La bandera europea continuarà onejant al Parlament escocès després del Brexit

A Escòcia, el Parlament ha aprovat mantenir la bandera de la Unió Europea a l'exterior del seu edifici més enllà de la data del Brexit.

El mateix dia que el Parlament Europeu ha ratificat l'acord sobre la sortida del Regne Unit, la cambra d'Edimburg ha aturat els plans inicials que hi havia per retirar-la aquest divendres a la nit, quan es materialitzarà el Brexit.

Sturgeon insisteix en el segon referèndum

El Parlament escocès també ha donat llum verda aquest dimecres a una moció que torna a reclamar a Londres la celebració d'un segon referèndum d'independència.

D'aquesta manera, quan falten dos dies per al Brexit, l'executiu de Nicola Sturgeon intensifica la pressió al govern britànic perquè accedeixi a negociar un segon referèndum.

Amb 64 vots a favor i 54 en contra, la cambra ha aprovat un text que referma "el dret sobirà del poble escocès a determinar la forma de govern que s'adapti millor a les seves necessitats":

"Hi ha hagut un canvi material en les circumstàncies des de 2014 i s'hauria de celebrar un referèndum perquè la població d'Escòcia pugui decidir si desitja esdevenir un país independent"

En el referèndum d'independència del 18 de setembre de 2014, el No es va imposar al Sí amb un 55% dels vots.

En la seva intervenció al Parlament, Sturgeon ha recordat que el 62% dels escocesos va rebutjar sortir de la UE en el referèndum de 2016. El fet que, ara, tot el país surti de la Unió justifica, segons la primera ministra, una altra votació.

La possibilitat de quedar fora de la UE en cas d'independència va ser un dels arguments més utilitzats pels partidaris de romandre al Regne Unit durant la campanya del referèndum de 2014.

Enganxada entre independentistes i conservadors

En la intervenció prèvia a la votació, Sturgeon ha dit que el seu govern compta amb un "clar mandat" per impulsar una segona consulta, guanyat després de guanyar "tres eleccions successives".

Els independentistes de l'SNP creuen que ha de ser la cambra escocesa i no la britànica la que determini "quan i sobre quina base s'ha de produir un referèndum d'independència".

La primera ministra ha assegurat que el Brexit tindrà "conseqüències greus per a l'economia escocesa" i, per tant, creu que seria "un greuge a la democràcia" no tenir la possibilitat de decidir.

El líder interí dels conservadors escocesos, Jackson Carlaw, ha qualificat el debat de "farsa ridícula" i ha apuntat que dins de l'SNP hi ha "divisió" sobre la independència:

"Si aquest govern dediqués la mateixa atenció a la policia i les escoles que a les enquestes i les eleccions, podríem tenir els carrers més segurs i les millors escoles d'Europa"

Els resultats de les eleccions generals del 12 de desembre passat van atorgar 47 dels 59 escons d'Escòcia a l'SNP i, al conjunt del Regne Unit, la majoria absoluta per al Partit Conservador. Tot plegat, ha reforçat les posicions de tots dos partits, que ara mateix semblen irreconciliables.

Boris Johnson s'oposa a un referèndum

L'acord amb Londres és imprescindible perquè el Parlament escocès rebi les competències que li permetrien legislar sobre un referèndum legal i vinculant com el de fa sis anys. El govern de Boris Johnson, però, ja ho va denegar amb l'argument que, amb la votació de 2014, la qüestió havia quedat resolta "per a una generació".

Aquest divendres, hores abans que el Regne Unit abandoni la Unió Europea, Sturgeon farà un discurs en què anunciarà els propers passos a seguir després de la negativa de Londres.