La barrera de la pantalla: som menys creatius per videoconferència que en persona

La pandèmia ha provocat un augment significatiu del teletreball i les reunions virtuals són molt més freqüents que abans. Tenen avantatges evidents, com estalviar-se desplaçaments cars i contaminants, però també hi ha arguments en contra.

Els recull una investigació publicada a la revista Nature, elaborada per científics de la universitat nord-americana de Colúmbia, que conclou que les trobades davant de la pantalla rebaixen la creativitat.

En aquest estudi, els investigadors han comparat reunions cara a cara amb altres per videotrucada. I han conclòs que les virtuals produeixen menys idees creatives, sobretot en moments específics com ara una pluja d'idees.

L'autora principal de l'estudi, Melanie Brucks, ha explicat que les proves en l'ambient controlat del laboratori han mostrat que les parelles de treball que es reuneixen davant de la pantalla generen "un 20% menys d'idees creatives" aproximadament, comparat amb quan es veuen en persona.

La clau seria precisament la influència de la pantalla. Els científics suggereixen que, en centrar-hi la mirada, es redueix l'enfocament cognitiu i la generació d'idees creatives.

La concentració i el raonament analític, en canvi, que intervenen per triar aquelles idees que es consideren adequades, es mantenen. Els autors de l'estudi, almenys, no han trobat diferències significatives en aquests camps entre les trobades en persona i les virtuals.


La mirada i la semàntica

Per arribar a aquestes conclusions, l'equip ha analitzat la direcció de la mirada i l'entorn, i ha fet anàlisis semàntiques latents per captar "el procés psicològic de la concentració".

Les reunions virtuals fan que les persones se centrin en la pantalla i mirin menys la sala que les envolta. Recorden menys accessoris i la conversa és més reduïda; això explicaria una creativitat menor.

Els investigadors han observat els moviments oculars, i "se centren a mirar l'altra persona a la pantalla", i el camp visual, que "s'ha de reduir, per la qual cosa es filtren els estímuls perifèrics".

Brucks ha afegit que les videotrucades també afecten negativament el "pensament divergent", però no han trobat proves que disminueixin la intel·ligència emocional. "Sorprenentment", tampoc no afecten la gesticulació ni la comunicació no verbal.

Segons Brucks, hi ha una conclusió que ha quedat molt clara:

"Basant-me en els resultats, ara recomano apagar la càmera a l'hora de fer pluja d'idees amb altres persones. A mi em funciona bé".

Més de 2.000 participants

L'estudi ha tingut una fase de laboratori i una altra de treball de camp. A la de laboratori hi han participat 600 persones, que es reunien de dues en dues durant cinc minuts.

Com a tasca, els encarregaven que imaginessin usos creatius per a un producte concret i després havien de triar la idea que els semblés més innovadora.

La fase de treball de camp ha inclòs gairebé 1.500 treballadors d'una empresa d'infraestructures en comunicacions amb seus a Europa, l'Orient Mitjà i el sud-est asiàtic. La dinàmica era la mateixa.

Els autors de l'estudi matisen que l'anàlisi de si val la pena fer reunions virtuals en un entorn laboral hauria de ser "més exhaustiva" i tenir en compte factors específics de "cada sector i context". Asseguren que continuaran estudiant-ho.