries.
Beneficis... però no tant
És a dir, que la mateixa banca que al matí es vanta davant dels seus accionistes de tenir uns beneficis rècord (fins i tot d'entre els millors del món en termes proporcionals), a la tarda s'ha de justificar davant del poder polític (i d'una bona part de la ciutadania) dient que no n'hi ha per a tant, que no són tants diners... i que la societat no entén que els seus beneficis són indispensables per poder seguir fent la seva feina (seguir donant crèdits a la ciutadania).
Al matí són brillants i honorables davant dels seus accionistes i una part de la ciutadania. I a la tarda, tenen el perill d'aparèixer com a "miserables" i "antisocials" davant del poder polític i una altra part de la ciutadania. O sigui, i parlant en plata, que no poden seguir pagant l'impost especial que els va imposar el govern de Pedro Sánchez pels darrers tres exercicis.
Rècord malgrat pagar 1.500 milions
En concret, en aquest 2024 els bancs han pagat en conjunt uns 1.500 milions d'euros en impost especial, una xifra certament important que se suma, a més, al ja important impost de societats que paguen habitualment (com qualsevol altra empresa), i que representa gairebé un terç dels seus beneficis bruts. És a dir, que ningú pot negar que la contribució social, com no podia ser d'una altra manera, ja és força alta.
Però, en tot cas, demostra que, malgrat pagar l'impost habitual i l'especial, s'han batut tots els rècords. I que, sense l'impost especial, els beneficis haurien sigut el rècord del rècord mundial...
Aquests darrers anys, els bancs s'han queixat, però tampoc gaire, de l'impost. Perquè eren conscients que, seguint les pujades del BCE, van encarir el cost dels crèdits. I, seguint una tradició que no ens han explicat mai, van donar una rendibilitat gairebé nul·la pels dipòsits. El marge, per tant, se'ls va disparar. I l'impost especial, almenys, compensava una mica aquest benefici caigut del cel.
El 2025, una incògnita
Però per al 2025, com se sap, la vigència d'aquell impost s'acaba. I el problema ha vingut quan el govern vol fer-lo permanent, amb l'argument que els bancs segueixen guanyant molts diners.
Ara sí que el sector ha posat el crit al cel, amb protests molt més sonades que els dos darrers anys. La presidenta de la patronal, l'AEB, ha arribat a amenaçar dient que, si se segueix pagant aquest impost, els bancs es veuran forçats a donar menys crèdits, en concret 50.000 milions menys.
I tot perquè, al contrari del que passava el 2022, ara els tipus del BCE no van a l'alça, sinó a la baixa. Però aquest any 2025 ningú sap si realment podran seguir baixant de manera dràstica. I, a la vegada, els bancs, en les presentacions de resultats, han seguit anunciant als seus accionistes que el 2025 seguirà sent un any molt bo, sense descartar nous rècords.
Un impost contra Mr. Hyde
En el fragor de les negociacions, el govern ha anat suavitzant la potència del nou impost especial, que podria ser menys agressiu i més progressiu. I fins i tot es podria donar permís a les entitats perquè repercuteixin aquest cost en el preu dels seus crèdits, cosa que no es podia fer fins ara. Però, per al sector i per a molts experts, no té sentit perpetuar un impost excepcional en unes circumstàncies que ja no seran excepcionals. Un impost que semblaria més ideològic que no pas tècnic. Un impost que sembla creure més en el vessant Mister Hyde que no pas en el de doctor Jekyll...
