La Barcelona que mai va ser: el bulevard imaginat per Domènech i Montaner
L'arquitecte Domènech i Montaner va projectar tot un nou espai que travessava la Via Laietana en la reforma de la Ciutat Vella prevista per Ildefons Cerdà
Barcelona tindria un aspecte completament diferent si s'hagués fet realitat tota la reforma de la ciutat vella prevista per Ildefons Cerdà, l'autor de l'Eixample. A més de la via Laietana, un altre eix que es va anomenar Gran Via de Pere el Gran podria haver travessat tot el nucli de la ciutat.
Aquest eix comportava la substitució de milers d'habitatges i molts carrers per un bulevard a l'estil de París, concebut per l'arquitecte modernista Lluís Domènech i Montaner. És un dels projectes que mostren dues exposicions en l'any del centenari de la mort de l'arquitecte.
Portar l'Eixample dins el cor de la ciutat vella
L'any 1908 van començar els enderrocs per obrir la via Laietana. 2.200 edificis van anar terra, per substituir la trama medieval de carrers amb un nou traçat rectilini.
El nou eix es va obrir pas amb un gran cost social i de patrimoni perdut. 10.000 persones es van quedar sense casa. Durant les obres, entre 1908 i 1913, van desaparèixer totalment o parcialment 85 carrers.
Però la via Laietana, inicialment anomenada Gran Via A, era només un dels tres eixos previstos per Ildefons Cerdà en el seu Pla de Reforma Interior i Eixample de 1859, per obrir noves avingudes dins la ciutat antiga.
Els altres dos eren la Gran Via B, que perllongava el carrer Muntaner fins al mar --del qual la rambla del Raval n'és un tram que es va arribar a obrir un segle després-- i la Gran Via C, transversal als altres dos.
La Gran Via de Pere el Gran, un bulevard de luxe
Les avingudes de la Catedral i de Francesc Cambó, amb uns 400 metres de llarg, són l'únic tram que al llarg dels anys es va anar fent realitat de la Gran Via C, també anomenada Gran Via de Pere el Gran.
Havia de travessar la ciutat vella de punta a punta al llarg d'un quilòmetre i mig. Hauria afectat encara més habitatges que la via Laietana i transformat radicalment el cor de la ciutat.
L'any 1905, l'arquitecte modernista Lluís Domènech i Montaner, que en aquell moment estava construint el Palau de la Música, va fer un projecte detallat d'una secció de la Gran Via de Pere el Gran que anava des de la plaça Nova, al costat de la catedral, fins al carrer Hospital, al Raval.
Domènech i Montaner hi va dibuixar tots els edificis que havien de flanquejar el nou eix urbà, amb molts dels elements característics de la seva arquitectura.
A la plaça Nova, Domènech va projectar un nou gran teatre-conservatori i societat artística de forma circular amb una caixa escènica en forma de castell, a més d'esbossar una reinterpretació de la porta romana per convertir-la en una entrada monumental per al que uns anys després seria anomenat el barri gòtic.
En el punt on el nou eix travessava la Rambla, Domènech i Montaner va projectar un gran hotel i la seu d'una societat científica, en uns edificis molt historiats i emfàtics que haguessin canviat totalment l'aspecte del passeig.
A l'altra banda de la Rambla, el mercat de la Boqueria anava a terra per poder aixecar un conjunt de grans magatzems i apartaments de luxe.
A la Gran Via de Pere el Gran, Domènech i Montaner volia fer un bulevard a l'estil dels de París, ple de palaus del consum i el luxe amb porxades i grans aparadors per mostrar les mercaderies.
De la banda del Raval, l'eix culminava amb un nou mercat central amb una espectacular coberta de ferro i vidre, que suposava enderrocar una part de l'històric hospital de la Santa Creu.
Per a Enric Granell, un dels comissaris de l'exposició "Domènech i Montaner urbanista al MUHBA" i professor de l'Escola d'Arquitectura de Barcelona-UPC, la Gran Via C o Gran Via de Pere el Gran va ser "la més gran quimera arquitectònica que va pensar mai en Lluís Domènech i Montaner".
"Si s'hagués fet realitat, hauria representat mig quilòmetre d'una concepció continua d'edificis modernistes en una ciutat europea, que no tenim enlloc"
La destrucció del teixit urbà
Per fer-ho, calia destruir un gran nombre d'edificis al cor de la ciutat vella, amb la desaparició total o parcial de carrers com els de la Palla, del Pi o Petritxol. Això no preocupava els arquitectes modernistes com Domènech i Montaner.
"Ells parlaven de la destrucció del teixit dels carrers normals sense cap problema", recorda Granell. "El que feien, això sí, era emfatitzar els monuments històrics coneguts com l'església del Pi o la de Betlem."
L'operació, explica, hauria tingut un alt cost social pel desplaçament d'un gran nombre de veïns
"Suposava expulsar la gent modesta del casc antic i fer-la fugir; transformar aquest teixit en un teixit burgès"
La voluntat de fer urbanisme
Però la Gran Via de Pere el Gran mai es va fer. Una exposició al MUHBA, el Museu d'Història de Barcelona, "Domènech i Montaner urbanista", dintre dels actes dels 80 anys del museu, i una altra a la seu del Col·legi d'Arquitectes, "El llegat de Domènech i Montaner" permeten conèixer els detalls de tot un seguit de projectes de Domènech i Montaner que mostren la seva voluntat de donar una nova forma a la ciutat, dintre de les activitats de l'any dedicat a l'arquitecte.
Els grans projectes amb una visió a escala de ciutat ja apareixen des de l'inici de la carrera de Domènech i Montaner com a arquitecte, en el projecte per a les Institucions Provincials d'Ensenyament que va presentar conjuntament amb Josep Vilaseca el 1877. Hauria estat el segon gran edifici de l'Eixample després de la Universitat de Barcelona, però malgrat ser el guanyador del concurs no es va arribar a construir.
Un edifici monumental que volia fer ciutat
Al passeig de Colom, per a l'exposició Universal de 1888, Domènech i Montaner sí que va poder aixecar el Gran Hotel Internacional, un dels edificis més grans fets mai a Barcelona, amb 200 metres de llarg.
Un edifici luxós que va allotjar molts dels visitants a la mostra i va contribuir molt a definir l'aspecte del passeig de Colom com a gran recorregut d'accés cap a l'entrada principal de l'exposició.
Antoni Ramon, també comissari de l'exposició "Domènech i Montaner urbanista", arquitecte i professor de l'ETSAB-UPC, subratlla la importància urbanística de l'edifici: "La voluntat d'aquest hotel és fer passeig: aquests 200 metres de façana eren el que caracteritzava el passeig".
"És un hotel que és un monument en sí mateix però que pensa en la ciutat, que vol fer ciutat"
Per a Ramon, l'hotel és una de les grans obres de Domènech que s'arriba a construir, però també "és una de les obres més efímeres perquè passada l'exposició es derrueix".
L'hospital de Sant Pau, una altra ciutat dins l'Eixample
La màxima expressió de Lluís Domènech i Montaner com a urbanista la trobem a l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, la seva obra més gran, creada sobre nou illes de l'Eixample, amb els pavellons situats amb una orientació esbiaixada respecte de la trama de Cerdà per millorar la ventilació, conformant una mena de ciutat jardí.
Antoni Ramon recalca la voluntat urbanística que es fa palesa en aquest conjunt, patrimoni mundial de la UNESCO: "Podríem pensar en l'hospital de Sant Pau com una superilla, creant un espai propi. És una ciutat en si mateixa, amb els blocs ben orientats. Seria una ciutat magnífica per viure".
"L'hospital de Sant Pau és la ciutat alternativa a l'eixample Cerdà, la ciutat alternativa de Domènech i Montaner urbanista"
Altres projectes per reformar la ciutat vella
L'any 1879 Lluís Domènech i Montaner ja havia publicat un article, "Reforma de Barcelona" a "La Renaixença", en què sostenia que calia reformar la part vella de la ciutat sota l'influx de l'Eixample.
Proposava obrir noves perspectives amb els enderrocaments, per donar la màxima visibilitat als monuments de més valor històric amb una nova escenografia urbana.
Aquestes idees es van plasmar anys després en la proposta del que va anomenar l'Acròpolis de Barcelona, que suposava l'eliminació d'un gran nombre d'edificacions per crear una gran esplanada des de la Generalitat a la plaça del Rei, deixant a la vista l'absis de la catedral.
El 1914 Domènech i Montaner va ser un dels tres arquitectes cridats a millorar l'encaix de la via Laietana amb el teixit històric dels carrers preexistents, davant les protestes que van generar els enderrocs massius.
A ell li va correspondre el tram més baix de la nova avinguda, de la plaça d'Antonio López a la de l'Àngel. Va proposar crear noves perspectives cap als monuments més destacats, amb una gran plaça davant la façana de Santa Maria del Mar i una altra entre la via Laietana i l'església de Sant Just. Tampoc es van arribar a materialitzar.
Són molts els edificis de Domènech i Montaner que han deixat una empremta molt visible en el paisatge urbà de Barcelona.
Un exemple és la casa Fuster, que vol singularitzar-se i trencar la uniformitat de l'eixample de Cerdà amb una arquitectura rotunda i embellir i monumentalitzar la perspectiva, convertint-se en una fita al capdamunt del passeig de Gràcia.
Domènech i Montaner i Wagner
La música de Richard Wagner acompanya el reportatge sobre els projectes urbans de Lluís Domènech i Montaner, un gran admirador de l'obra del compositor alemany, com va reflectir en l'exuberant decoració del Palau de la Música on la cavalcada de les Valquíries ocupa un lloc destacat. El wagnerisme es trobava en un moment àlgid a Barcelona en aquell moment i va coincidir amb la màxima esplendor del modernisme.
